Fundació Beyeler
La Fundació Beyeler és el museu i nom de la col·lecció d'art modern i contemporani de Hildy i Ernst Beyeler amb seu al municipi de Riehen, al costat de Basilea.[1][2] La Fundació Beyeler és el museu d'art més visitat de Suïssa.[3][4] Els principals socis privats de la fundació són Bayer AG, Novartis i el banc suís UBS.[5]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu d'art col·lecció |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Fundador | Ernst Beyeler i Hildy Beyeler |
Esdeveniment significatiu | |
| 3 juliol 2002 | reclamació de restitució de l'obra d'art
|
| Activitat | |
| Visitants anuals | 332.000 (2016) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Sam Keller |
| Part de | list of cultural properties in Riehen (en)  |
| Lloc web | fondationbeyeler.ch |
   
| |
Localització geogràfica  | |
Història
modificaEls marxants d'art Ernst Beyeler (1921-2010) i Hilda Kunz (1922-2008) van crear la Fundació Beyeler el 1982 i van encarregar a l'arquitecte italià Renzo Piano el disseny d'un museu per allotjar la seva col·lecció privada.[6] La col·lecció es va exposar en la seva totalitat per primera vegada al públic al Museu Reina Sofia de Madrid el 1989, i posteriorment es va mostrar a la Neue Nationalgalerie de Berlín el 1993 i a la Galeria d’Art de Nova Gal·les del Sud de Sydney el 1997. El setembre de 1994 va tenir lloc la col·locació de la primera pedra del museu.[7] La inauguració estava prevista per al 1996, però es va ajornar fins a l'octubre 1997 a causa de l'endarreriment de les obres.[7]
Col·lecció
modifica
La Fundació Beyeler va obrir les seves portes el 18 d'octubre de 1997 presentant 140 obres de clàssics moderns, entre elles 23 Picassos. La col·lecció global de 200 obres del modernisme clàssic reflecteix els gustos dels Beyeler sobre l'art del segle XX i hi destaquen Claude Monet, Paul Cézanne i Vincent van Gogh, Pablo Picasso, Alberto Giacometti, Andy Warhol, Roy Lichtenstein i Francis Bacon. Les pintures apareixen al costat d'uns 25 objectes d'art etnogràfic d'Àfrica, Oceania i Alaska. Un terç de l'espai expositiu es reserva per a exposicions especials organitzades per a complementar la col·lecció permanent.
La culminació de la carrera de Beyeler va arribar l'any 2007 quan totes les obres que van passar per les seves mans es van reunir al museu per a una gran exposició que incloïa el Retrat del carter Roulin de Van Gogh de 1889, el Plus i Minus III de Roy Lichtenstein i una enorme pintura expressiva de Jackson Pollock. La col·lecció s'amplià, sobretot pel que fa a les obres realitzades després de 1950, amb adquisicions d'obres de Louise Bourgeois i Wolfgang Tillmans.[4] El 2013, la col·leccionista d'art francesa Micheline Renard va donar diverses obres al museu de Jean Dubuffet, Jean-Michel Basquiat, Sam Francis i Sigmar Polke.[8]
El jardí que envolta el museu també serveix periòdicament com a lloc per a exposicions especials. En una obra anomenada Arbres embolcallats, de Christo i Jeanne-Claude, es van velar 178 arbres del parc al voltant de la Fundació Beyeler i al parc Berower adjacent entre el 13 de novembre i el 14 de desembre de 1998.
Arquitectura
modifica
El museu estava pensat per estar incrustat al jardí anglès del parc.[7] L'edifici presenta una façana vidriada encarada als camps de blat de moro i vinyes que cobreixen els turons de Tüllinger. Els dos murs perimetrals del jardí original van inspirar la idea de la disposició del museu. Un mur vermell construït amb pòrfir de la Patagònia va ser substituït per l'original que hi havia abans[7] i defineix la planta de l'edifici. Reposat sobre els murs de fonamentació sòlida, el sostre de vidre lleuger, esmaltat en blanc al revers, admet la llum del nord però protegeix la llum de l'est i l'oest. Al llarg dels costats nord i sud la coberta sobresurt molt més enllà dels murs protegint les façanes de vidre del sol. L'any 1999, dos anys després de la inauguració del museu, l'edifici es va allargar 12 metres, fet que va augmentar l'espai total d'exposició fins als 3.764 metres quadrats actuals.
Situat davant de l'edifici del museu, la Villa Berower, d'estil barroc tardà, acull les oficines d'administració del museu i un restaurant.
Referències
modifica- ↑ García, Ángeles «Fundación Beyeler, el gran tesoro suizo» (en castellà). El País [Madrid], 23-08-2020. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Bosco, Roberta. «Flors de Nou Mèxic per als 25 anys de la Fundació Beyeler», 26-02-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ «Schweiz - Meistbesuchte Museen nach Anzahl der Eintritte 2016».
- ↑ 4,0 4,1 Martin Bailey (14 June 2013), An art-lovers’ paradise Arxivat 10 August 2013 a Wayback Machine. The Art Newspaper.
- ↑ «Foundation Beyerler. Partners and Sponsors». Fondation Beyerle. [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ Grimes, William «Ernst Beyeler, Top Dealer of Modern Art, Dies at 88» (en anglès). The New York Times, 27-02-2010. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Kunststadt Basel: Ernst Beyeler und alle anderen (en alemany). Du, 2010, p. 24. ISBN 978-3-905852-26-4.
- ↑ Villa, Angelica; Villa, Angelica. «Heir Decries Fondation Beyeler’s Plan to Sell Dubuffet Works Donated by Collector» (en anglès americà), 12-07-2021. [Consulta: 6 juliol 2022].
Bibliografia
modifica- Hollerstein, Roman. Renzo Piano - Fondation Beyeler. A Home for Art: Foundation Beyeler - A Home for Art. Birkhäuser Verlag, 1998. ISBN 978-3-7643-5919-5.
- Boehm, Gottfried. Fondation Beyeler. Prestel, 2001. ISBN 978-3-7913-1885-1.
- Beyeler, Ernst; Büttner Philippe. Fondation Beyeler. Collection. Hatje Cantz, 2008. ISBN 978-3-7757-1946-9.