Els germans

Els germans
Adelphoe
	;
Tipus	obra dramàtica
Autor	Terenci
Llengua	llatí
Gènere	fabula palliata
Estrena
Estrena	160 aC

Els germans (Adelphi o Adelphoe) és una comèdia del dramaturg llatí Terenci representada per primer cop al 160 aC, al funeral de Luci Emili Paul·le Macedònic i inspirada en una obra grega de Menandre amb idèntic nom. Va ser l'última obra que escrigué l'autor.

Argument

Ctesifó rep una educació estricta del seu pare Dèmeas, mentre que Èsquinus, l'altre fill, és tractat amb molta tolerància pel seu oncle Mició. Èsquinus ha seduït la filla de Sòstrata, Pàmfila, mentre que Ctesifó està enamorat d'una citarista. Per complaure el seu germà, Èsquinus rescata violentament la citarista del seu propietari. Això proporciona a Sòstrata la prova de la deslleialtat del seu futur gendre, mentre que Dèmeas s'adona dels amargs fruits dels liberals mètodes educatius del seu germà. Ara, però, s'assabenta que realment el seu propi fill Ctesifó és l'amant de la citarista. Llavors, canvia la tàctica completament i passa a ser generós amb tothom, a costa de Mició. Èsquinus pot casar-se amb Pàmfila, Ctesifó pot mantenir la seva arpista i Mició pot casar-se amb la vella Sòstrata. Al final, els fills accepten fins i tot el seu estricte pare. Aquesta és una obra de problemes i revelacions sense intriga o reconeixement.

Personatges

Ctesifó: germà d'Èsquinus, fill de Dèmeas, és el protagonista i l'objecte d'una estricta educació. Enamorat d'una citarista.

Èsquinus: germà de Ctesifó, és equiparable al personatge de l'esclau d'altres obres de teatre llatines, en el sentit que és propens a provocar embolics i enredar els personatges. Té una amant a qui viola i deixa embarassada: Pàmfila.

Dèmeas: pare de Ctesifó i Èsquinus, s'oposa al liberalisme del seu germà Mició, i està caracteritzat per la seva rigidesa.

Mició: germà de Dèmeas, educador d'Èsquinus. La combinació d'aquest personatge amb el seu germà Dèmeas ens mostra el vell precepte de la filosofia grega que predica la moderació i el punt intermedi, aquest cas entre la rigidesa i la disbauxa.

Sòstrata: la mare de Pàmfila, prototip de la matrona romana.

Pàmfila: la virgo o noia jove, propensa a enamorar-se i a originar embolics a causa d'aquest desig.

Citarista: segona virgo o noia jove.

Valoració crítica

Es tracta d'una obra d'embolics i enganys, però amb un rerefons molt interessant i de profunda influència grega: el problema de l'educació dels joves, extrapolable al problema de governar una ciutat. Estudiosos com Von Albrecht recalquen que la introducció de l'obra és una obra mestra per la informació que dona únicament amb un diàleg entre dos personatges, i pels dos arguments paral·lels. A més, és una de les poques obres terencianes que conté un càntic a l'estil plautià (vv. 610-616).

Bibliografia

Albrecht, M. von. Historia de la literatura romana. Desde Andrónico hasta Boecio (en castellà). Barcelona: Herder, 1997-1999.

Enllaços externs

Text en llatí.
Resum de l'obra (anglès)