Habiru
Habiru o també Hapiru i Apiru és un poble que apareix esmentat a les inscripcions de l'antic Egipte, i en diverses fonts antigues, tant hitites i accàdies com sumèries i mesopotàmiques.
| Tipus | classe social i categoria social  |
|---|---|
| Període | segle XX aC - segle XIV aC |
| Inici | segle XX aC |
| Fi | segle XIV aC |
Els habiru, que en els textos hitites són habitualment mercenaris contractats durant les guerres, es descriuen com un poble apàtrida, sense cap vinculació amb la societat, només com a soldats de fortuna. Les referències diuen que era un grup molt mòbil, refugiats d'altres estats, que per algun motiu desconegut es van anar instal·lant en diferents països. La paraula va arribar a ser un insult dirigit a persones sense estatus i sense pàtria. Els egipcis, sobretot en època de Ramsès II, els utilitzaven com a mà d'obra, i s'ha cregut que entre ells hi hauria els hebreus dels que parla l'Èxode. Avui dia, la identificació d'aquests habiru amb els hebreus generalment es descarta per part dels historiadors, ja que els hebreus bíblics són un poble homogeni, no un grup d'homes sense casta.[1]
En temps d'Amenofis III i del seu fill Akhenaton el país d'Amurru era una regió salvatge dominada per un grup de tribus nòmades governades per Abdi-Asirta. Aquest home es va proposar conquerir la regió i va reunir al seu entorn una sèrie d'aventurers seminòmades, els anomenats habiru, als que va prometre llibertat de saqueig. Va sortir de les muntanyes i va començar la conquesta, primer atacant als grups de comerciants que passaven pel seu territori, i després envaint les ciutats. En poc temps es va apoderar d'una extensa zona fins que els egipcis van enviar una expedició contra ell, el van capturar i segurament el van matar. Però el seu fill, Aziru, va seguir comandant els habiru i conquerint nous territoris, fins que Subiluliuma I va sotmetre el regne d'Amurru i als habiru.[2]
Referències
modifica- ↑ Bernabé, Alberto (ed.). Historia y leyes de los hititas: textos del Imperio Antiguo. Tres Cantos: Akal, 2000, p. 131-132. ISBN 8446011239.
- ↑ Bryce, Trevor. Hititas: historia de los guerreros de Anatolia. Córdoba: Almuzara, 2021, p. 201-202. ISBN 9788418578854.
Bibliografia
modifica- Forrest Reinhold, Hurrian Hebrews; Ea as Yahweh; The Origins Of The Hebrews & "The Lord Iowa, 2000.
- Israel Finkelstein i Neil Asher Silberman, The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of its Sacred Texts. 2003
- Moshe Greenberg, The Hab/piru, American Oriental Society, New Haven, 1955.
- Oxford History of the Biblical World, pàgina 72. ISBN 0-19-513937-2
- Mirjo Salvini, The Habiru prism of King Tunip-Te??up of Tikunani. Istituti Editoriali e Poligrafici Internazionali, Roma (1996). ISBN 88-8147-093-4
- Robert D. Biggs, (Review of the above). Journal of Near Eastern Studies 58 (4), Octubre del 1999, p294.
- Mendenhall, George E. The Tenth Generation: The Origins of the Biblical Tradition, The Johns Hopkins University Press, 1973.
- Mendenhall, George E. Ancient Israel's Faith and History: An Introduction to the Bible in Context, Westminster John Knox Press, 2001.
