Dison

municipi de Bèlgica

Dison és un municipi belga de la província de Lieja. L'1 de setembre de 2009 tenia 14891 habitants.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaDison
Imatge
Antiga casa de la vila d'Andrimont (Dison)
Tipusmunicipi de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 37′ N, 5° 51′ E / 50.62°N,5.85°E / 50.62; 5.85
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
CapitalDison Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Andrimont (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.405 (2018) Modifica el valor a Wikidata (1.099,57 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície14,01 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perVesdre Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Dison (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataVéronique Bonni Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4820 i 4821 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic087 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webdison.be Modifica el valor a Wikidata

Facebook: communedison Instagram: communedison LinkedIn: commune-de-dison Youtube: UCQ6gJplLSYE2Ae_YmDcUx1A Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Des de l'edat mitjana, Dison era una part de la senyoria de Petit-Rechain al jutjat d'Herve del ducat de Limburg. El primer esment escrit data del 1268, en esmentar el nom del rierol epònim Dison. Una via romana va travessar el territori i al segle passat, s'hi va excavar un tresor de monedes d'or i de plata. Del temps dels romans fins als temps moderns, els masovers a poc a poc van desboscar el terra per a crear camps de conreu i de pastura. Fins a l'adveniment de la indústria de la llana al segle xviii, l'activitat econòmica principal va ser l'agricultura. El 1739, el príncep-bisbe de Lieja, Jordi Lluís de Berghes va atorgar al poble el dret d'erigir una capella. Fins a la fi de l'antic règim, Andrimont va ser un feu del marquesat de Franchimont dins del principat de Lieja. A les coves de La Chantoire s'hi van trobar traces d'una residència prehistòrica. El 1825 es van excavar sepultures gal·loromanes prop del castell d'Andrimont. Una teoria etimològica que voldria que Andrimont seria derivat d'Hadriani Mons no és gaire certa, la hipòtesi de mont d'Andreu o de mont d'Andaric seria més probable.

Dison era una senyoria del ducat de Limburg mentrestant el nucli d'Andrimont era una part del principat de Lieja. El territori fou annexat per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815 i després a Bèlgica l'any 1830.

Nuclis i llocs dits

modifica
    • Mont
  • Fonds-de-Loup
  • Renoupré
  • Le Nouveau Monde

Fills predilectes

modifica

Turisme

modifica

Referències

modifica
  1. «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 15 octubre 2009].