L'hipopituïtarisme és la disminució (hipo) secreció d'una o més de les vuit hormones produïdes normalment per la hipòfisi, situada a la base del cervell.[1][2][3] Si hi ha una disminució de la secreció d'una hormona hipofisiària específica, el trastorn es coneix com a hipopituïtarisme selectiu.[4] Si hi ha una disminució de la secreció de la majoria o de totes les hormones hipofisiàries, s'utilitza el terme panhipopituïtarisme (pan que significa "tot").[5]

Plantilla:Infotaula malaltiaHipopituïtarisme
Tipusmalaltia hipofisària i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Patogènesi
Associació genèticaPOU1F1 (en) Tradueix, OTX2 (en) Tradueix, LHX4 (en) Tradueix, PROP1 (en) Tradueix i HESX1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A61.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E23.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9253.7 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM221750, 262600, 262700, 613038 i 613986 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6522 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000343 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine767828, 122287 i 922410 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhypopituitarism-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007018 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet95494 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020635 i C4273747 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9406 Modifica el valor a Wikidata

Els signes i símptomes de l'hipopituïtarisme varien, depenent de quines hormones es subsecreten i de la causa subjacent de l'anormalitat. El diagnòstic d'hipopituïtarisme es fa mitjançant anàlisis de sang, però sovint es necessiten exploracions específiques i altres investigacions per trobar la causa subjacent (com poden ser els tumors de la hipòfisi), i el tractament ideal. La majoria de les hormones controlades per les secrecions de la hipòfisi es poden substituir per pastilles o injeccions. L'hipopituïtarisme és una malaltia poc freqüent, però pot estar molt infradiagnosticada en persones amb lesions cerebrals traumàtiques prèvies.[1] La primera descripció de l'afecció la va fer el 1914 el metge alemany Morris Simmonds.[6]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Hypopituitarism». Lancet, vol. 369, 9571, 4-2007, pàg. 1461–70. DOI: 10.1016/S0140-6736(07)60673-4. PMID: 17467517.
  2. «Diagnosis and treatment of hypopituitarism: an update». Pituitary, vol. 8, 3–4, 2005, pàg. 183–91. DOI: 10.1007/s11102-006-6039-z. PMID: 16508719.
  3. "Hypopituitarism" en el Diccionari mèdic de Dorland
  4. Ignatavicius, Donna; Workman, Linda. Medical-Surgical Nursing: Patient-Centered Collaborative Care. 8. Saunders, 2015, p. 1266–67. ISBN 9781455772551. 
  5. "Panhypopituitarism" en el Diccionari mèdic de Dorland
  6. Simmonds, M. «Ueber Hypophysisschwund mit tödlichem Ausgang» (en alemany). Deutsche Medizinische Wochenschrift, vol. 40, 7, 2-1914, pàg. 322–323. DOI: 10.1055/s-0029-1190185.