Viquipèdia

Exèrcit del Brasil

L'Exèrcit Brasiler (en portuguès Exército Brasileiro) és una de les tres branques de les Forces Armades del Brasil responsable per la defensa de la pàtria, el compliment de les lleis, de l'ordre i dels poders constitucionals. L'Exèrcit és el responsable de dur a terme les operacions de combat terrestres. El seu comandant en cap és el president de la República. En l'estructura governamental, l'Exèrcit està enquadrat en el Ministeri de Defensa, al costat de l'Armada i la Força Aèria.[1] Es calcula que és el desè del món per número d'efectius.[2]

Infotaula unitat militarExèrcit del Brasil
Exército Brasileiro
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusexèrcit de terra i organització Modifica el valor a Wikidata
SeuBrasília Modifica el valor a Wikidata
Fundació1822
PaísBrasil
BrancaForces Armades del Brasil
ArmaExèrcit
Part deForces Armades del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Unitats subordinadesBrazilian Army Aviation Command (en) Tradueix, Eastern Military Command (en) Tradueix, Northern Military Command (en) Tradueix, Amazon Military Command (en) Tradueix, Northeastern Military Command (en) Tradueix, Planalto Military Command (en) Tradueix, Western Military Command (en) Tradueix, divisió militar, independent infantry brigade (en) Tradueix, Parachute Infantry Brigade (en) Tradueix, light jungle infantry battalion (en) Tradueix, Corpo de Saúde do Exército (en) Tradueix i Departamento de Educação e Cultura do Exército (pt) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mida220,000 homes
Quarter generalBrasília
Comandants
ComandantGeneral d'Exèrcit Tomás Ribeiro Paiva
Guerres i batalles
Guerra d'Independència
Guerra dels Farrapos
Guerra Gran (Uruguai)
Guerra de Paraguai
Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
UNEF
UNIFIL
Cultura militar
LemaBraço forte, mão amiga
HimneHimne Nacional Brasiler
MarxaCanção do Exército
Lloc webExercito brasileiro

Història

modifica
Article principal: Història de l'Exèrcit del Brasil

La història de l'Exèrcit Brasiler comença oficialment amb la creació de l'estat brasiler després de la Independència del Brasil, tanmateix mobilitzacions de brasilers per a fer la guerra ja existien des de l'etapa colonial, sent les primeres les efectuades contra les temptatives de colonització francesa, a les dècades de 1550 i de 1610.[3]

El primer gran conflicte en terres brasileres va ser la guerra contra el Brasil neerlandès o Insurrecció Pernambucana,[4] que va tenir com a punt àlgid la batalla de Guararapes (1648). Es considera que aquest va ser el primer conflicte on les forces brasileres presentaven un arrelat sentiment de defensa nacional i on van combatre units blancs, negres i indígenes.[5]

L'expansió territorial cap a l'interior, que inicialment era responsabilitat de l'exercit, va recaure a partir del segle xvii en els bandeirantes.[6] Així, el nou punt calent de la colonització lusobrasilera fou l'extrem sud de la colònia, on s'enfrontaren de manera continuada amb les tropes espanyoles tot i els diversos tractats fronterers que van signar Lisboa i Madrid.[7][8]

Quan els models extractius del Brasil colonial van deixar de donar els seus fruits a mitjans del segle xviii[a] i la corona va aplicar polítiques econòmiques i socials cada cop més sufocants, se succeïren un grapat de revoltes de diferent signe: emancipadores a nivell local (Conjuració Mineira, Guerra dels Farrapos), republicanes (Confederació de l'Equador, Revolució Pernambucana) o abolicionistes (Revolució Pernambucana, la Sabinada).[9][10]

El 1822, el Brasil va declarar la Independència. La majoria de les tropes van mantenir-se al costat del nou emperador, Pere I i la Guerra d'Independència del Brasil va resoldre's amb relativa tranquil·litat, si la comparem amb l'emancipació dels veïns llatinoamericans.[11][12]

