Elisenda Paluzie i Hernández
Elisenda Paluzie i Hernández (Barcelona, 13 d'octubre de 1969) és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018 fins a maig de 2022.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1969  (55 anys)Barcelona | ||
 4a Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana | |||
| 24 març 2018 – 21 maig 2022 ← Jordi Sànchez i Picanyol – Maria Dolors Feliu i Torrent → | |||
| Degana de la Facultat d'Economia i Empresa | |||
| 18 febrer 2009 – 19 abril 2017 – Ramon Alemany Leira → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Barcelona - economia (–1999) London School of Economics (1997–1998) Universitat Yale - economia internacional (–1996) École des ponts ParisTech | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | economista, activista política, professora d'universitat, política | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona, professora d'universitat (2001–) | ||
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya (2008–2012) | ||
| Membre de | |||
| Participà en | |||
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català | ||
| 13 juliol 2016 | Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 |
||
| Família | |||
| Pare | Lluís Paluzie i Mir | ||
   
| |||
Biografia
modificaÉs filla de l'advocat Lluís Paluzie i Mir i de Mercè Hernàndez, els pares de la qual eren originaris de Sotalbo (Àvila) i Colombres (Astúries). Per part paterna, procedeix d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen Esteve Paluzie i Cantalozella, Faustí Paluzie i Tallé, Josep Paluzie i Lucena, Alfred Paluzie i Lucena, Lluís Paluzie i Lucena, Antoni Paluzie i Borrell, Jesús Paluzie i Borrell[2] i Mercè Paluzie i Borrell (escriptora infantil amb el pseudònim Florencia de Arquer).
Trajectòria acadèmica
modificaÉs màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999). Va obtenir una beca de la Caixa per a fer recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998). Va gaudir de beques postdoctorals (beques Batista i Roca i beques d'estades a l'estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar estades de recerca postdoctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École des ponts ParisTech, París (2002-2003) (integrada posteriorment a la Paris School of Economics).
Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, Spanish Economic Review i Cliometrica, entre d'altres.[3] També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic en revistes com Idees,[4] en informes (III Informe IEB de Federalismo Fiscal),[5] i en diversos llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability[6] o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence. L'octubre de 2014 va publicar el llibre Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).[7] L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.[8]
El 18 de febrer de 2009 fou elegida primera degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.[9] Va renovar el mandat de degana el març de 2013,[10] el qual va finalitzar el 19 d'abril de 2017. L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada col·legiada d'honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials.
Durant el seus dos mandats, va impulsar diversos projectes d'internacionalització de la Facultat d'Economia i Empresa, com UB School of Economics, que es va presentar el 25 de juny de 2012 amb una conferència del catedràtic d'Oxford, Anthony J. Venables,[11] i UB Business School, que es va crear el 2014. També va incorporar la Facultat al procés de captació de doctors en el mercat acadèmic internacional (Job Market en Economia). També va impulsar el mecenatge dels antics alumnes amb el Mur dels Alumni.
Catedràtica d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 10 de març de 2020, prèviament havia estat professora titular d'Economia a la mateixa universitat des del 2001. Membre del Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB, integrat a l'Institut de Recerca BEAT (Barcelona Economic Analysis Team). Actualment és membre del Claustre de la UB en representació del professorat de la Facultat d'Economia i Empresa i ha estat representant en la Junta de Personal Docent i Investigador per la Intersindical-CSC.
Trajectòria política
modifica
En l'àmbit cívico-polític, va ser secretària de finances de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del Club FNEC (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés, creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió internacional de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència i de Barcelona Decideix. En el període 2008-2012 va militar en Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític Esquerra Independentista. En el congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1.324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.
El 17 de març de 2018 va rebre 5.062 vots en les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, de manera que fou la candidata amb més suport.[12] El 24 de març va ser escollida pel secretariat nacional com a presidenta de l'entitat per substituir Jordi Sànchez.[1] El 13 de juny de 2020 va tornar a ser la candidata més votada en les eleccions al secretariat nacional de l'Assemblea, en rebre 6.078 vots i el 20 de juny de 2020 va ser reelegida Presidenta de l'entitat.[13][14]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Domingo, Alba. «Paluzie, nova presidenta de l'ANC per pràctica unanimitat». ElNacional.cat, 24-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-25. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Documentació de la família Paluzie». Biblioteca de Catalunya, 2004. Arxivat de l'original el 5-10-2013.
- ↑ «Articles a IDEAS-REPEC». Arxivat de l'original el 2020-12-03. [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Article Idees». Arxivat de l'original el 2015-05-21. [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Informe IEB Federalisme Fiscal 2011». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «The costs and benefits of staying in Spain». Arxivat de l'original el 2019-07-18. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ «Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Premi Catalunya d'Economia». Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: 14 febrer 2016].
- ↑ «Elisenda Paluzie, primera degana de la facultat d'economia i empresa de la UB». 324, 18-02-2009. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2018. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Elisenda Paluzie renova el mandat». Universitat de Barcelona, 20-03-2013. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2017. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ ub. «La Facultat d’Economia i Empresa de la UB aposta per la recerca i la internacionalització com a resposta a la crisi amb la creació d’UB Economics - Universitat de Barcelona». Arxivat de l'original el 2022-01-26. [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ «Elisenda Paluzie, la més votada en les eleccions al secretariat de l'ANC». 324.cat, 17-03-2018. Arxivat de l'original el 17 de març 2018 [Consulta: 17 març 2018].
- ↑ ACN. «Paluzie guanya per àmplia majoria les eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC - 14 juny 2020». Arxivat de l'original el 2020-07-11. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Elisenda Paluzie reelegida presidenta de l’ANC amb el 85% dels vots». Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 6 desembre 2020].
Enllaços externs
modifica
