Didier Decoin

guionista francès

Didier Decoin (Boulogne-Billancourt, 13 de març del 1945) és un periodista, guionista i escriptor francès guanyador d'un Premi Goncourt (premi al millor llibre editat en francès) l'any 1977 per John l'Enfer.[1] Exercí el periodisme a mitjans com France-Soir i Le Figaro.

Plantilla:Infotaula personaDidier Decoin

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia Goncourt
2020 – 2024
← Bernard Pivot
85è President de la Société des gens de lettres
1987 – 1989
← Pierre DumayetRégine Deforges →
81è President de la Société des gens de lettres
1978 – 1979
← Jean RousselotPaul Mousset → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, periodista, prosista, escriptor, crític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Família
FillsJulien Decoin Modifica el valor a Wikidata
PareHenri Decoin Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0213939 Allocine: 37997 Allmovie: p189446 TMDB.org: 23611 Goodreads author: 133957 Modifica el valor a Wikidata
  • Le Procès à l'Amour (Seuil, 1966) (Bourse Del Duca)
  • La Mise au monde (Seuil, 1967)
  • Laurence (Seuil, 1969)
  • Elisabeth ou Dieu seul le sait (Seuil, 1970) (Premi des Quatre Jurys)
  • Abraham de Brooklyn (Seuil, 1971) (Premi dels Llibrers)
  • Ceux qui vont s'aimer (Seuil, 1973)
  • Un policeman (Seuil, 1975)
  • John l'Enfer (Seuil, 1977) (Premi Goncourt)
  • La Dernière Nuit (Balland, 1978)
  • L'Enfant de la mer de Chine (Seuil, 1981)
  • Les Trois vies de Babe Ozouf (Seuil, 1983)
  • Autopsie d'une étoile (Seuil, 1987)
  • Meurtre à l'anglaise (Mercure de France, 1988)
  • La Femme de chambre du Titanic (Seuil, 1991)
  • Docile (Seuil, 1994)
  • La Promeneuse d'oiseaux (Seuil, 1996)
  • La Route de l'aéroport (Fayard, 1997)
  • Louise (Seuil, 1998)
  • Madame Seyerling (Seuil, 2002)
  • Avec vue sur la Mer (Nil Editions, 2005), Premi du Cotentin 2005,Premi Livre & Mer Henri-Queffélec 2006
  • Henri ou Henry: le roman de mon père (Stock, maig 2006)
  • Est-ce ainsi que les femmes meurent (Grasset, fébrer 2009)

Assajos

modifica
  • Il fait Dieu (Julliard 1975, réédité Fayard 1997)
  • La Nuit de l'été (Balland 1979)
  • La Bible racontée aux enfants (Calmann-Levy)
  • Il était une joie... Andersen (Ramsay, 1982)
  • Béatrice en enfer (Lieu Commun, 1984)
  • L'Enfant de Nazareth (am Marie-Hélène About, Nouvelle Cité, 1989)
  • Elisabeth Catez ou l'Obsession de Dieu (Balland, 1991), Premi de literatura religiosa 1992
  • Lewis et Alice (Laffont, 1992)
  • Jésus, le Dieu qui riait (Stock, 1999)
  • " Dictionnaire amoureux de la Bible"

Altres col·laboracions

modifica
  • La Hague, amb Natacha Hochman (photographies) (Isoète, 1991)
  • Cherbourg, amb Natacha Hochman (photographies) (Isoète, 1992)
  • Presqu'île de lumière, amb Patrick Courault (fotografies) (Isoète, 1996)
  • Sentinelles de lumière, amb Jean-Marc Coudour (fotografies) (Desclée de Brouwer, 1997)

Referències

modifica