Durant el periode imperial van tenir lloc dos grans conflictes: la Guerra Cisplatina, contra l'Argentina, i la Guerra de la Triple Aliança, contra el Paraguai.[10] Aquesta última, finalitzada el 1870, va dur a dues dècades de pau i prosperitat, que es van trencar el 1889 amb el cop d'estat militar que proclamà la República.[13]

Des de llavors, el país ha estat governat per militars en dues ocasions: en la República de l'Espasa (1889-1894) i en la Dictadura militar del Brasil (1964-1985). L'Era Vargas, si bé fou dirigida per un civil (Getúlio Vargas), estava emparada per les Forces Armades.[14][15][16]

L'exercit del Brasil només ha combatut dos cops fora del continent, participant amb el bàndol aliat en sengles guerres mundials. En la Primera, va enviar un destacament a França, mentre que en la Segona Guerra Mundial va lluitar contra l'Eix a Itàlia.[17][18]

Des de la redemocratització del país, l'exèrcit brasiler du a terme tasques humanitàries i dona suport a les forces de seguretat estatals quan se l'ha requerit.[19]

Estructura i organització

modifica

En temps de pau, les tropes de l'Exèrcit estan preparant-se contínuament en l'ocupació de situacions de conflicte o guerra. A més, són entrenades per a la protecció de les fronteres (tasca duta a terme conjuntament amb la Força Aèria) i portar aliments o serveis mèdics a punts aïllats, participant i coordinant campanyes socials i estudis, com els realitzats pel Centre Tecnològic de l'Exèrcit (CTEx).[20] També intervé en les missions de pau de l'ONU.[21]

Entre 1946 i 1985 l'Exèrcit brasiler es va dividir en quatre exèrcits de camp numerats. El Primer Exèrcit estacionat a Rio de Janeiro, l'antiga capital el que li va donar gran influència política. El Segon Exèrcit a São Paulo, la major ciutat del país. El Tercer Exèrcit estacionat a Porto Alegre, compartint fronteres amb Argentina i Uruguai (rivals tradicionals del Brasil) el que li va donar gran influencia política i militar. El Quart Exèrcit estava estacionat a Recife. També hi havia dos comandaments militars independents, el del Planalto, que comprenia el Districte Federal i l'Estat de Goiás, i el de la Regió Amazónica, situats a Brasília i Manaus respectivament.[22]

L'1 de gener de 1986 es va reorganitzar l'exèrcit, i es va dividir en 8 comandaments militars amb seu a Campo Grande, Rio de Janeiro, São Paulo, Porto Alegre, Recife, Brasília, Manaus i Belém. Els canvis van ser instituïts com a part d'una campanya de modernització per fer que l'exèrcit millor preparat per a una ràpida mobilització. La reorganització reflecteix la unitat geopolítica del Brasil, la creixent importància de Brasília, l'Amazones, i la regió centre-oest del Brasil.[23][24] El 1997 l'exèrcit disposava de quatre brigades de la selva i cinc batallons de la selva que s'estenien des d'Amapá fins a Mato Grosso do Sul.[25]

L'Exèrcit Brasiler va tenir gran influència en la política del país durant el segle xx, com van ser el tenentismo o, per sobre de tot, el Cop Militar de 1964, que va resultar en 21 anys de dictadura militar.[26][27] A data de 2022, l'exèrcit brasiler compta amb 360 mil soldats, més 1,3 milions de reservistes.[2]

Equipament

modifica

Armes d'Infanteria

modifica
 
Infanteria.
 
Soldat brasiler a Haití.
 
