El Genovés

El Genovés
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 59′ 19″ N, 0° 28′ 13″ O / 38.9885°N,0.4703°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Costera
Capital	Genovés (en)
Població humana
Població	2.778 (2023) (182,76 hab./km²)
Gentilici	genovesina, genovesí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	15,2 km²
Altitud	120 m
Limita amb	Barxeta ; Llocnou d'en Fenollet ; Benigànim ; Xàtiva
Partit judicial	Xàtiva
Dades històriques
Dia de mercat	Dimecres
Festa patronal	Del 6 al 8 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal	46894
Codi INE	46132
Codi ARGOS de municipis	46132
Lloc web	genoves.es

El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera. Limita amb els municipis de Barxeta, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca) i amb Benigànim (a la Vall d'Albaida).

Geografia

Situat en la ribera del riu Albaida, la superfície del terme és muntanyosa. En la part meridional s'alça la Serra Grossa, els contraforts de la qual es denominen Serra de la Creu en esta zona i arriben a una altitud de 410 msnm; si bé la part més meridional, denominada la Solana, arriba als 436 msnm. Entre la Solana i el vèrtex geodèsic de les Bateries (437 m), i fent de límit entre els municipis de Genovés i Benigànim, es troba el port de Benigànim. El riu d'Albaida penetra pel sud-oest, per la gola de l'Estret dels Aigües, entre les muntanyes de la Serra Grossa, i afluïx de sud a nord per la part occidental del terme, fent sovint la labor del límit territorial. Altres accidents destacables són els barrancs del Portitxol, Such, Ferrer, García, de l'Hort i de la Creu.

Història

Antiga alqueria musulmana, en temps de la conquesta cristiana depenia de Xàtiva. Jaume I la va donar a Baldoví de Baldoví, metge, i a son germà Joan el 1268. L'any 1441 comprà el lloc Ramon Ripoll, fou del senyoriu dels comtes d'Olocau, i per matrimoni de Maria Sanç de Castellvert amb Francesc Fenollet, passà a eixa família. Lloc de moriscos de la fillola de Xàtiva, en 1609, l'any de l'expulsió, comptava amb 70 cases (juntament amb el Fenollet). En 1611 va ser repoblada i li va ser atorgada carta pobla per a recuperar-la de les despoblació que patia des de l'expulsió. Els últims senyors del lloc van ser els Frigola.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2021
2.211	2.198	2.274	2.314	2.323	2.383	2.454	2.567	2.631	2.731	2785

Economia

Els terrenys no conreats estan coberts per pins i pastures. Els cultius estan ocupats per terrenys de regadiu amb un predomini dels tarongers, a molta distància de l'arròs, hortalisses i altres cereals, i de secà, on el cultiu predominant és l'olivera, juntament amb la garrofera i la vinya.

Transports

L'estació de ferrocarril del Genovés pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi

Llegenda

València-Nord

Genovés

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP) i 1 Compromís pel Genovés (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Genovés
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Pere Revert Miralles	838	46,74%	6 ( +1)
	Partit Popular	Marta Sanchis Pardo	676	37,70%	4 ( )
	Compromís pel Genovés	Tomàs Llopis Boluda	268	14,95%	1 ( -1)
	Vots en blanc		11	0,61%
Total vots vàlids i regidors			1.793	100 %	11
	Vots nuls		37	2,02%
Participació (vots vàlids més nuls)			1.830	82,92%**
Abstenció			377*	17,08%**
Total cens electoral			2.207*	100 %**
Alcalde: Pere Revert Miralles (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,^[1] JEZ Xàtiva,^[2] M. Interior,^[3] Periòdic Ara.^[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde del Genovés és Pere Revert Miralles de Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Cándido Jordà Richart	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Cándido Jordà Richart	CDS	28/05/1983	--
1987–1991	Cándido Jordà Richart	CDS	30/06/1987	--
1991–1995	Cándido Jordà Richart	UV	15/06/1991	--
1995–1999	Emilio Llopis Oltra	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Emilio Llopis Oltra	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Emilio Llopis Oltra	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Emilio Llopis Oltra	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Emilio Llopis Oltra	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Pere Revert Miralles	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Pere Revert Miralles	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[5]

Monuments

Ermita del Crist: ermita del segle xviii, amb Calvari.
Església de Nostra Senyora dels Dolors: església del segle xx.
Museu de la Pilota: acull exposicions permanents i d'altres eventuals.

Festes i celebracions

Festes Patronals. Celebra les seves festes en honor del Crist del Calvari, Mare de Déu dels Dolors i Sants Abdó i Senent, del 6 al 8 d'agost.

Pilota valenciana

El Genovés és un poble fortament relacionat amb la pilota valenciana, puix són nombrosos els pilotaris professionals, o aficionats de primer nivell, que en són originaris, tant en la modalitat de raspall (la tradicional al poble), com en l'escala i corda.

Caldria fer esment als Batiste, als Pigat, als Sarasol, entre molts d'altres com Oltra, León, entre altres. Però sens dubte, el més popular, el que va resultar una revolució per a l'esport, i el campió indiscutible durant dues llargues dècades, fou Paco Cabanes, El Genovés.

El poble del Genovés, a més de bressol de figures, també fomenta el coneixement de la pilota valenciana mitjançant el Museu de la pilota, annex al Trinquet del Genovés, innovador gràcies a les remodelacions del 2008, per a millorar les retransmissions televisives.