Geórgios Papandreu

Geórgios Papandreu
Nom original	(el) Γεώργιος Παπανδρέου
Biografia
Naixement	13 febrer 1888 ; Kalentzi (Grècia) (en)
Mort	1r novembre 1968 (80 anys); Atenes (Grècia)
Sepultura	Primer cementiri d'Atenes
Primer ministre de Grècia
	18 febrer 1964 – 15 juliol 1965 ; ← Ioannis Paraskevopoulos (en) – Geórgios Athanassiadis-Novas →
Primer ministre de Grècia
	8 novembre 1963 – 30 desembre 1963 ; ← Stilianos Mavromichalis (en) – Ioannis Paraskevopoulos (en) →
Primer ministre de Grècia
	26 abril 1944 – 3 gener 1945 ; ← Sofoklís Venizelos – Nikólaos Plastiras →
Deputy Prime Minister of Greece (en)
Minister of Education and Religions of Greece (en)
Ministre d'Economia Nacional de Grècia
Minister without portfolio of Greece (en)
Ministre de Transport de Grècia
Diputat al Parlament Hel·lènic
	; Circumscripció electoral: Circonscription de Lesbos (fr)
Ministre de l'Interior de Grècia
Prefect of Chios (en)
Dades personals
Religió	Església Ortodoxa Grega
Formació	Universitat d'Atenes ; 2nd Secondary School of Patras (en)
Activitat
Ocupació	polític, diplomàtic, economista, advocat
Partit	Unió de Centre ; Partit Nacional Liberal ; Partit Liberal ; Partit Democràtic Socialista de Grècia
Família
Família	Family Papandreou (en)
Cònjuge	Cybele Andrianou (1934–1968); Sofia Mineyko (1913–1926)
Fills	Andreas Papandreu; () Sofia Mineyko; Georgios G. Papandreou; () Cybele Andrianou
Parents	Zygmunt Mineyko, sogre
Premis
	Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya ;
	Signatura

Geórgios Papandreu (en grec: Γεώργιος Παπανδρέου) (Patres, 18 de febrer de 1888 - Atenes, 1 de novembre de 1968) fou un economista i polític grec, que va fundar el partit socialista democràtic i que va exercir en diverses ocasions la tasca de primer ministre d'aquest país. Geórgios Andreas Papandreu, Primer Ministre de Grècia entre 2009 i 2011, era el seu net.

Vida política

Des de jove va participar en política donant suport el líder liberal Elevthérios Venizelos, que el va nomenar governador de Lesbos després de la I Guerra Balcànica de 1912. Entre 1923 i 1933 va ser diverses vegades ministre i el 1935 va fundar el partit socialista democràtic; es va expatriar durant el règim de Ioannis Metaxàs (1936-1941) i a la seva tornada a Grècia va ser enviat a presó pels ocupants italians (1942-1944) però va aconseguir evadir-se i va presidir el Govern grec a l'estranger. Una vegada cessada l'ocupació del seu país es va posar al capdavant del Govern d'unió nacional (1944-1945); va ser després ministre de l'Interior (1947), viceprimer ministre i ministre d'Ordre Públic (1950-1951), fins a la seva derrota en les eleccions. Posteriorment es va adherir al partit liberal, del que primer va ser cap adjunt (1953) i després, en retirar-se M. Venizelos (1954), va ocupar la seva direcció. El novembre de 1963 va tornar a ser nomenat cap de Govern, però va dimitir als pocs dies i després del triomf de la Unió del Centre en les eleccions de febrer de 1964, va acceptar la presidència del nou Govern. El 15 de juliol de 1965 va dimitir com a primer ministre per discrepàncies amb el rei. Entre abril i octubre de l'any 1967 va romandre sota arrest domiciliari.

Obres

Entre les seves nombroses obres polítiques es poden esmentar:

El futur de Grècia
Alliberament de Grècia

Vida personal

S'havia casat amb Sofia Minejko, una dona polonesa amb qui van ser pares d'Andreas Papandreu, posterior Primer Ministre de Grècia. Més endavant es casaria de nou, aquesta vegada amb l'actriu Cybele Adrianou.

Vegeu també

Sofoklís Venizelos, ministre d'alguns gabinets.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geórgios Papandreu