Heniocs
Els heniocs o henioques (en llatí Heniochi, en grec antic Ἡνίοχοι) eren un poble de la Còlquida, a l'est del Pont del que ja parla Hel·lànic de Mitilene.
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
| Període | antiguitat clàssica |
| Geografia | |
| Estat | Geòrgia |
Estrabó els fa descendents dels llegendaris aurigues dels Dioscurs, i els descriu com un poble mariner que practicava la pirateria amb petites barques anomenades pels grecs καμάραι ("kamarai") que portaven de 25 a 30 homes.
A partir dels relats que fan Estrabó, Plini el Vell i Escílax de Carianda que expliquen que Mitridates VI Eupator va fugir del Pont cap al Bòsfor Cimmèric es pot deduir que els heniocs ocupaven la part occidental del Caucas a la vora de l'Euxí, un territori que devia fer uns mil estadis de superfície.[1]