Eduardo Noriega Gómez
Eduardo Noriega Gómez (Santander, 1 d'agost de 1973) és un actor espanyol.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r agost 1973 (51 anys) Santander (Cantàbria) |
Activitat | |
Ocupació | actor, actor de cinema, guionista |
Activitat | 1993 - |
Premis | |
| |
Lloc web | eduardonoriega.com |
|
Biografia
modificaNoriega és fill de pare mexicà i mare espanyola,[1]el petit de set germans i l'únic d'ells que s'ha dedicat a la interpretació. La seva primera vocació va ser la música i per això va estudiar durant cinc anys solfeig, harmonia, coral i piano en el conservatori de la seva ciutat natal. Es va radicar a Madrid a estudiar a l'Escola d'Art Dramàtic, vivint els seus anys universitaris al Col·legi Major Universitari Santa María de Europa. Les seves primeres incursions al cinema van ser en diversos curts amb directors, llavors novells, com Alejandro Amenábar, amb qui més endavant realitzaria dues pel·lícules.
La seva carrera va començar en participar en la pel·lícula Tesis i primer paper protagonista a Abre los ojos, pel qual va obtenir la seva primera candidatura al Goya a la Millor Interpretació Masculina. Més tard, va tenir una altra nominació al Goya per la pel·lícula El Lobo rodada en 2005 on ell és el protagonista principal.
La seva primera pel·lícula va ser Historias del Kronen, rodada en 1994. Des d'aleshores ha intervingut en pel·lícules tan taquilleres com Nadie conoce a nadie de Mateo Gil o El espinazo del diablo de Guillermo del Toro. A Plata quemada, de l'argentí Marcelo Piñeyro, s va posar en la pell d'un lladre que fugia de la policia al costat de Leonardo Sbaraglia.
Des del 8 de maig de 2016 l'actor compta amb una estrella en el passeig de la fama de Tetuan de Santander.[2]
Vida personal
modificaEl 8 de febrer de 2011 es va casar amb Trinidad Oteros, la seva núvia des de feia 6 anys, en la Junta Municipal de Moncloa-Aravaca de Madrid on va oficiar la regidora del districte de Chamberí. El matrimoni té una filla que va néixer a principis de 2014.[3][4] Parla castellà, francès, anglès i català.[5]
Filmografia
modificaCinema
modificaTelevisió
modificaAny | Títol | Personatge | Canal |
---|---|---|---|
1996 | Colegio Mayor | Sergio | Telemadrid |
2011 | Homicidos | Tomás Sóller | Telecinco |
2015 | Cites | Ricardo Montiel | TV3 |
2016 | La sonata del silencio | Don Rafael Figueroa | La 1 |
2019 | Hache | Alejandro Vinuesa | Netflix |
Premis i candidatures
modificaAny | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2004 | Millor interpretació masculina protagonista | El Lobo | Nominat |
1998 | Millor actor | Abre los ojos | Nominat |
Año | Categoría | Película | Resultado |
---|---|---|---|
2004 | Millor actor de cinema | El Lobo | Nominat |
2001 | Millor actor de cinema | El espinazo del diablo Visionarios |
Nominat |
2000 | Millor actor de cinema | Carretera y manta El invierno de las anjanas Plata quemada |
Nominat |
1998 | Millor actor de cinema | Cha-cha-chá | Nominat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2008 | Millor actor secundari de cinema | Transsiberian | Nominat |
- Premi Ondas Caràcter Dewar's "White Label" (2010)
- Revelació europea 2001 de li STUDIO en el Festival de Cannes (2001).
- Millor actor a Aguilar de Campoó per Allanamiento de morada (1999).
- Millor actor al Festival de Menorca per La fuente amarilla (1999).
- Millor actor al Certamen AICA per Luna, de Alejandro Amenábar (1994).
- Millor actor al Festival d'Alcalá de Henares per Luna, d'Alejandro Amenábar (1994).
Referències
modifica- ↑ Pando, Juan. «Eduardo Noriega: “Mi novia me ayuda a no dejarme cegar”», 09-05-2008. Arxivat de l'original el 11 de gener 2014. [Consulta: 2 desembre 2019].
- ↑ El Diario Montañés: Noriega descubre su 'estrella de la fama' con "la ilusión intacta por seguir creciendo"
- ↑ «Eduardo Noriega se casa con su novia en secreto en una Junta Municipal de Madrid» (en castellà). 20 Minutos, 08-03-2011 [Consulta: 30 juliol 2018].
- ↑ «Eduardo Noriega se casa en secreto» (en castellà), 16-03-2011. [Consulta: 30 juliol 2018].
- ↑ Eduardo Noriega: "Espero volver a rodar en catalán pronto", El Periódico, 30 de novembre de 2019