Govern de Catalunya 1931-1932

Govern de Catalunya 1931-1932
Dades
Tipus	Govern de Catalunya
Història
Creació	28 abril 1931
Data de dissolució o abolició	19 desembre 1932
Reemplaçat per	Govern de Catalunya 1932-1933
Format per	Francesc Macià i Llussà ; Bonaventura Gassol i Rovira ; Manuel Serra i Moret ; Josep Tarradellas i Joan ; Joan Casanovas i Maristany ; Pere Comas i Calvet

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.^[1]

La República Catalana

Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola, seguint els acords del Pacte de Sant Sebastià.^[2]

República Catalana 15-4-1931 a 28-04-1931

President: Francesc Macià i Llussà (ERC)

Departament	Titulars
Política Interior	Ventura Gassol i Rovira (ERC)
Defensa	Joan Casanovas i Maristany (ERC)
Economia i Treball	Manuel Serra i Moret (USC)
Instrucció Pública	Rafael Campalans i Puig (USC)
Obres Públiques	Salvador Vidal i Rosell (UGT)
Comunicacions	Manuel Carrasco i Formiguera (PCR)
Finances	Casimir Giralt i Bullich (PRR)

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en recuperació del nom medieval de la Diputació del General.^[3]^[4]

Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Macià i composta per un consell o govern, una assemblea de representants dels municipis (Diputació Provisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels serveis pertanyents a les suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida, mentre que s'establia la seu de la Generalitat al Palau de la plaça Sant Jaume.^[1]

Els diputats catalans elaboraren un projecte d'Estatut a Núria aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931 i modificat i aprovat a les Corts Espanyoles el 9 de setembre de 1932.^[4]

Aquest període durà fins a les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932 i va tenir els següents governs:

Generalitat Provisional (1931-1932)

President: Francesc Macià i Llussà (ERC)

Departament	Titulars
Departament	28 d'abril de 1931	29 de desembre de 1931	3 d'octubre de 1932
Vicepresidència		Joan Casanovas i Maristany (ERC)
Governació	Joan Casanovas i Maristany (ERC)	Josep Tarradellas i Joan (ERC)
Instrucció / Instrucció Pública	Ventura Gassol i Rovira (ERC)
Economia i Treball	Manuel Serra i Moret (USC)
—> Economia			Manuel Serra i Moret (USC)
—> Treball			Francesc Xavier Casals i Vidal (ERC)
Foment i Agricultura	Salvador Vidal i Rosell (UGT), fins: 9-11-31
Foment i Agricultura	9-11-31: Josep Jové i Surroca (UGT)
—> Foment / Obres Públiques		Joan Casanovas i Maristany (ERC)	Joan Lluhí i Vallescà (ERC)
—> Agricultura		Francesc Macià (ERC)
Sanitat i Beneficència / Sanitat i Assistència Social	Manuel Carrasco i Formiguera (PCR)	Josep Jové i Surroca (ex-UGT)	Antoni Xirau i Palau (ERC)
Finances	Casimir Giralt i Bullich (PRR)		Carles Pi i Sunyer (ERC)
Justícia i Dret	Pere Comas i Calvet (ERC)

Amb el nou Parlament constituït, Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i constitueix els governs de la Generalitat estatutària.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Decret de proclamació de la República». Butlletí de la Generalitat de Catalunya, 03-05-1931.
↑ Estévez, Xosé «Reflexions sobre un idela perifèric: Galeuzca (1923-1959)». Eines per a l'esquerra nacional, 2008, pàg. 161–175. ISSN: 2013-5502.
↑ Navarro, Rokayah «Entre intel·lectual i polític. Lluís Nicolau d'Olwer durant la Segona República vist pels seus coetanis». Cercles: revista d'història cultural, 2014, pàg. 139–156. ISSN: 1699-7468.
↑ ^4,0 ^4,1 Vázquez Osuna, Federico «La dificultat de la Generalitat republicana per a aconseguir una administració de justícia pròpia». Revista de Dret Històric Català, 10, 2010, pàg. 247–261. ISSN: 1578-5300.

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Decret de proclamació de la República». Butlletí de la Generalitat de Catalunya, 03-05-1931.

[2] Estévez, Xosé «Reflexions sobre un idela perifèric: Galeuzca (1923-1959)». Eines per a l'esquerra nacional, 2008, pàg. 161–175. ISSN: 2013-5502.

[3] Navarro, Rokayah «Entre intel·lectual i polític. Lluís Nicolau d'Olwer durant la Segona República vist pels seus coetanis». Cercles: revista d'història cultural, 2014, pàg. 139–156. ISSN: 1699-7468.

[:1-4] 4,0 ^4,1 Vázquez Osuna, Federico «La dificultat de la Generalitat republicana per a aconseguir una administració de justícia pròpia». Revista de Dret Històric Català, 10, 2010, pàg. 247–261. ISSN: 1578-5300.

[1]

[2]

[3]

[4]