Higini Anglès i Pàmies
Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, 1 de gener de 1888 - Roma, 8 de desembre de 1969) fou un capellà i musicòleg català.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1888  Maspujols (Baix Camp) |
| Mort | 8 desembre 1969 (81 anys) Roma |
| Sepultura | Cementiri de Maspujols |
| Director Pontifici Institut de Música Sacra | |
| 1947 – 1969 | |
| Director Institut Espanyol de Musicologia | |
| 1943 – 1969 – Miquel Querol i Gavaldà → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Capellà i músic |
| Ocupador | Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma |
| Membre de | |
| Professors | Felip Pedrell i Sabaté |
| Alumnes | Francesc d'Assis Bonastre i Bertran, Laurence Feininger i Aurelio Sagaseta Ariztegi (en)  |
| Premis | |
 
| |
Biografia
modificaFill de Josep Anglès i Sans pagès natural de Maspujols i de Maria Pàmies i Hortoneda els dos naturals de Maspujols.[4]Va estudiar a Reus[5] i des del 1900 al seminari de Tarragona,[1] essent ordenat sacerdot el 1912.[6] Fixà la seva residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals; tingué per mestres J.M. Cogul (harmonia), V.M. Gibert (contrapunt, fuga i orgue), J. Barberà (cançó popular i composició), Felip Pedrell (història de la música i musicologia) i G.M. Sunyol (paleografia i cant gregorià).Fou un profund coneixedor del cant tradicional i durant la seva joventut realitzà treballs d'investigació folklòrica per les comarques de Tarragona, Solsona, el Berguedà i el Pirineu lleidatà, i recopilà 3.342 documents.[2] Després va anar a Barcelona a estudiar música, el 1916 funda la Schola Cantorum a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona[2] i el 1917 va ser nomenat cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya per recomanació del seu professor de musicologia Felip Pedrell (càrrec que va exercir fins al 1957).[1] Des del 1919 va començar a estudiar els arxius espanyols de música.[5] El 1923 va anar a completar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia,[1] on pogué estudiar amb Wilibald Gurlitt, i a la Universitat de Göttingen,[1] on ho feu amb Friedrich Ludwig i història amb H. Finke. El mateix any va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[7] El 1926 va guanyar un premi atorgat pel Centre de Lectura per la seva obra "Recull de cançons populars de la comarca del Camp".[8] Al conservatori del Liceu va treballar de professor d'història de la música des del 1927, feina que també desenvolupà a la Universitat de Barcelona entre el 1933 i el 1936.[1]
L'any 1936 va tornar a Alemanya, aquesta vegada com a refugiat polític.[9] Es va refugiar a la casa de les Monges Alemanyes a Nymphenburg (Múnic). el 25 de març de 1939 mossèn Higini Anglès tornà de Nymphenburg a Barcelona. Juntament amb mossèn Antoni Batlle, realitzà les gestions per tal que les Monges Alemanyes poguessin obrir una escola a Barcelona.[10] Aquesta escola es va anomenar en un primer moment Colegio de Santa Elisabet i es trobava en un edifici del senyor Tusquets situat al carrer Laforja 41 de Barcelona.[10]
El 1941 va crear la col·lecció de llibres "Monumentos de la Música Española", que va dirigir fins a la seva mort, el 1969.[11] El 1943 va ser nomenat director de l'Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, del qual ell havia estat el inspirador i fundador, origen del Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.[12] i el 1947 fou designat director del Pontifici Institut de Música Sacra a Roma.[1]
Va recuperar unes 3.300 cançons tradicionals fent una àmplia recerca per totes les comarques d'arreu de Catalunya.[1] També va dedicar-se a l'estudi de la música culta de l'edat mitjana, publicant les obres de diversos autors com ara Alfons el Savi, Brudieu, Pujol, Cabanilles, Morales i Victoria.[1] Els seus treballs estan recopilats a "Scripta musicologica Hygini Angles".
Va morir a Roma el 1969; fou traslladat i enterrat, el dia 14 de desembre, al cementiri de Maspujols. Té carrers dedicats a Maspujols, Reus i Tarragona, entre altres pobles i ciutats. L'auditori de l'Escola i Conservatori de Música de Reus (de la Diputació de Tarragona) duu el seu nom, i també existeix en el mateix conservatori el Concurs de Música de Cambra Higini Anglès.[13]
El fons personal d'Higini Anglès es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Obres
modificaVa col·laborar amb Benito García de la Parra en la transcripció monódica de la Versión coral de 60 cantigas de Alfonso el Sabio, i amb Josep Subirà i Puig en el Catàlogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51).[14]
- Historia de la música medieval en Navarra, Aranzadi; Diputación Foral de Navarra. Institución Príncipe de Viana, Pamplona 1970
- Gloriosa contribución de España a la Historia de la Música Universal, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; S.Aguirre, Madrid 1948
- La música española desde la edad media hasta nuestros dias: catálogo de la exposición histórica celebrada en conmemoración del primer centenario del nacimiento del maestro Felipe Pedrell (18 de mayo-25 de junio 1941), Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1941
- La música en la España de Fernando el Santo y de Alfonso el Sabio. Discurso leído el dia 28 de junio de 1943, en la recepción pública del... y contestación por el Excmo. Sr. R.P.Nemesio Otaño, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Imp. Barcelona; Casa Provincial de Caridad, Madrid 1943
- La música a Catalunya fins al segle xiii, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1935
- Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1946-1951 (amb Subirà i Puig)
- Catàleg dels manuscrits musicals de la Col·lecció Pedrell, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1921
- Opera Omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1927-1989 (amb Cabanilles, Joan Baptista; Climent i Barber, Josep)
- Nel quarto centenario della morte di Antonio de Cabezón organista di Carlo V e di Filippo II, Ars Nova Tip., Roma 1966
- Atti del Congresso Internazionale di Musica Sacra, Roma, 25-30 maggio 1950, Desclée Cie, Roma 1952
- Historia de la música, Editorial Labor, Barcelona 1950 (amb Della Corte, Andrea; Pannain, G.)
