Ciati
El ciati en botànica és la inflorescència que caracteritza la família de les euforbiàcies.[1] És un pseudant[2](falsa flor) format per una flor femenina central pedunculada per cinc flors masculines,[3] cadascuna de les quals està reduïda a un sol estam.[4] El ciati és típic del gènere eufòrbia.
A causa de la gran diversitat d'aquesta família resulta difícil trobar caràcters comuns a tots els seus membres. Potser l'únic que tenen totes en comú són les flors, unisexuals i solitàries, de vegades agrupades en inflorescències complexes. La floració és normalment monoica amb simetria radial.
- El ciati té normalment cinc (rarament quatre) bractèoles (bràctees petites).
- Normalment hi ha cinc (però també qualsevol nombre entre 1 i 10) nectaris o glàndules productores de nèctar.
- Els estams també venen normalment en nombre d'1 a 10.
- Al mig hi ha un ovari hipogini molt petit.
Filogenèticament sembla que el ciati pot haver-se originat a partir d'una inflorescència hermafrodita primitiva en què cadascuna de les flors, tant les masculines com les femenines ha evolucionat per separat, tendint a la màxima simplicitat. Aquestes flors finalment s'han reunit, formant el ciati.[5]
Referències
modifica- ↑ Pallisé & Fandos, 1999, p. 39.
- ↑ «Ciati». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ciati». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Inflorescències, formacions particulars». Botànica agrícola i forestal. Universitat de Lleida. [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Pallisé & Fandos, 1999, p. 40.
Bibliografia
modifica- Pallisé, Joan Simon; Fandos, Josep Vicens. «Inflorescència. El Ciati». A: Estudis biosistemàtics en Euphorbia L. a la Mediterrània occidental. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 39-41. ISBN 9788472834828.
