Viquipèdia

Freddy Buache

Freddy Buache (Lausana, Cantó de Vaud, 29 de desembre de 1924-28 de maig de 2019)[1] va ser un periodista, crític de cinema, poeta i escriptor suís. Va dirigir la Cinemateca suïssa de 1951 a 1996.

Plantilla:Infotaula personaFreddy Buache
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Director Filmoteca Suïssa
1951 – 1996 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaVillars-Mendraz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, crític de cinema, professor d'universitat, poeta, arxiver Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lausana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie-Magdeleine Brumagne Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0117756 Metacritic: person/freddy-buache TMDB.org: 143281 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Originari de Corcelles-près Payerne, Freddy Buache passa la seva infància en Villars-Mendraz on els seus pares regenten el Cafè de la Pal. El 1933, el negoci dels seus pares fa fallida i es viuran a Lausana. El 1946, Freddy Buache crea, amb Charles Apothéloz, la companyia teatral dels "Faux Nez". A Lausana freqüenta al futur filòsof André Gorz, que li inicia a la filosofia existencialista.[2] Periodista i crític de cinema, Freddy Buache escriu sobre cinema en la Nouvelle Revue de Lausanne, i després en la Tribune de Lausanne a partir de 1959. Dirigeix dues col·leccions en l'editorial L'Âge d'Homme, Cinéma vivant i Histoire du cinéma. Freddy Buache dirigeix la Cinémathèque suisse[3] a partir de 1951 fins a 1996. Està casat amb l'escriptora i periodista Marie-Magdeleine Brumagne.

Freddy Buache és autor de diversos llibres de poemes i d'assajos. El 1985 és guardonat amb el Prix de Lausanne, i el 1998 rep el Lleopard d'honor al Festival Internacional de Cinema de Locarno.

Llibres

modifica
  • Contre-chants, Éd. du Carré rouge, 1956 (Poesia)
  • Le Cinéma américain 1955-1970, Éditions l'Âge d'Homme (1974)
  • Le Cinéma suisse, Éditions l'Âge d'Homme (1974)
  • Portrait de Daniel Schmid en magicien, Éditions l'Âge d'Homme (1975)
  • Le Cinéma anglais autour de Kubrick et Losey, l'Age d'homme, (1978)
  • Le Cinéma américain, tome 2 : 1971-1983, Éditions l'Âge d'Homme (1990)
  • Claude Autant Lara, Éditions l'Âge d'Homme (1990)
  • Luis Buñuel, Éditions l'Âge d'Homme (1990)
  • Le cinéma italien, 1945-1990, Éditions l'Âge d'Homme (1992)
  • Derrière l'écran, entrevistas con Christophe Gallaz et Jean-François Amiguet, Payot, 1995 ; rééd. Éditions l'Âge d'Homme (2009)
  • Trente ans de cinéma suisse : 1965-1995, Éditions du Centre Pompidou (1999)
  • Le Cinéma anglo-américain, de 1984 à 2000, Éditions l'Âge d'Homme (2000)
  • Michel Soutter, Éditions l'Âge d'Homme (2001)
  • 25 ans de cinéma français, 1979-2003, Éditions l'Âge d'Homme (2005)
  • Michel Mitrani, une bio-filmographie, Éditions l'Âge d'Homme (2006)
  • Sous tant de paupières, Éditions l'Âge d'Homme (2010)

Referències

modifica
  1. ↑ Freddy Buache est décédé
  2. ↑ Vegeu Willy Gianinazzi, André Gorz. Une vie, Paris, La Découverte, 2016, ad indicem.
  3. ↑ «Cinémathèque suisse, conseil de fondation, membres fondateurs de 1948». Arxivat de l'original el 2 de novembre de 2014. Arxivat 2014-11-02 a Wayback Machine.

Fonts

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Freddy_Buache&oldid=30714828»