Contaminació lumínica

La contaminació lluminosa és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.

Ciutat de Mèxic de nit, amb el cel il·luminat per la contaminació lumínica. Any 2005.
Vista nocturna de la Terra

Sovint es detecta com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tant públic com privat. L'ús de lluminàries inadequades, que envien el flux lluminós directament cap al cel o fora de la zona a il·luminar, i els excessos d'il·luminació, són la causa principal de la contaminació lumínica. La baixada del preu de les làmpades d'estat sòlid (LED) a baix consum, en lloc de contribuir a un estalvi d'energia, ha provocat una augmentació de la pol·lució lluminosa, com que sembla que l'home és addicte a la lum.[1]

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la contaminació lluminosa com l'augment del fons del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.[2]

Efectes

modifica

Les conseqüències més destacables són:

  • el malbaratament de recursos energètics i econòmics: L'enllumenat consumeix grans quantitats d'energia. Il·luminar en excés o cap al cel innecessàriament, és llençar tones d'energia i per conseqüència, els diner corresponents.
  • sobre la salut humana: La il·luminació sobre el cos humà durant 24 hores inhibeix la producció de l'hormona melatonina,[3] efecte provocat sobretot per la llum blanca.

Com combatre-la

modifica

Per combatre la contaminació lluminosa, cal disposar d'una il·luminació racional per aquelles activitats que ho requereixin, i protegir aquells ambients que són especialment sensibles als seus efectes.

El Parlament de Catalunya va dotar a Catalunya de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn, amb la finalitat de mantenir, al màxim possible, les condicions naturals de la nit en benefici de les persones, de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general, de promoure l'eficiència energètica de la il·luminació exterior, d'evitar la intrusió de llum artificial a l'entorn domèstic i al medi, i de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminació lluminosa sobre els ecosistemes i la visió del cel.[5]

Segons la normativa vigent per a la protecció contra la contaminació lluminosa, a Catalunya es consideren quatre zones en funció de la seva protecció contra aquesta[6]

  • zones E1: grau de protecció màxima. Comprèn el territori situat en espais naturals protegits.
  • zones E2: grau de protecció alta.
  • zones E3: grau de protecció moderada. Àrees de sòl urbanitzat o urbanitzable.
  • zones E4: grau de protecció menor. Inclou les àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats i carreteres principals.

A nivell tècnic, es requereixen bones pràctiques per part dels professionals de la il·luminació per reduir la contaminació lluminosa. Seguint els criteris següents, es pot avançar en la seva prevenció:

  • instal·lar enllumenat que mai emeti llum per sobre del pla horitzontal (és a dir, evitar il·luminar el cel).
  • no sobreil·luminar el sòl i guiar-se pels nivells màxims recomanats per les guies nacionals i internacionals del sector (en defecte de normativa al respecte).
  • evitar les làmpades d'espectre ampli (les que emeten llum blavosa).

El Reial Decret 1890 de 2008 aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, estableix en la ITC-EA-03 unes condicions tècniques en les instal·lacions d'il·luminació exterior, a fi de limitar la resplendor lluminosa nocturna o contaminació lluminosa/lumínica i reduir la llum intrusa o molesta.[7]

Referències

modifica
  1. McKenna, Phil. «The Lighting Paradox: Cheaper, Efficient LEDs Save Energy, and People Use More» (en anglès americà). Inside Climate News, 21-08-2015. [Consulta: 7 setembre 2021].
  2. «Contaminació lumínica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Herranz Dorremochea, Carlos «Por una nueva cultura de la luz». CIC Arquitectura y Construcción, 3-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-18 [Consulta: 3 octubre 2011].
  4. La luz de las Estrellas, patrimonio de todos. Document de la Conferència Internacional en Defensa de la Qualitat del Cel Nocturn i el Dret a Observar els Estels, 2007
  5. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
  6. «Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, DOGC núm.4378, 05.05.2005». Arxivat de l'original el 2011-11-18. [Consulta: 3 octubre 2011].
  7. «Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07.» (en castellà). BOE. Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, 279, 19-11-2008, pàg. 45988–46057 [Consulta: 12 novembre 2021].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica