Cella (anatomia)
Una cella és una zona de pèls curts per sobre de cada ull que segueix la forma del marge superior de l'òrbita en alguns mamífers, com a les persones i la majoria d'altres primats.[1] Tenen un paper essencial en la comunicació i el reconeixement facial.[2] La funció és protegir l'ull de la suor o aigua procedents del front, i, en general, d'agressions exteriors com la pols o la sorra, donant suport també la funció de les pestanyes.
 Una cella humana | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | supercilium  |
| Identificadors | |
| MeSH | D005138 |
| TA | A15.2.07.023 A16.0.00.017 |
| FMA | 54237 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Terminologia anatòmica | |
|
Per a altres significats, vegeu «cella». |
Quan les dues celles es toquen l'una amb l'altra, es parla d'una persona cellajunta o en argot mèdic «sinòfris». No hi ha gaire dades sobre la freqüència d'aquest fenomen normal. Un primer estudi epidemiològic a Oman va constatar que gairebé 12% de la població són cellajunts.[2] La sinòfris es pot trobar en alguns síndromes, però per si mateixa no és un signe de cap malaltia.[3]
Les celles segons la moda
modificaCom a part de la faç i de l'expressió, des de temps llunyans l'home va transformar les celles de manera cosmètica per accentuar, minvar la gruixor o canviar-ne la forma o el color.[4] Va ser la base de tota una indústria cosmètica.[5]
Hi havia dones que seguint la moda dels anys 1930, instaurada per les actrius del cinema es depilaren les celles fins a l'últim pèl, ignorant que les perdien per sempre, que la moda també es perdria i que haurien de pintar-se unes celles maldestres amb un llapis negre.[6] De les finíssimes celles dels noranta, als anys deu d'aquest segle s'ha passat a les celles gruixudes, en forma de bloc, totalment definides i farcides de color per aparentar major gruix.[5]
També segons els temps, les regions i la moda, les celles juntes van ser considerades com signe de bellesa o com qualcosa per epilar i amagar.[4] Cada cop són més les models que desafien les normes que tradicionalment s'havia donat per bones. La model Sophia Hadjipanteli es va posar capdevantera del «moviment cellajunt».[7] Des de 2015 va abandonar la depilació facial.[8] Fa part d'un moviment més ample que vol mostrar cossos reals amb més naturalesa i trencar amb els estereotips de les passereles.[7]
Altres usos del mot
modificaSe'n diu també cella a la marca en forma de banda molt fosca o negra que tenen les faves (Vicia fava) en un de llurs extrems.[9]
Referències
modifica- ↑ «Cella (anatomia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Kumar, Pramod «Synophrys: Epidemiological study» (en anglès). International Journal of Trichology, 9, 3, 2017, pàg. 105. ISSN: 0974-7753.
- ↑ Möhrenschlager, Matthias; Lauenstein, Martin; Ring, Johannes; Steiner, Claudia «Synophrys» (en anglès). European Journal of Medical Genetics, 53, 4, 7-2010, pàg. 225–226. DOI: 10.1016/j.ejmg.2010.02.001.
- ↑ 4,0 4,1 Rodewald-Sulz, Wendy. «The History of Eyebrows» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Les celles, les grans estrelles de la temporada». Empordà Info. Prensa Ibérica Media, 16-01-2017. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ Gil, Carme-Laure. «Les celles foren “ceies”(i ho són encara)», 14-03-2018. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Callarissa, Joan «Sophia Hadjipanteli, la model abanderada del moviment cellajunt». Ara, 17-05-2019.
- ↑ «Així és la noia amb les celles més espectaculars d'Instagram». Nació Digital – Adolescent, 13-09-2017. Arxivat de l'original el 2019-10-26. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «cella». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