- Opera omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1926-1932 (amb Pujol, Joan Pau)
- Scripta musicologica, Edizioni di Storia e Letteratura, Roma 1975-1976 (amb López-Calo, José)
- Opera omnia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Delegación de Roma, Barcelona 1952-1971 (amb Morales, Cristóbal)
- La música en la Corte de los Reyes Católicos II: Cancionero Musical de Palacio, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez, Madrid 1947
- Diccionario de la música Labor, Editorial Labor, Barcelona 1954 (amb Pena i Costa, Joaquim; Querol i Gavaldà, Miquel)
- Recopilación de Sonetos y Villancicos a quatro y a cinco (Sevilla, 1560), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1946 (amb Vásquez, Juan)
- Historia de la música, Editorial Labor, Barcelona 1934, ...1965 (amb Wolf, Johannes; Subirà i Puig, Josep)
- Opera Omnia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1965-1968 (amb Victoria, Tomás Luis de; Pedrell i Sabaté, Felip)
- Obras de música para tecla, arpa y vihuela recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón su hijo, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1966 (amb Cabezón, Antonio de; Pedrell i Sabaté, Felip)
- El Còdex Musical de Las Huelgas: música a veus dels segles XIII-XIV, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1931
- Las Ensaladas (Praga 1581), Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1954 (amb Fletxa, Mateu)
- Sis quintets per a instruments d'arc i orgue o clave obligat, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1933 (amb Soler i Ramos, Antoni; Gerhard i Ottenwaelder, Robert)
- La música en la Corte de Carlos V, con la transcripción del Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela de Luys Venegas de Henestrosa (Alcalá de Henares, 1557), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1944, 1965
- La musica organistica della Spagna nei sec. XVI-XVII e l'opera di Cabanilles, Tip. Ars Nova, Roma 1962
- Les melodies del trobador Guiraut Riquier
- Il canto gregoriano e l'opera dell'Abate Dom G.M.Suñol, discorso commemorativo, Pontificio Istituto di Musica Sacra, Roma 1948
- Las canciones del rey Teobaldo: obra póstuma, Diputación Foral de Navarra, Pamplona 1973 (amb Sagaseta, Aurelio)
- La música de las Cantigas de Santa Maria del Rey Alfonso el Sabio, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1943-1964
- Les "Cantigas" del rei n'Anfós el Savi, Imp. Subirana, Barcelona 1927
- L'opera di Morales e lo sviluppo della polifonia sacra spagnola nel 1500, [Embajada de España], Roma 1954
- La música en la Corte de los Reyes Católicos I: Polifonía religiosa, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez, Madrid 1941
- Els Madrigals i la Missa de Difunts, Institut d'Estudis Catalans, Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1921, 1981 (amb Brudieu, Joan; Pedrell i Sabaté, Felip)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 46
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Higini Anglès i Pàmies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dolç i Cartanyà, Jordi.. Higini Anglès (1888-1969) : prevere de Maspujols (Baix Camp), musicòleg. Tarragona: Edicions El Mèdol, 1988. ISBN 84-86542-09-X.
- ↑ «Baptismes (1867-1893). Pàg.108. Imatge 219». A.H.A.T. Maspujols. Parròquia de l'Assumpció, 03-01-1888. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 [Vol. 1 Miscelánea en homenaje a Monseñor Higinio Anglés]. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1958.
- ↑ «Higini Anglès i Pàmies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions
- ↑ Perea Simón, Eugeni. Historiografia religiosa de l'Arxidiocesi de Tarragona (1606-2007). L'Abadia de Montserrat, 2010, p.177. ISBN 8498832942.
- ↑ Ampa. «EL BLOG DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA: ELS PRIMERS 75 ANYS DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA». EL BLOG DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA, 05-12-2016. [Consulta: 5 desembre 2016].
- ↑ 10,0 10,1 Digital, La Vanguardia. «Edición del domingo, 19 noviembre 1989, página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». hemeroteca.lavanguardia.com. [Consulta: 5 desembre 2016].
- ↑ Gembero Ustárroz, María. «La gestión del patrimonio musical. Situación actual y perspectivas de futuro». A: Centro de Documentación de Música y Danza. INAEM. La gestión del patrimonio musical: situación actual y perspectivas de futuro: Actas del Simposio; Madrid, 19-21 de noviembre de 2014. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2014, p. 253-270. ISBN 978-84-9041-118-6 [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Higini Anglès i Pàmies». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lambea, Mariano. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 43. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Suplement IX, pàg. 171 (ISBN 84-239-4579-0)