Francó de Tongeren
Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort. El seu episcopat que va durar gairebé 47 anys i és un dels més llargs de la història de la diòcesi.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle IX  | ||
| Mort | 13 gener 903 Lieja (Bèlgica) | ||
| Sepultura | Lieja | ||
| Bisbe de Lieja | |||
| 856 – Diòcesi: bisbat de Lieja | |||
| Abat | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | religiós | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
Pedagog erudit
modificaVa ser abat de l'abadia de Lobbes després dels seus estudis a l'escola de palau de Carles el Calb, amb el qual era parent. Era un home erudit, segons l'historiador Jean de Launoy[1] era un filòsof, lletrat, poeta i músic i un bon pedagog, ja des del seu temps a Lobbes. Hauria escrit vàri llibres, però cap dels seus escrits va conservar-se. A Lieja, va ocupar-se personalment de la direcció de l'escola capitulària de la catedral de Sant Lambert.
Polític
modificaEl 9 de gener de 860 participà en un sínodi a Aquisgrà a la qual el rei Lotari II volia l'assentiment dels prelats presents per a divorciar-se de la seva exposa Teutberga per a poder casar la seva amant Valdrada.[2] El sínodi va acceptar i Valdrada va ser coronada reina. El papa Nicolau I desagradat, va exigir un nou concili, que aquesta vegada va celebrar-se a Metz, per la decisió d'Aquisgrà va ser confirmada. Francó no hi participà i escapa a la intervenció del papa que va destituir tots els bisbes que van autoritzar el divorci, tot i aprovar la decisió. La dissensió va quedar fins que el 865 Lothari II va cedir a la pressió papal i restituí Teutberga al tron.[3]
Després de la mort de Lotari, els germans Carles el Calb i Lluís el Germànic van compartir el 870 entre ells la Lotaríngia. La nova frontera travessava la ciutat i la diòcesi de Lieja. Francó continuà cuidant les seves relacions a la cort. El 884, Carles III el Gras va donar-li uns feus prop de Metz: la vila de Maidières i uns pobles al bisbat de Lieja.[4]
Militar
modificaLes invasions dels Vikings van causar danys importants: Tongeren i Maastricht van ser incendiats i Lieja va ser sacsejat entre 882 i 883. Una nova invasió el 891 era desastrosa. L'exèrcit del marcgravi Arnulf de Caríntia va sofrir una desfeta a la vall del Geul. Francó va llevar un exèrcit i socórrer-lo i a la batalla de Lovaina del 891 van vèncer i fer fugir els Vikings definitivament.[5] Arnulf va agrair-lo i donar per l'eternitat l'abadia de Lobbes amb 155 viles i masos al capítol de Lieja, contra la promesa de celebrar una missa a Lobbes i a Lieja el 22 de setembre dia de la mort de son pare i del seu ascens al tron.[6] El seu fill, el duc Suentibol va donar-li el feu de Theux el 898. El 908, Lluís el Nen confirmà l'acte de donació. Aquest exclavament al mig del futur comtat d'Hainaut va quedar terra liegesa fins a la suppressió del principat de Lieja el 1794.
Va morir el 13 de gener de 903 i va ser sebollit a la catedral de Sant Lambert a Lieja.
| Precedit per: Hartgar |
Bisbe del bisbat de Lieja 856 – 903 |
Succeït per: Esteve de Tongeren |
Referències
modifica- ↑ de Launoy, Jean. De Scholis Celebrioribus (en llatí). Citat a: Le Roy, Alphonse. «Francon». A: Biographie Nationale de Belgique (en francès). tom VII, 1880-1883, p. 263.
- ↑ Regesta Imperii[Enllaç no actiu], 9 de gener de 860
- ↑ Regesta Imperii[Enllaç no actiu], 3 d'august de 865
- ↑ Regesta del 26 de juny de884[Enllaç no actiu]
- ↑ Le Roy, 1880-1883, p. 265.
- ↑ Regesta del 15 de novembre de 889[Enllaç no actiu]