Cosa (dret)

El terme cosa, en el Dret privat, es refereix a fi de la relació jurídica, que pot ser un bé, un dret o fins i tot una obligació, en la qual a més intervindran persones, sent aquestes els subjectes de tal relació. Sobre les coses recauen els distints drets reals (com, per exemple, la propietat) sobre els quals són titulars les persones. A més, la cosa pot ser objecte de possessió, sent aquest un fet fàctic de gran importància jurídica.

Classificació

Segons la seua mobilitat

Mobles

Si es pot traslladar o moure d'alguna forma. Per exemple un televisor, una porta. Les coses mobles que es traslladen per si mateixes es diuen semovents (el bestiar).

Immobles

Que no es poden moure. Per exemple una casa, un terreny, un departament.

Segons la seua naturalesa física

Corporals

Les quals tenen una existència física, són apreciables pels sentits. Exemple: taula, esclau, cadira.

Incorporals

Les quals solament tenen una existència intel·lectual. Exemple: usdefruit, dret mitjançant de crèdit

Segons la seua independència

Principals

Que poden ser per si mateixes, per exemple una guitarra criolla.

Accessòries

Que solament cobren sentit acompanyat d'una cosa principal, com un control remot, o les cordes d'una guitarra.

Segons la seua utilització

Consumibles

Que deixen d'existir amb un primer ús, o que desapareixen del patrimoni després d'utilitzar-les. Com els diners o les begudes.

No consumibles

Que resisteixen un ús perllongat. Per exemple un acte, un ascensor, un immoble

Segons la seua divisibilitat

Divisibles

Que àdhuc separant-se en parts segueix mantenint el seu valor econòmic. Per exemple una sitja de grans.

Indivisibles

Que perden el seu valor si és que es divideixen. Per exemple un teclat.

Segons la seua comerciabilitat

Comerciables

Constitueixen les coses susceptibles d'apropiació particular que per tant formen o poden formar part del patrimoni d'un particular, són denominades "Cap de bestiar Privatas".

No comerciables

són aquelles que per disposició de la llei no poden ser objecte de relacions jurídiques privades, per tant no poden ser alienades, traspassades o cedides. No són susceptibles d'apropiació particular.

Segons entitat requerida en el tràfic

Fungibles

Són aquelles coses que poden ser substituïdes entre si, doncs estan definides solament en funció del gènere al com pertanyen. Per als romans les coses fungibles són determinades pel seu pes, nombre, o mesura, i d'allí prové la seua denominació "*in genere", com per exemple: el blat, el vi, els diners, etc. Són substituïbles i poden ser canviades entre si.

No fungibles

Es caracteritzen per la impossibilitat de ser substituïdes, ja que es determinen per les seues qualitats intrínseques a la seua essència mateixa. No són substituïbles. Ex.: Un cavall pura sang de l'estable nº 5 de la Hisenda de Juan Pérez, no puc ser substituït ni canviat.

Segons la seua apropiabilitat

Apropiables

Que poden estar a nom d'una persona. Per exemple una gelateria.

Inapropiables

Que són comunes per a tota la humanitat. Per exemple l'aire, l'oceà.

Segons la seua existència

Presents

que existeixen en el moment de ser tingudes en compte. Per exemple, una finca.

Futures

aquelles que no existeixen en l'actualitat però poden arribar a existir segons el curs normal dels esdeveniments. Per exemple, la collita de l'any que ve.

Viccionari