Domènec Balmanya i Perera
Domènec Balmanya i Perera (Girona, 29 de desembre de 1914 - Barcelona, 14 de febrer de 2002) va ser un destacat futbolista català dels anys 30 i 40,[3] que també va fer d'entrenador de futbol.
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Domènec Balmanya i Perera 29 desembre 1914 Girona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 14 febrer 2002 (87 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | futbolista, entrenador de futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Centrecampista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Biografia
modificaDomènec Balmanya va néixer a Girona el 29 de desembre del 1914. Jugador, entrenador i secretari tècnic, fou un dels personatges més entranyables i carismàtics del futbol català. Amb 15 anys ja jugava al Girona FC, passant més tard al primer equip.[4] La seva trajectòria futbolística al Barça es va veure estroncada per la Guerra Civil. Estigué exiliat a la ciutat occitana de Seta. Després de ser sancionat per les autoritats esportives franquistes, tornà al Barça el 1941. Arribà a disputar 111 partits amb la samarreta blau-grana i marcà 16 gols. Com a jugador guanyà una Copa d'Espanya i un Campionat de Catalunya. Més tard defensà els colors del Club Gimnàstic de Tarragona i la UE Sant Andreu.
Posteriorment fou un dels entrenadors amb més prestigi del futbol català. Entrenà onze clubs, entre els quals destaquen el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid, amb els quals guanyà tres títols importants. També fou seleccionador espanyol, i aconseguí classificar-se per l'Eurocopa de futbol d'Anglaterra del 1968. Retirat com a entrenador, fou secretari tècnic de l'Espanyol i del Barça, a més de director de l'Escola Territorial Catalana d'Entrenadors de Futbol. També fou comentarista radiofònic durant els anys 80 i fins poc abans de la seva mort, al costat del periodista esportiu José María García. Va morir a Barcelona el 14 de febrer del 2002.
Trajectòria esportiva
modifica- Girona FC
- FC Barcelona 1935-1937
- FC Sète
- FC Barcelona 1941-1944
- Club Gimnàstic de Tarragona
- UE Sant Andreu
Com a entrenador:
- Girona FC
- Reial Saragossa
- Reial Oviedo
- FC Barcelona 1956-1958
- FC Sète
- València CF
- Real Betis Balompié
- Màlaga CF
- Atlètic de Madrid
- Selecció espanyola de futbol 1966-1968
- Reial Saragossa
- Cadis CF
- UE Sant Andreu
Com a secretari tècnic:
Palmarès
modifica- 1 Copa espanyola de futbol masculina: 1942.
- 1 Campionat de Catalunya: 1936.
Com a entrenador:
- 1 Lliga espanyola: 1966.
- 1 Copa espanyola: 1957.
- 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1958.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
- ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
- ↑ «Domènec Balmanya i Perera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Copa Levante en Gerona». Mundo Deportivo, 11-07-1932.