Soldats a la selva.
  • M964 FAP, versió local del FN FAL 50.41
  • M964, versió local del FN FAL 50.50
  • M964A1, versió local del FN FAL 50.63
  • IMBEL MD97, molt semblant al FN FAL però de calibre 5.56 × 45 mm NAT
  • IMBEL IA-2, fusell de combat
  • H&K G-36C (Brigada d'Operacions Especials).
  • FN Minimi SPW (Brigada d'Operacions Especials)
  • M4A1. (Brigada d'Operacions Especials)
  • AK-47(Norinco) (Brigada d'Operacions Especials)
  • Pistola H&K USP (Brigada d'Operacions Especials)
  • PGM Hécate II fusell de precision anti-material recentment adquirit
  • Pistola Glock 17 (Brigada d'Operacions Especials)
  • M972, versió local de la Beretta Modelo 12
  • M973, versió local de la M1911 però modificada al calibre 9 mm Parabellum
  • M975 versió local de la Beretta 92
  • Barrett M82A1. (Brigada d'Operacions Especials)
  • Heckler & Koch PSG1. (Brigada d'Operacions Especials)
  • PGM .338 MINI-HECATE (Brigada d'Operacions Especials)
  • H&K MSG-90 (Brigada d'Operacions Especials)
  • Heckler & Koch MP5 (Brigada d'Operacions Especials)
  • Lanzagranadas Milkor MGL Mk1 de 40 mm
  • Lanzagranadas M79 de 40 mm
  • Escopeta Remington 870 12 mm
  • FN MAG
  • FN M2HB

Armes antitancs

modifica
Nom Tipus Quantitat Origen Fotos
Carl Gustav M2 84mm Arma antitancs 220   Regne de Suècia
ERYX Arma antitancs 12   República Francesa
MILAN Arma antitancs 20   República Francesa
Mectron MSS-1.2 Arma antitancs 400   República Federal del Brasil
ALAC - Arma Leve Anticarro Arma antitancs 2000   República Federal del Brasil

Vehicles blindats

modifica
Nom Tipus Quantitat Origen Fotos
Leopard 1 Carro de combat 368   República Federal d'Alemanya
 
M60 Patton Carro de combat 90   Estats Units d'Amèrica
 
EE-11 Urutu Vehicle de combat d'infanteria 400   República Federal del Brasil
 
VBTP-MR Guarani Vehicle de combat d'infanteria 200   República Federal del Brasil
 
EE-09 Cascavel Vehicle de combat d'infanteria 600   República Federal del Brasil
 
M113B Transport blindat de personal 580   Estats Units d'Amèrica  
AV-VBL 4x4 Transport blindat de personal 30   República Federal del Brasil
 

Artilleria

modifica
Nom Tipus Quantitat Origen Fotos
Obús autopropulsat M109 Artilleria autopropulsada 155 mm 76   Estats Units d'Amèrica
 
Obús autopropulsat M108 Artilleria autopropulsada 105 mm 72   Estats Units d'Amèrica
 
ASTRES II Llançacohets múltiple 20   República Federal del Brasil
 
ASTRES 2020 Llançacohets múltiple 30   República Federal del Brasil
 
Obús M101 Canó obús de 105 mm 320   Estats Units d'Amèrica
 
OTO Melara Mod. 56 Canó obús de 105 mm 72   República Italiana
 
L118 Canó obús de 105 mm 36   Regne Unit de la Gran Bretanya
 
M102 Canó obús de 105 mm 19   Estats Units d'Amèrica
 
M114 Canó obús de 155 mm 92   Estats Units d'Amèrica
 
Morter rallat de 120 mm Morter 400   República Federal del Brasil
 
M30 107mm Morter 200   República Federal del Brasil
 
Morter de 81mm Morter 1000   República Federal del Brasil
 
Morter de 60mm Morter 1000   República Federal del Brasil
 

Defenses antiaèries

modifica
Nom Tipus Quantitat Origen Fotos
Flakpanzer Gepard Vehicle blindat antiaeri 36   República Federal d'Alemanya
 
