Francesco Maurolico
Francesco Maurolico (Messina, 16 de setembre de 1494 - Messina, 22 de juliol de 1575) va ser un matemàtic italià, del segle xvi.[1] També va destacar en Astronomia i Arquitectura. I com a historiador. Amb motiu de la batalla de Lepant va subministrar cartes geogràfiques (mapes geogràfics) a l'estol cristià.[2]
 Gravat de Marino Bovi (segle XVIII-XIX) a partir d'un retrat de Polidoro da Caravaggio.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 setembre 1494 Messina (Regne de Sicília) |
| Mort | 22 juliol 1575 (80 anys) Messina (Regne de Sicília) |
| Sepultura | Església de Sant Joan de Malta 38° 11′ 57″ N, 15° 33′ 23″ E / 38.19917°N,15.5563841°E |
| Abat Monestir de Santa Maria del Parto | |
| 1550 – dècada del 1550 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1521–), professor d'universitat, traductor, historiador de les matemàtiques, astrònom, matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Messina (1569–1575) |
| Professors | Francesco Faraone |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Pares | Antonio i Penuccia Maurolico |
| Parents | Francesco Maurolico |
Francesco Maurolico era fill d'Antonio Maurolico, un grec que va abandonar Constantinoble després de la caiguda d'aquesta ciutat en mans dels otomans el 1453.[4] La seva educació, com la dels seus sis germans va restar a cura de la seva mare, Penuccia, que era una dona noble i sàvia,[5] mentre el seu pare li va ensenyar grec, matemàtiques i astronomia. La família estava ben situada, ja que el seu pare, Antonio, era un metge reconegut a la ciutat de Messina. També va estudiar gramàtica i retòrica amb el capellà sicilià Francesco Faraone.
L'any 1521 és ordenat sacerdot i el 1525 viatja a Roma per a obtenir el jubileu, essent un dels pocs viatges fora de Sicília que farà a la seva vida. A la mort del seu pare, deixa que el seu germà petit, Giacomo, es dediqui a l'administració de la fortuna familiar, mentre ell es dedica a l'estudi.[6] L'any 1550 fa donació de tots els béns al seu germà, pren l'hàbit dels benedictins i es reclou al monestir de Santa Maria del Parto (a la vora de Castelbuono),[7] sense deixar els seus estudis de matemàtiques, astronomia i òptica.[8]
Al cap d'uns anys a Castelbuono, retorna a Messina, on serà professor de l'Estudi General (actual Universitat de Messina) que havien fundat els jesuïtes el 1548[9] i que va estar dirigit pel mallorquí Jeroni Nadal i el castellà Baltasar Torres qui, més tard, seria el primer professor de matemàtiques del Collegio Romano (actual Universitat Pontifícia Gregoriana). És probable que a través d'aquestes relacions amb els jesuïtes,[10] establís contacte amb Clavius, qui va viatjar a Messina el 1574.[11][12] i sobre qui va exercir certa influència.
Va morir l'any 1575, a la Casa Professa dels jesuïtes de Messina. El seu cadàver va ser enterrat al convent de Sant Francesc de Paula (poc distant de la ciutat) i, posteriorment, va ser traslladat a la Capella Maurolyca de la basílica de Sant Joan Baptista a Messina.[13]
Obra
modificaLa qualitat (i la quantitat) de la seva obra i els seus mètodes d'interpretació el converteixen en un acadèmic de primer ordre. La poca difusió de les seves obres només s'explica per l'aïllament geogràfic de Sicília. No obstant molts dels seus escrits van ser publicats anys després de la seva mort.[14]
Així, per exemple, la seva reconstrucció dels aleshores desapareguts llibres V i VI de les Còniques d'Apol·loni de Perge[15] no van ser publicats fins al 1654 i la seva traducció de les obres d'Arquimedes, amb el títol de Admirandi Archimedis Syracusani monumenta omnia,[16] no ho va ser fins al 1685 (més de cent anys després de la seva mort).[14]
Mentre els seus primers treballs matemàtics van ser traduccions, comentaris i reconstruccions de les obres clàssiques de la matemàtica grega antiga (a més dels autors ja citats, es poden afegir Euclides, Menelau, Teodosi, Autòlic, etc.), els seus treballs més madurs són obres originals sobre temes matemàtics concrets. La majoria d'aquests treballs van ser reunits en una edició, els Opuscula Mathematica, publicat el mateix any de la seva mort, el 1575,[14] i en el que sembla que va utilitzar per primera vegada una versió prematura del principi d'inducció matemàtica.[17][18]
També van tenir importància els seus treballs en astronomia, dels que Clavius se'n va endur manuscrits a Roma,[20] publicant-los posteriorment en nom de Maurolico, i en òptica, sobretot el molt conegut Photismi de lumine et umbra publicat el 1611.
