Hemorràgia interna
L'hemorràgia interna és una pèrdua de sang per part d'un vas sanguini, sang que es recull a l'interior del cos. El sagnat intern normalment no és visible des de l'exterior.[1] L'abast de la gravetat depèn de la taxa de sagnat, la rapidesa de la pèrdua i de la ubicació de l'hemorràgia (per exemple cap, tors, extremitats), podent esdevenir una emergència mèdica greu. Un greu sagnat intern al tòrax, abdomen, espai retroperitoneal, pelvis i cuixes pot causar un xoc hemorràgic o la mort si no es rep un tractament mèdic adequat.[2]
| Tipus | emergència mèdica i hemorràgia  |
|---|---|
| Recursos externs | |
| UMLS CUI | C1390214 |
Causes
modificaTraumàtiques
modificaLa causa més comuna de mort per traumatisme és l'hemorràgia.[3] I els dos tipus són el traumatisme penetrant i la contusió.
No traumàtiques
modifica- Ruptura de vasos sanguinis com a conseqüència de pressió arterial alta, aneurismes, varius esofàgiques, úlceres pèptiques o embaràs ectòpic.[4]
- Altres malalties relacionades amb el sagnat intern inclouen càncer, coagulopaties, deficiència de Vitamina K, i rarament febres hemorràgiques víriques, com Ebola, Dengue o Marburg.[5] També: complicacions posteriors a operacions quirúrgiques o tractament mèdic (anticoagulants, antiagregants plaquetaris).
Referències
modifica- ↑ Auerback, Paul. Field Guide to Wilderness Medicine. 12, p. 129–131 [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Fritz, Davis. «Vascular Emergencies». A: Current Diagnosis & Treatment: Emergency Medicine. 7e. Nova York: McGraw-Hill, 2011. ISBN 978-0071701075.
- ↑ Teixeira, Pedro G. R.; Inaba, Kenji; Hadjizacharia, Pantelis; Brown, Carlos; Salim, Ali; Rhee, Peter; Browder, Timothy; Noguchi, Thomas T.; Demetriades, Demetrios «Preventable or Potentially Preventable Mortality at a Mature Trauma Center». The Journal of Trauma: Injury, Infection, and Critical Care, 63, 6, 12-2007, pàg. 1338–46; discussion 1346–7. DOI: 10.1097/TA.0b013e31815078ae. PMID: 18212658.
- ↑ Lee, Edward W.; Laberge, Jeanne M. «Differential Diagnosis of Gastrointestinal Bleeding». Techniques in Vascular and Interventional Radiology, 7, 3, 2004, pàg. 112–122. DOI: 10.1053/j.tvir.2004.12.001.
- ↑ Bray, M.. «Hemorrhagic Fever Viruses». A: Encyclopedia of Microbiology, 2009, p. 339–353. DOI 10.1016/B978-012373944-5.00303-5. ISBN 9780123739445.