La giardiosi, giardiasi o febre del castor (de l'anglès beaver fever) és una protozoosi causada per la Giardia lamblia, i que ocasiona diarrea en afectar l'intestí prim dels humans. La giardiasi es vincula amb el nivell socioeconòmic d'un país, amb una prevalença que oscil·la entre el 2 i el 7% a la majoria de les regions industrialitzades i arribant a 40% als països en desenvolupament.[1] Giardia té un ampli marge d'hostes mamífers a més dels humans, cosa que fa molt difícil erradicar-la. Per la gent amb el sistema immunitari afectat com els ancians o els pacients amb SIDA la giardiosi pot ser mortal.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaGiardiosi
Giardiasi en una biòpsia duodenal. Tinció d'HE. modifica
Tipusprotozoosi, malaltia de transmissió hídrica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlfred Giard Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i gastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesflatulència, diarrea, nàusea, astènia, anorèxia, dolor abdominal, irritabilitat, fatiga, trastorn del son, cefalàlgia, inflor abdominal i vòmit Modifica el valor a Wikidata
Exàmensmicroscopi òptic, ELISA i immunofluorescència Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenatransmissió fecal-oral Modifica el valor a Wikidata
Causat perGiardia lamblia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111A31 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A07.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9007.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0111956 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB5213 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000288 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine176718 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKgiardiasis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005873 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0017536 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10718 Modifica el valor a Wikidata
 
Giardia

L'agent causant de la mallatia és un protozou entèric paràsit, Giardia lamblia.

Descobriment

modifica
 
Superfície dorsal de Giardia

Antonie van Leeuwenhoek de Delft, Països baixos, va descriure aquests tipus de microorganismes i va ser el primer a descobrir G. lamblia, més tard, el 1859, es van fer estudis per part del metge txec Vilem Lambl,[3][4] Però no va enllaçar la malaltia diarreica amb ell, pensant que era un microorganisme normal de la flora intestinal.[5]

El 1915, Charles Wardell Stiles, li donà el nom actual de Giardia lamblia, en honor dels professors A. Giard de París i Dr. Lambl a Praga. Charles Wardell Stiles ja sospità de la realció de Giardia amb la diarrea cosa que va quedar ben establerta l'any 1954 per Dr. Robert Rendroff.

Transmissió

modifica

La giardiosi és causada per la ingestió de cists infecciosos. Hi ha moltes vies de transmissió incloent les de persona a persona (la majoritària), per l'aigua i venèria.

La giardiosi s'estén durant períodes de pluges fortes com les del Monsó.

Giardia no té vector.[6]

Símptomes

modifica

La infecció per Giardia lamblia provoca la giardiosi i aquesta té un període d'incubació d'entre 1 i 8 setmanes (12 a 19 dies).[7][8] Hi ha persones asimptomàtiques, però en el cas de presentar simptomalogia pot durar de setmanes a mesos. Les símptomes gastrointestinals són les més valents. Entre les símptomes constitucionals hi ha l'anorèxia,[9][10] i la fatiga. >

Diagnòstic

modifica

Per la presència d'ous grans a la femta o per cromatografia.

Tractament

modifica

El tractament no sempre és necessari, ja que la infecció sol resoldre's per si sola.[11] Tanmateix, si la malaltia és aguda o els símptomes persisteixen i es necessiten medicaments per tractar-la, s'utilitza un medicament de nitroimidazol com ara metronidazole (EFG, Flagyl) o tinidazole (Tricolam).[12]

L'Organització Mundial de la Salut i la Societat de Malalties Infeccioses d'Amèrica recomanen el metronidazol com a teràpia de primera línia.[13][14]

Referències

modifica
  1. Júlio, Cláudia; Vilares, Anabela; Oleastro, Mónica; Ferreira, Idalina; Gomes, Salomé; Monteiro, Lurdes; Nunes, Baltazar; Tenreiro, Rogério; Ângelo, Helena «Prevalence and risk factors for Giardia duodenalis infection among children: A case study in Portugal». Parasites & Vectors, 5, 1, 27-01-2012, pàg. 22. DOI: 10.1186/1756-3305-5-22. ISSN: 1756-3305. PMID: 22284337 [Consulta: 28 agost 2015].
  2. [enllaç sense format] http://www.water-research.net/Giardia.htm
  3. Cox FE «History of human parasitology». Clin. Microbiol. Rev., 15, 4, octubre 2002, pàg. 595–612. DOI: 10.1128/CMR.15.4.595–612.2002. PMC: 126866. PMID: 12364371.
  4. Smith, H.V.; Paget, T.. «11. Giardia». A: Simjee S. Infectious Disease: Foodborne Diseases. Humana Press, 2007, p. 303–336. DOI 10.1007/978-1-59745-501-5. ISBN 978-1-59745-501-5.  Chapter-doi:10.1007/978-1-59745-501-5_11
  5. Giardiasis. Retrieved on 2009-02-24.
  6. Baker, J.R. (2007). Advances in Parasitology. Elsevier Science & Technology Books. p. 131.
  7. Bitton, Gabriel. Wastewater microbiology (en anglès). 4th ed. Hoboken, N.J.: Wiley-Blackwell, 2011, p. 123-126; 156-161; 592-594. ISBN 978-0-470-90123-6. 
  8. Prats, Guillem. Microbiología y parasitología médicas (en castellà). editorial médica Panamericana, 2012, p. 352-353, 488-491. ISBN 978-84-9835-429-4. 
  9. «Giardiasis». Medicine Online.
  10. «Giardiasis». humanillnesses.com.
  11. «Host parasite interactions and pathophysiology in Giardia infections». International Journal for Parasitology, 41, 9, 8-2011, pàg. 925–33. DOI: 10.1016/j.ijpara.2011.05.002. PMID: 21683702.
  12. «Childhood parasitic infections endemic to the United States». Pediatric Clinics of North America, 60, 2, 4-2013, pàg. 471–85. DOI: 10.1016/j.pcl.2012.12.011. PMID: 23481112.
  13. «Practice guidelines for the management of infectious diarrhea». Clinical Infectious Diseases, 32, 3, 2-2001, pàg. 331–51. Arxivat de l'original el 10 febrer 2016. DOI: 10.1086/318514. PMID: 11170940. Arxivat 10 de febrer 2016 a Wayback Machine.
  14. «Chapter 7.5.4 Continuing Diarrhoea | ICHRC». Arxivat de l'original el 2016-01-29. [Consulta: 9 gener 2016].

Enllaços externs

modifica