Henriette Nigrin
(Adèle) Henriette (Elisabeth) Nigrin, (a vegades anomenada Negrin), (Fontainebleau, 4 d'octubre de 1877 - Venècia, 16 de març de 1965) fou una modista francesa i artista en arts tèxtils, creadora del vestit Delphos. Va ser companya i musa de Mariano Fortuny i Madrazo.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1877  Fontainebleau (França) | ||
| Mort | 16 març 1965 (87 anys) Venècia (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | dissenyadora de moda, artista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Marià Fortuny i de Madrazo | ||
Biografia
modificaHenriette Nigrin era filla de Frédéric Albert Nigrin, d'origen alsacià, i de Marie Juliette Brassart. I tingué una germana més petita, Marie. Es va casar el 12 de gener de 1897 amb Jean Bellorgeot i visqueren a Marlotte, on residí també la seva germana un cop casada. S'ha dit que Henriette Nigrin modelà per a artistes pintors, que freqüentaven la zona.[1]
Va conèixer Mariano Fortuny a París a principis del segle xx. Ella era casada i van mantenir la relació en secret fins al 1902, en què es divorcià i va anar a viure amb ell a Venècia, al Palazzo Pesaro degli Orfei, avui Palazzo Fortuny, un dels museus de la ciutat.[2][3]
Compartiren la passió per les creacions tèxtils i Nigrin s'ocupà en particular de la recerca sobre els pigments per a les tintures, untant ella mateixa els estergits[4] per a les impressions sobre teixit. Els seus dissenys van tenir ben aviat molt bona acolida, tot i que s'atribuïen a Mariano Fortuny.
Junts, posaren a punt una màquina per a «tela prisada ondulada», la patent de la qual fou registrada a l'Institut Nacional de la Propietat Industrial de París el 10 de juny de 1909. Mariano Fortuny va reconèixer a la seva dona la creació d'aquesta màquina per una nota manuscrita afegida sobre la patent: «Aquesta patent és de la propietat de la senyora Henriette Brassart [5] que n'és l'inventora. He inscrit aquesta patent a nom meu per la urgència del seu registre. 10 de juny de 1909 a París, Fortuny»,[1] i tal com consta al catàleg de l'exposició «Henriette Fortuny, Ritratto di una Musa» al Museu del Palazzo Fortuny a Venècia.[6][7]
Aquesta preparació dels teixits és la base del vestit Delphos, del qual Henriette revela ser-ne la creadora en una carta adreçada a Elsie Mcneill al moment de la venda de l'empresa a aquesta última, distribuïdora exclusiva dels teixits i models Fortuny als Estats Units.[8][9]
Vint-i-dos anys després d'haver-se conegut, Henriette Nigrin i Mariano Fortuny es van casar a París l'any 1924. Durant els 47 anys de vida comuna, Henriette Nigrin es va dedicar al desenvolupament de les tintures de teixits i a les seves creacions tèxtils, va gestionar la vida diària de la parella i va compartir fins a la seva venda les responsabilitats de l'empresa Fortuny establerta l'any 1921[9] al barri de Giudecca. Va dedicar la resta de la seva vida a administrar les col·leccions artístiques de la seva família, segons les voluntats del seu marit. A la seva mort, va llegar el Palau Fortuny a la ciutat de Venècia, que en va fer un museu.[1]
Notes i referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bañares - 2017
- ↑ Lloc del museu
- ↑ Sesé, Teresa. «Una creadora del ámbito textil a la sombra de su marido» (en castellà). La Vanguardia, 03-08-2019. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ Henriette Fortuny: ritratto di una musa, La Donna dietro l'Artista, pàg.9
- ↑ Brassart era el nom de la mare d'Henriette
- ↑ Henriette Fortuny: ritratto di una musa, La Donna dietro l'Artista, pàg.10
- ↑ Homenatge a Fortuny
- ↑ Bañares - 2017, Nota 1, pàg.73.
- ↑ 9,0 9,1 Història de l'empresa Fortuny a fortuny.com
Bibliografia
modifica- Bañares, Silvia «A short biographical note on Henriette Nigrin, creator of Delphos» (en anglès). Datatèxtil. Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya, 36, 5 2017, pàg. 73-84. ISSN: 1139-028X.