Gabriel Cañellas i Fons
Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.
| |||
| Nom original | (es) Gabriel Cañellas Fons  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 15 març 1941 (83 anys) Palma (Mallorca) | ||
 1r President del Govern de les Illes Balears | |||
| 10 juny 1983 – 1r agost 1995 (dimissió) ← cap valor, Consell General Interinsular – Cristòfol Soler i Cladera → Legislatura: primera legislatura de les Illes Balears, segona legislatura de les Illes Balears, tercera legislatura de les Illes Balears, Quarta legislatura de les Illes Balears | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Valladolid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Alianza Popular Partit Popular | ||
| Membre de | |||
Va ser l'impulsor de l'anomenat canyellisme, regionalisme eminentment folklòric sense cap mena de reivindicació nacional només defensant l'adaptació dels postulats o mesures estatals a la realitat illenca.[1]
Imputat pel conegut cas Túnel de Sóller per prevaricació en l'adjudicació de les obres del Túnel de Sóller. També se'l relacionà amb la fallida de la societat de valors Brokerval. Durant el seu mandat, diners provinents de l'empresa constructora d'Antonio Cuart serviren per finançar el PP a les Balears en les campanyes de 1989 (Eleccions Generals) i 1991 (Eleccions Locals i Autonòmiques) i per finançar la Fundació Illes Balears presidida pel mateix Gabriel Cañellas. Finalment la sentència del Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears donà per prescrit el provat delicte.[2]
El 1995 l'escàndol del túnel de Sóller força la dimissió de Cañellas, essent substituït per Cristòfol Soler com a president del Govern Balear. Soler en un primer moment seguí dins el canyellisme fins que al gener de 1996 s'apartà del corrent.
Referències
modifica- ↑ «El cañellismo cañí» (en castellà). Diario de Mallorca, 07-03-2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 desembre 2013].
- ↑ «El Supremo confirma que Cañellas cometió cohecho, pero el delito ha prescrito» (en castellà). El País, 16-12-1998. Arxivat de l'original el 2021-01-23. [Consulta: 20 març 2014].
Bibliografia
modifica- La crisis del cañellismo: crónica de los meses más azarosos de la derecha balear. Res Publica Edicions. Eivissa, 1996. ISBN 8492188820.
- Conversa amb Gabriel Cañellas: l'amo en Biel. Gabriel Cañellas Fons, Jaume Sastre. Lleonard Muntaner, Editor, 2003. ISBN 849536090-X
Enllaços externs
modifica- Bibliografia
- Biografia
PDF - Un article sobre l'aniversari de la presa de possessió de Gabriel Cañellas Arxivat 2011-12-03 a Wayback Machine. (castellà)