També va escriure, per encàrrec d'un noble sicilià, una Història de Sicília, en llatí.[21] Posteriorment es va fer una traducció a l' italià:
| « | Venendo intanto soccorsi in Messina e per terra e per mare, atterrito egli dalle minacce di Pietro di Aragona , abbandonando la Sicilia si ritirò per mare nella vicina Calabria. Quindi fu intimato un duello tra i due re in Bourdeaux , ma non venne a compimento, perchè Carlo nel 1284 morì in Manfredonia , e Pietro nel 1286 in Barcellona . | » |
| — Della storia di Sicilia dell'abate Francesco Maurolico.[22] | ||
El 1543 es va publicar una obra de Cosmografia: Cosmographia Francisci Maurolyci, tot i que probablement havia estat escrita uns anys abans.[23]
- El llibre Opuscula Mathematica (D. Francisci Mavrolyci, Abbatis Messanensis, Opuscula Mathematica ) conté les obres següents i es va publicar el mateix any de la seva mort.[24]
- De Sphæra liber unus, en el qual es mostra radicalment oposat a la teoria heliocèntrica de Copèrnic.[25]
- Computus Ecclesiasticus in summam collectus.
- Tractatus Inftrumentorum Astronomicorum . De quadrato geometrico. De quadrante. De astrolabi theoria et fabrica. Usus astrolabi. De armillaris instrumenti fabrica. De sphaera solida.
- Tractatus de Lineis horarijs.
- Euclidis propositiones elementorum, libri Tredecimi solidorum tertij , regularium corporum primi.[26]
- Musice traditiones.
- Delineis horarijs libri tres.
- Arithmeticorum libri duo demum accesserunt.
Referències
modifica- ↑ Walsh, 2021, p. 293.
- ↑ Bongiorno i Curbera, 2018, p. 45.
- ↑ Per a les seves dades biogràfiques convé llegir la biografia escrita pel seu nebot, Francesco Maruli, publicada a Messina el 1613.
- ↑ Lattis, 1994, p. 19.
- ↑ Maruli, 1613, p. S.1.
- ↑ Maruli, 1613, p. S.3.
- ↑ Maruli, 1613, p. S.9-10.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 135.
- ↑ De fet, va ser la primera escola jesuïta del món, fundada pel mateix Ignasi de Loiola.
- ↑ Scaduto, 1949, p. 126 i ss.
- ↑ D'Alessandro i Napolitani, 2001, p. 511 i ss.
- ↑ Lattis, 1994, p. 19 i ss.
- ↑ Maruli, 1613, p. S.21.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Mountriza, 2000, p. 404.
- ↑ Saïto, 1994, p. 239 i ss.
- ↑ Maurolico, 1685, p. 7.
- ↑ Masotti, 2008, p. x.
- ↑ Gussett, 1986, p. 144-148.
- ↑ Maurolico, 1546, p. 2.
- ↑ Lattis, 1994, p. 19-20.
- ↑ Cohen-Skalli, 2016, p. 137.
- ↑ Baluzio i Longo, 1849, p. xxi.
- ↑ Gazzé, 2013, p. 287.
- ↑ Gavagna, 2019, p. 579 i ss.
- ↑ Rosen, 1957, p. 177.
- ↑ Gavagna, 2012, p. 259-264.