Pantsir S1 Vehicle blindat antiaeri 18   Federació Russa
 
Bofors L/60 40 mm Canó antiaeri 100   Regne de Suècia
 
Bofors L/70 40 mm Canó antiaeri 24   Regne de Suècia
 
Oerlikon 35 mm 35 mm Canó antiaeri 38   Confederació Suïssa
 
9K38Igla Míssil terra-aire 140   Federació Russa
 
RBS 70 Míssil terra-aire 16   Regne de Suècia
 

Helicòpters

modifica
 
Helibras AS532 Cougar
 
Missió:
Aeronaus en servei:
8


 
Helibras H225M Super Cougar
 
Missió:
Aeronaus en servei:
17


 
Helibras H125M Fennec
 
Missió:
Aeronaus en servei:
20


 
Helibras AS565 Panther
 
Missió:
Aeronaus en servei:
34


 
Helibras HB 350B Esquilo
 
Missió:
Aeronaus en servei:
16


 
Sikorsky UH-60 Blackhawk
 
Missió:
Aeronaus en servei:
4

Notes

modifica
  1. ↑ Vegeu: Cicle del sucre i Cicle de l'or.

Referències

modifica
  1. ↑ «O Estado-Maior Conjunto das Forças Armadas» (en portuguès brasiler). Ministério da Defesa. Arxivat de l'original el 2022-08-08. [Consulta: 8 agost 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Soares, Olavo. «Potências militares: qual é a posição do Brasil no ranking mundial» (en portuguès brasiler). A Gazeta do Povo, 06-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 9 agost 2022].
  3. ↑ Kaspar, Oldrich «Actividades francesas en Brasil a mediados del siglo XVI y su repercusión en Bohemia». Caravelle. Cahiers du monde hispanique et luso-brésilien, 43, 1, 1984, pàg. 35–42. Arxivat de l'original el 2022-08-08. DOI: 10.3406/carav.1984.1682 [Consulta: 8 agost 2022].
  4. ↑ Cardoso, Luís Antonio. «377 anos da Insurreição Pernambucana» (en portuguès brasiler). Diario de Pernambuco, 21-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-03. [Consulta: 8 agost 2022].
  5. ↑ Ruy, José Carlos. «Insurreição pernambucana: a pátria restaurada» (en portuguès de Portugal). Jornal Tornado, 06-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-05-18. [Consulta: 8 agost 2022].
  6. ↑ Carvalho, Maria Rosário de; Carvalho, Ana Magda. Índios e caboclos : a história recontada. EDUFBA, 2012. DOI 10.7476/9788523212087. ISBN 978-85-232-0764-9.  Arxivat 2022-08-08 a Wayback Machine.
  7. ↑ «As Campanhas no Brasil, 12: Conclusão» (en portuguès de Portugal). O Portal da História. Arxivat de l'original el 2021-09-26. [Consulta: 13 agost 2022].
  8. ↑ «O Tratado de Madrid (ou dos Limites)» (en portuguès de Portugal). História Aberta. Sapo. Arxivat de l'original el 2012-03-13. [Consulta: 13 agost 2022].
  9. ↑ Gonçalves, Lucas. «Revoltas que já ocorreram no Brasil: quais foram, quando ocorreram, motivos e mais!» (en portuguès brasiler). Estratégia Militares, 10-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-13. [Consulta: 13 agost 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Guerras do Brasil.doc» (en portuguès brasiler). TV Brasil. Arxivat de l'original el 2022-08-13. [Consulta: 13 agost 2022].
  11. ↑ Rodrigues, José Honório. Independência, revolução e contrarevolução: As Forças Armadas (en portuguès brasiler). Livraria F. Alves Editora, 1975. 
  12. ↑ Caicedo, Luis Javier «La construcción del bicentenario latinoamericano y los intentos de España por hispanizar la celebración de las independencias» (en castellà). Caravelle. Cahiers du monde hispanique et luso-brésilien, 94, 01-04-2010, pàg. 157–184. Arxivat de l'original el 2022-08-13. DOI: 10.4000/caravelle.7852. ISSN: 1147-6753 [Consulta: 13 agost 2022].
