Francisco Romero Robledo

polític espanyol

Francisco Romero Robledo (Antequera, 8 de març de 1838[1] - Madrid, 3 de març de 1906) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre de Foment durant el regnat d'Amadeu I, ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XII, i ministre d'Ultramar i ministre de Gràcia i Justícia durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Romero Robledo
Imatge
Gravat d'una fotografia de Franzen
Biografia
Naixement8 març 1838 Modifica el valor a Wikidata
Antequera (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1906 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Foment
20 de febrer de 1872 – 26 de maig de 1872
  Ministre de la Governació
31 de desembre de 1874 – 3 de març de 1879

18 de gener de 1884 – 13 de juliol de 1885

9 de desembre de 1879 – 8 de febrer de 1881
  Ministre d'Ultramar
23 de novembre de 1891 – 1 de desembre de 1892
  Ministre de Gràcia i Justícia
23 de març de 1895 – 14 de desembre de 1895
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
ParentsJulián de Zulueta, sogre Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Llicenciat en Dret en 1862, en aquest mateix any va obtenir la seva primera acta de diputat per la Unió Liberal representant de Màlaga i mantenint aquest escó fins a 1866. Va participar activament en la revolució de 1868 que destronaria a Isabel II formant part de la Junta Revolucionària de Madrid. Va passar a militar al Partit Constitucional de Sagasta amb el qual va obtenir escó per la circumscripció de Màlaga a les eleccions de 1869 a 1872 i arribant a ser nomenat sotssecretari de Governació en 1871 i ministre de Foment entre el 20 de febrer i el 26 de maig de 1872.

Amb la proclamació el 1873 de la I República, torna a ser escolli diputat, aquest cop per Lleó i se situa entre els detractors del règim republicà, acostant-se políticament a Cánovas i a la seva idea d'assolir la restauració borbònica. Assolida aquesta, continuarà sent elegit diputat fins a les eleccions de 1898, i serà ministre de Governació tres cops: entre el 31 de desembre de 1874 i el 7 de març de 1879 en els governs que presidirien successivament Cánovas i Soler; entre el 9 de desembre de 1879 i el 8 de febrer de 1881 i entre el 18 de gener de 1884 i el 13 de juliol de 1885 en sengles gabinets que novament presidiria Antonio Cánovas.

 
Francisco Romero Robledo, 1904. Oli d'Ignacio Pinazo Camarlench. Conservat al Congrés dels Diputats.

La cessió del poder als liberals que després de la mort d'Alfons XII s'havia acordat entre Sagasta i Cánovas al Pacte del Pardo, va provocar la seva ruptura amb Cánovas i l'acostament al general López Dominguez amb qui va formar el 1886 el Partit Liberal-Reformista, però retornaria a les files del Partit Conservador el 1890, iniciant una nova etapa en la qual ocuparà les carteres ministerials d'Ultramar, entre el 23 de novembre de 1891 i l'11 de desembre de 1892, i de Gràcia i Justícia, entre el 23 de març i el 14 de desembre de 1895, en ambdós casos sota la presidència de Cánovas.[2]

A la mort de Cánovas el 1897 va ser incapaç d'aconseguir el lideratge del partit, i per això hi va crear la seva pròpia facció, coneguda com a "romerista", arribant a presidir el Congrés entre 1903 i 1905, període en el qual va haver de plantar cara fins a tres vots de censura.

Va morir el 3 de març de 1906 a Madrid.[3][4]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Ministre de Foment
 

1872
Succeït per:
Víctor Balaguer i Cirera
Precedit per:
Manuel Ruiz Zorrilla
Francisco Silvela y de Le Vielleuze
Segismundo Moret y Prendergast
Ministre de Governació
 

1874 - 1879
1879 - 1881
1884 - 1885
Succeït per:
Francisco Silvela y de Le Villeuze
Venancio González y Fernández
Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per:
Antonio María Fabié Escudero
Ministre d'Ultramar
 

1891 - 1892
Succeït per:
Antoni Maura i Montaner
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1895
Succeït per:
Manuel Aguirre de Tejada
Premis i fites
Precedit per:
Alejandro Mon y Menéndez
 
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 36

1882-1906
Succeït per:
Julián García-San Miguel
Precedit per:
José María Fernández de la Hoz Gómez
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1882-1884
Succeït per:
Manuel Silvela y de Le Vielleuze