Conquesta de Balaghí

(S'ha redirigit des de: Conquesta de Balagi)

La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105

Infotaula de conflicte militarConquesta de Balaghí
conquesta feudal hispànica Modifica el valor a Wikidata
Tipusconquesta Modifica el valor a Wikidata
Data1105
LlocBalaghí
ResultatVictòria del Comtat d'Urgell
Bàndols
Urgell Comtat d'Urgell
Escut de la Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Imperi almoràvit Almoràvits
Comandants
Urgell Pedro Ansúrez

Antecedents

modifica

Llop ibn Muhàmmad després de derrotar ferint de mort a Guifré el Pilós en la ràtzia de 897 va decidir aixecar una important fortalesa a Balaguer, que el segle xi es convertí en Palau. El nom de Suda, que adquireix en aquell moment, indica el doble caràcter defensiu i senyorial.

En 1039 Al-Mustaín conquereix l'emirat de Saraqusta i regna a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar heretà l'emirat de Làrida, cedint el 1050, Camarasa i Cubells al comtat de Barcelona,[1] i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de Saraqusta, qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de Turtuixa i Dàniyya, a Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, i a la seva mort en 1090 el regne passà al seu jove hereu Sulayman Sayyid-ad-Dawla,[2]

A principis de 1094 Balaguer caigué en mans d'Ermengol IV d'Urgell, però a finals d'any ja estava de nou en mans de Sayyid-ad-Dawla, que fou ajudat pels almoràvits. A finals de 1100 o principis de 1101 caigué en mans d'Ermengol V d'Urgell, i capturada pels almoràvits en 1103, que des de 1102 dominaven Làrida,[3] i enviaren un exèrcit de socors des d'Albesa.[4]

La conquesta

modifica

Pedro Ansúrez, tutor d'Ermengol VI d'Urgell, amb l'ajut del comte de Barcelona Ramon Berenguer III va capturar la ciutat musulmana de Balaghí el 1105.[5]

Conseqüències

modifica

Amb la conquesta el 1105, els Comtes d'Urgell ocupen la Suda per fer-ne temporalment la seva residència, i es posaren com a objectiu la presa de Larida, que es va posar a l'abast amb la presa de Corbins en 1116, que fou recuperada pels musulmans en 1126, i fins al 1130 no s'acaba la presa del territori que envolta Balaguer.[6]

Referències

modifica
  1. Bolòs, Jordi; Busqueta, Joan J. Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació. Universitat de Lleida, 1997, p. 54. ISBN 8484097005. 
  2. Sancho i Planas, Marta. Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens. Editorial UOC, 2011, p. 77. ISBN Editorial UOC. 
  3. Ewert, Christian. Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, p. 13. 
  4. Riu, Manuel; Batlle i Gallart, Carme. Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval. Edicions Universitat Barcelona, 1987, p. 58. ISBN 8460050122. 
  5. Brufal Sucarrat, Jesús «La sociedad almorávide en el distrito de Lérida (1102-1146). La representación del poder mediante las propiedades rurales». Medievalismo, 17, 2007, pàg. 20.
  6. Domingo, Dolors. Una frontera interior: Montgai i Butsènit a l'edat mitjana. Universitat de Lleida, 2014, p. 75. ISBN 8484096629.