Emil Walter Buckhard
Emil Walter Buckhard (Pforzheim, 7 d'abril de 1900 - Stuttgart,[2] 1 de març de 1952), conegut com a Emilio Walter, fou un jugador de futbol alemany que va guanyar amb el FC Barcelona la primera edició de la lliga espanyola (1928−29) i tres Copes del Rei (1925, 1926 i 1928).[3]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Emil Walter Buckhard 7 d'abril de 1900 Pforzheim, Alemanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 1 de març de 1952 (als 51 anys) Stuttgart, Alemanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres noms | Emilio | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista, entrenador de futbol  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Alemanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Defensa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Trajectòria
modifica
Format a l'equip de futbol Germania Brötzingen de la ciutat de Pforzheim, Emil va emigrar per motius laborals i va anar a treballar a Figueres a la ferreteria de Costa Ferran, al carrer Caamaño.[4] La UE Figueres el va invitar a participar en algun partit d'entrenament i veient que tenia un fort xut el varen fer jugar de defensa en el primer equip. Emilio va debutar la temporada 1921-22 en un partit contra l'Espanyol.[4] Segons el directiu Josep Jou: Quan xutava, tremolava l'aire. En un partit tirà una falta prop de la seva porteria, amb tanta força que la pilota entrà a la porteria contrària. A partir d'aquell gol va guanyar fama i dos anys després, el 1923, va fitxar pel FC Barcelona, equip amb el qual guanyà una lliga i tres copes del rei, jugant 242 partits. Va ser titular de l'equip blaugrana fins al 1933, quan es va haver de retirar a causa una lesió que el va deixar coix per la resta de la seva vida.[4]
Va retornar a Alemanya, on fou entrenador del RSV Hückeswagen a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.[5]
En 1947 el president del Barça Agustí Montal i Galobart, assabentat dels problemes físics i econòmics d'Emilio Walter, va decidir enviar-li setmanalment a Alemanya paquets de queviures durant diversos anys.[6] Montal també el va convidar a les noces d'or del Barça[5] el novembre de 1949.
Quan va morir l'any 1952, les banderes del camp del Barça van onejar a mitja asta.[5]
Clubs
modificaJugador
modifica| Club | País | Any |
|---|---|---|
| UE Figueres |  Catalunya
|
1921-1923 |
| FC Barcelona | Catalunya
|
1923-1933 |
Referències
modifica- ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
- ↑ Closa, Toni; Pablo, Josep; Salas, José Alberto; Mas, Jordi. Gran diccionari de jugadors del Barça. Barcelona: Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
- ↑ Emilio Walter Mundo Deportivo, 16 abril de 1950
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Història de UE Figueres: TEMPORADA 1921-22. UN RÈCORD: 60 PARTITS I CAMPIÓ PROVINCIAL». Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Weisweiler bis Odonkor: Deutsche in Spanien Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine. (alemany)
- ↑ blaugranas.com, Agustí Montal i Galobart Arxivat 2015-07-03 a Wayback Machine.