Dulce Chacón
escriptora espanyola
Dulce Chacón (Zafra, Badajoz, 3 de juny de 1954 - Madrid, 3 de desembre de 2003), fou una escriptora i poeta extremenya.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Dulce Chacón Gutiérrez 3 juny 1954 Zafra (Província de Badajoz) |
Mort | 3 desembre 2003 (49 anys) Madrid |
Causa de mort | càncer de pàncrees |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | escriptora, poetessa, novel·lista |
Activitat | 1992 - |
Gènere | Poesia i teatre |
Família | |
Pare | Antonio Chacon Cuesta |
Germans | Inma Chacón |
Nasqué en el si d'una família tradicional, però més tard els seus ideals d'esquerres la van dur a intentar desempolsar els arxius de les execucions durant el franquisme o a oposar-se a la invasió de l'Iraq del 2003.
Quan tenia 12 anys, el seu pare va morir. La mare es va endur la família a Madrid, i Dulce i la seva germana bessona van anar a un internat, on va començar a escriure poesia per tal de fugir dels traumàtics canvis de la seva vida.
A l'octubre del 2003, li va ser diagnosticat un càncer en estat avançat. Moria el 3 de desembre del 2003. Deixava el seu marit, Miguel Ángel, i dos fills.[3]
Premis
modifica- Premi de Poesía Ciudad d'Irún, per Contra el desprestigio de la altura, 1995
- XXIV Premi Azorín, per Cielos de barro, 2000
- Premi Libro del Año 2002, per La voz Dormida
Bibliografia
modificaPoesia
modifica- Querrán ponerle nombre (1992)
- Las palabras de la piedra (1993)
- Contra el desprestigio de la altura (1995)
- Matar al ángel (1999)
- Cuatro gotas (2003)
Novel·la
modifica- Algún amor que no mate (1996)
- Blanca vuela mañana
- Háblame, musa, de aquel varón (1998)
- Cielos de barro (2000)
- La voz dormida (2002)
Teatre
modifica- Algún amor que no mate
- Segunda mano, 1998
Altres
modifica- Te querré hasta la muerte, 2003, pp. 61-64. Contes
Referències
modifica- ↑ «Biografía de Dulce Chacón». Lecturalia S.L.. [Consulta: 4 juny 2012].
- ↑ «Biografía de Inma Chacón». lecturalia.com. [Consulta: 25 febrer 2011].
- ↑ «Dulce Chacón pierde su batalla contra la muerte». El País, 04-12-2003.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José Luis Ferris Bajarás al reino de la tierra |
Premi Azorín 2000 |
Succeït per: Luisa Castro El secreto de la lejía |