Bibliografia
modifica- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Baluzio, E.; Longo, G. Della Storia di Sicilia del'abatte Francesco Maurolico (en italià). Palermo: Sac. Girolamo di Marco-Ferro, 1849.
- Bongiorno, Benedetto; Curbera, Guillermo P. Giovanni Battista Guccia: Pioneer of International Cooperation in Mathematics (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-78667-7.
- Cohen-Skalli, Aude «Les Vitae Siculorum et Calabrorum de Constantin Lascaris: le texte et ses sources» (en francès). Revue d'Histoire des Textes, Vol. 11, 2016, pàg. 135-162. DOI: 10.1484/J.RHT.5.110488. ISSN: 0373-6075.
- D'Alessandro, Paolo; Napolitani, Pier Daniele «I primi contatti fra Maurolico e Clavio: Una nuova edizione della lettera di Francesco Maurolico a Francisco Borgia» (en italià). Nuncius, Vol. 16, Num. 2, 2001, pàg. 511-522. ISSN: 0394-7394.
- Gavagna, Veronica. «Francesco Maurolico and the Restoration of Euclid in the Renaissance». A: Antoni Roca Rossell (ed.). The Circulation of science and technology (en anglès). Societat Catalana de Història de la Ciència i de la Tècnica, 2012, p. 259-264. ISBN 978-84-9965-108-8.
- Gavagna, Veronica «The Edizione Nazionale of Francesco Maurolico’s Mathematical Work: History and Perspectives» (en anglès). Physis, Vol. 54, NUm. 1-2, 2019, pàg. 479-490. ISSN: 2038-6265.
- Gazzé, Lavinia «Cosmografia e governo nel sedicesimo e diciassettesimo secolo» (en italià). Aechivio di Storia della Cultura, Vol. 26, 2013, pàg. 285-298. ISSN: 1124-0059.
- Gussett, James C. «Let's Make Francesco Maurolico a Household Word» (en anglès). School Science and Mathematics, Vol. 86, Num. 2, 1986, pàg. 144-148. DOI: 10.1111/j.1949-8594.1986.tb11600.x. ISSN: 1949-8594.
- Lattis, James M. Between Copernicus and Galileo: Christoph Clavius and the Collapse of Ptolemaic Cosmology (en anglès). Chicago: Uniersity of Chicago Press, 1994. ISBN 0-226-46929-8.
- Maurolico, Francesco. Admirandi Archimedis Syracusani monumenta omnia mathematica (en llatí). D. Cyllenium Sperium, 1685.
- Maurolico, Francesco. Quadrati fabrica et eius usus (en llatí). Nicolaum Bascarinum, 1546.
- Mountriza, Ioanna. «Maurolico, Francesco (1494-1575)». A: Wilbur Applebaum (ed.). Encyclopedia of the Scientific Revolution: From Copernicus to Newton (en anglès). New York: Taylor and Francis, 2000, p. 404. ISBN 0-8153-1503-1.
- Rosen, Edward «Maurolico's Attitude toward Copernicus» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 101, Num. 2, 1957, pàg. 177-194. ISSN: 0003-049X.
- Saïto, K. «Quelques observations sur l'édition des Coniques d'Apollonius de Francesco Maurolico» (en francès). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 14, Num. 2, 1994, pàg. 239-258. ISSN: 0392-4432.
- Scaduto, Mario S.I. «Il matematico Francesco Maurolico e i Gesuiti» (en italià). Archivum Historicum Societatis Iesu, Vol. 18, Num. 35, 1949, pàg. 126-140. ISSN: 0037-8887.
- Walsh, Fernando José. Científicos Creyentes: Hombres de fe, hombres de ciencia (en castellà). Buenos Aires: Fernando José Walsh, 2021. ISBN 9798709082298.
Enllaços externs
modifica
- Edizione nazionale dell'Opera Matematica di Francesco Maurolico
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Maurolico» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Masotti, Arnaldo. «Maurolico, Francesco» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 octubre 2013].
- Westfall, Richard S. «Maurolico (Marul, Marol), Francesco» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 22 juny 2024].