Escolopàcids

família d'ocells

En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).

Infotaula d'ésser viuEscolopàcids
Scolopacidae Modifica el valor a Wikidata

Numenius tahitiensis
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1815
Gèneres

Quasi tots ells nidifiquen a l'hemisferi nord, però les seues emigracions (que poden ésser de gran envergadura) els porten regularment al sud del planeta.

Els representants d'aquesta família presenten una gran varietat de formes, però tenen tots una silueta típica amb bec llarg i punxegut i potes també llargues.

Taxonomia

modifica

Aquesta família és avui classificada en 16 gèneres, amb 96 espècies, cinc d'elles extintes.[1]

  • Subfamília dels Numenins (Numeniidae), amb dos gèneres i 9 espècies.
  • Subfamília dels limosins (Limosinae), amb un gènere i 4 espècies.
    • Gènere Limosa, amb 4 espècies.
  • Subfamília dels calidrins (Calidrinae), amb tres gèneres i 30 espècies, tres extintes.
    • Tribu Arenariini, amb un gènere i dues espècies.
    • Tribu Calidrini, amb dos gèneres i 28 espècies, tres extintes.
      • Gènere Calidris, amb 24 espècies.
      • Gènere Prosobonia, amb 4 espècies, tres d'elles extintes.
  • Subfamília dels escolopacins (Scolopacinae), amb 5 gèneres i 34 espècies, dues extintes.
  • Subfamília dels tringins (Tringinae), amb 5 gèneres i 19 espècies.

Referències

modifica
  1. T. Piersma i A. Bonan (2018). Sandpipers, Snipes, Phalaropes (Scolopacidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 110. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs

modifica