La filogeografia és l'estudi dels processos històrics que poden ser responsables de la distribució geogràfica passada fins a l'actual dels llinatges. Això s'aconsegueix tenint en compte la distribució geogràfica dels individus a la llum de la genètica, en particular la genètica de poblacions.[1]

Aquests mapes i esquemes dibuixen la història filogeogràfica de les granotes verinoses a Amèrica del Sud.

Aquest terme es va introduir per descriure els senyals genètics estructurats geogràficament dins i entre les espècies. Un enfocament explícit en la biogeografia/passat biogeogràfic d'una espècie diferencia la filogeografia de la genètica de poblacions i la filogenètica clàssiques.[2]

Els esdeveniments passats que es poden inferir inclouen l'expansió de la població, els colls d'ampolla de la població, l'especiació al·lopàtrica, la dispersió i la migració. Els enfocaments desenvolupats recentment que integren la teoria de la coalescència o la història genealògica dels al·lels i la informació de distribució poden abordar amb més precisió el paper relatiu d'aquestes diferents forces històriques en la configuració dels patrons actuals.[3]

Referències

modifica
  1. Avise, J. Phylogeography: The History and Formation of Species. President and Fellows of Harvard College, 2000. ISBN 978-0-674-66638-2. 
  2. Knowles, L. L. and W. P. Maddison «Statistical phylogeography». Molecular Ecology, 11, 12, 2002, pàg. 2623–2635. DOI: 10.1046/j.1365-294X.2002.01637.x. PMID: 12453245.
  3. «Paleoecology and coalescence: phylogeographic analysis of hypotheses from the fossil record». Trends in Ecology and Evolution, 15, 12, 2000, pàg. 491–496. DOI: 10.1016/S0169-5347(00)01998-4. PMID: 11114435.