Expressió de gènere

manifestació externa de la identitat de gènere
No s'ha de confondre amb Identitat de gènere.

L'expressió de gènere és el conjunt de característiques d'un individu pel que fa a l'aparença, els interessos i la conducta que tradicionalment s'associen a un gènere en cert context cultural. Aquesta percepció, doncs, està basada en estereotips.

Dues dones amb expressions de gènere masculina i femenina a la Gay Easter Parade de Nova Orleans (EUA).

La lectura del gènere es basa principalment en l'aspecte: la roba, la llargària dels cabells i el pentinat, la veu, l'ús de joies, l'actitud, etc.[1][2] Per altra banda, a Occident certs trets del caràcter són vinculats amb la masculinitat, com ara el domini, l'agressivitat i la insensibilitat; mentre que d'altres remeten a la feminitat, com són l'amabilitat i la gentilesa.[2]

L'expressió de gènere pot variar al llarg de la vida.[2] També depèn de la cultura. Per exemple, en funció de la regió, el significat que s'atribueix a les joies, els talons o el maquillatge divergeix. Hi influeix igualment el període històric, com es pot inferir del canvi de valor assignat al color rosa, que actualment a Occident és rebutjat pels hòmens, mentre que abans de la Segona Guerra Mundial els identificava.[2]

Aquesta impressió pot reflectir o no la identitat de gènere de la persona en qüestió.[3][4] El posicionament d'aquells amb una expressió de gènere socialment considerada atípica es pot descriure com a inconformitat de gènere.[5]

Malgrat que l'expressió de gènere està deslligada de l'orientació sexual, sovint s'entén com un tot, cosa que indueix a l'error de generalitzar les dones masculines com a lesbianes i els hòmens femenins com a gais. De fet, la recerca de Stacey Horn va determinar que els adolescents homosexuals que no adopten una expressió de gènere d'acord amb l'esperada pateixen una pitjor acceptació social, que deriva en assetjament i discriminació.[6] D'altra banda, la teoria de la matriu heterosexual de Judith Butler postula que hom tendeix a suposar la sexualitat d'algú per l'expressió de gènere, cosa que per a Lisa Disch respon al fet que les relacions humanes parteixen sempre d'estereotips.[7]

En alguns països, una expressió de gènere dissident pot constituir motiu de pena de mort o de tortura.[5]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Sexual Orientation and Gender Identity Definitions» (en anglès americà). HRC. [Consulta: 21 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Erickson-Schroth, Laura. Gender : what everyone needs to know, 2021. ISBN 978-0-19-088005-7. OCLC 1157769024. 
  3. Summers, Randal W. Social Psychology: How Other People Influence Our Thoughts and Actions [2 volumes]. ABC-CLIO, 2016, p. 232. ISBN 9781610695923. 
  4. American Psychological Association «Guidelines for Psychological Practice With Transgender and Gender Nonconforming People». American Psychologist, 70, 9, 12-2015, pàg. 861. DOI: 10.1037/a0039906. PMID: 26653312.
  5. 5,0 5,1 «Els drets humans. Formació bàsica de Quality Rights de l'OMS: per a tots els serveis i totes les persones» (PDF). Generalitat de Catalunya, octubre 2022. [Consulta: 11 juny 2023].
  6. Horn, Stacey S «Adolescents' Acceptance of Same-Sex Peers Based on Sexual Orientation and Gender Expression». Journal of Youth and Adolescence, 36, 3, pàg. 373–373. DOI: 10.1007/s10964-007-9176-4.
  7. Disch, Lisa «Judith Butler and the Politics of the Performative». Political Theory, 27, 4, pàg. 545–559.