  13. ↑ Lima, Manuel de Oliveira. O Império Brazileiro (1822-1889) (en portuguès). Avis Rara, 2021. ISBN 978-6559570652. 
  14. ↑ Barros, Luana. «Proclamação da República: o que mudou na atuação de militares na política brasileira 132 anos depois» (en portuguès brasiler). Diário do Nordeste, 15-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-11-15. [Consulta: 12 agost 2022].
  15. ↑ Chirio, Maud «Le pouvoir en un mot : les militaires brésiliens et la « révolution » du 31 mars 1964» (en francès). Nuevo Mundo Mundos Nuevos. Nouveaux mondes mondes nouveaux - Novo Mundo Mundos Novos - New world New worlds, 12-06-2007. Arxivat de l'original el 2022-08-13. DOI: 10.4000/nuevomundo.3887. ISSN: 1626-0252 [Consulta: 13 agost 2022].
  16. ↑ Motta, Rodrigo Patto Sá «La violencia política en el Brasil republicano: un análisis de las leyes y las instituciones represivas (1889-1988)» (en castellà). Boletín del Instituto de Historia Argentina y Americana Dr. Emilio Ravignani, 53, 2020, pàg. 125–151. Arxivat de l'original el 2024-03-02 [Consulta: 13 agost 2022].
  17. ↑ Teixeira Vinhosa, Francisco Luiz. O Brasil e a Primeira Guerra Mundial : (a diplomacia brasileira e as grandes potências) (en portuguès brasiler), 2015. ISBN 978-85-7011-560-7. 
  18. ↑ Ferraz, Francisco César Alves. Os brasileiros e a Segunda Guerra Mundial. Rio de Janeiro: Jorge Zahar, 2005. ISBN 85-7110-850-1. 
  19. ↑ «Histórico da participação brasileira em missões da ONU» (en portuguès brasiler). Governo do Brasil, 09-04-2020. Arxivat de l'original el 2022-09-27. [Consulta: 13 agost 2022].
  20. ↑ «Quais são as funções do Exército Brasileiro?» (en portuguès brasiler). Mega Curioso. NZN, 29-04-2021. Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 9 agost 2022].
  21. ↑ «Missões de paz» (en portuguès brasiler). Governo do Brasil. Arxivat de l'original el 2022-08-09. [Consulta: 9 agost 2022].
  22. ↑ Frederici, Sandra Maria. Instituição militar e política, uma abordagem antropológica (1964-1974). (tesi) (en portuguès brasiler). Universidade Federal de São Carlos, 2003-10-09.  Arxivat 2022-08-09 a Wayback Machine.
  23. ↑ Kuhlmann, Paulo Roberto Loyolla. Exército brasileiro: estrutura militar e ordenamento político 1984-2007 (Tesi) (en portuguès). São Paulo: Universidade de São Paulo, 2007-12-10. DOI 10.11606/t.8.2007.tde-04032008-114202.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  24. ↑ «Estrutura Organizacional» (en portuguès brasiler). Exército Brasileiro, 22-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-22. [Consulta: 9 agost 2022].
  25. ↑ Prado do Monte, Leonardo «Exército brasileiro na fronteira amazônica : desenvolvimento regional por meio de ações militares» (en portuguès brasiler). Biblioteca do Exército: Monografias, 2017. Arxivat de l'original el 2022-08-09 [Consulta: 9 agost 2022].
  26. ↑ Chirio, Maud. A política nos quartéis : revoltas e protestos de oficiais na ditadura militar brasileira. Rio de Janeiro: Zahar, 2012. ISBN 978-85-378-0779-8.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  27. ↑ Prado Atassio, Aline. [ttps://repositorio.ufscar.br/handle/ufscar/1483 A batalha pela memória : os militares e o golpe de 1964] (tesi) (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Minas Gerais, 2007.  Arxivat 2022-08-13 a Wayback Machine.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit del Brasil
  • Exército brasileiro (portuguès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exèrcit_del_Brasil&oldid=33628866»