Cementiri de Vagànkovo

El cementiri de Vagànkovo (rus: Вага́ньковское кла́дбище, Vagànkovskoie klàdbisxe) és un dels cementiris més extensos i populars de Moscou. És situat a la part nord-oest de la ciutat, a la zona de la Plaça Krasnoprésnenskaia zastava, al carrer Serguei Makéiev, 15, i ocupa una superfície de 47,9 hectàrees.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cementiri de Vagànkovo
Imatge
Nom en la llengua original(ru) Ваганьковское кладбище Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCementiri i indret històric Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1771 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1771 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPresnensky District (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 55° 46′ 05″ N, 37° 32′ 54″ E / 55.7681°N,37.5483°E / 55.7681; 37.5483
Lloc del patrimoni cultural de Rússia
Lloc webritual.mos.ru… Modifica el valor a Wikidata

Oficialment, Vagànkovo es va formar el 1771 durant una epidèmia de pesta bubònica: els que morien per la malaltia eren enterrats fora dels límits de la ciutat per tal de prevenir el contagi.[2] Però el cementiri va aparèixer en aquest lloc alguns anys abans.[3]. El nom del cementiri prové de Vagànkovo, un antic poble, que va passar a formar part de Moscou al segle xvi.

Es calcula que mig milió de persones han estat enterrades a Vagànkovo al llarg de la seva història[4] La gran necròpoli conté les fosses comunes de la batalla de Borodinó, la batalla de Moscou i la Tragèdia de Khodinka. És el lloc d'enterrament d'una sèrie de persones de la comunitat artística i esportiva de Rússia i l'antiga Unió Soviètica. Durant la Gran Purga, guàrdies sadollats d'alcohol executarien els presoners plorosos després d'haver excavat les seves tombes al cementiri.[5]

El cementiri és servit per diverses esglésies ortodoxes construïdes entre 1819 i 1823 en la versió moscovita de l'estil Imperi.

Enterraments notables

modifica

Referències

modifica
  1. Eva Merkatxeva. «Тайны Ваганьковского кладбища» (en rus). Argumenti i fakti, 14-04-2003. [Consulta: 4 octubre 2017].
  2. Artamónov, 1991, p. 5,8.
  3. Matiuixin, 2007, p. 25.
  4. «История Ваганьковского кладбища» (en rus). Arxivat de l'original el 5-6-2016. [Consulta: 4 juny 2016].
  5. Taubman, William. Khrushchev, the man and his era (en anglès). W. W. Norton & Company, p. 100. 

Bibliografia

modifica
  1. Matiuixin, Serguei. Священное Ваганьково (en rus). Moscou: Dom RDF, 2007. ISBN 978-5-91030-002-0. 
  2. Artamónov, Mikhaïl Dmítrievitx. Ваганьково (en rus). Moscou: Moskovski rabotxi, 1991. ISBN 5-239-01167-2.