Cavallera

veïnat de Camprodon

Cavallera és una entitat de població rural del municipi de Camprodon a la comarca del Ripollès. El 2009 tenia 18 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCavallera
Imatge
Sant Miquel de Cavallera
Tipusentitat singular de població i ens local històric de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 18′ N, 2° 18′ E / 42.3°N,2.3°E / 42.3; 2.3
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaRipollès
MunicipiCamprodon Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població12 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.150 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronal29 de setembre, per Sant Miquel
Identificador descriptiu
Codi postal17866
Codi INE17039000200 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT1703910002200 Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Està situada al vessant solell de la serra Cavallera, a l'extrem sud-est de la serra,[1] a 1150 m d'altitud. Formen el poble unes quantes cases i masies disperses al voltant del camí de Cavallera, actualment una pista encimentada. Aquesta pista és l'únic accés per a vehicles al veïnat i porta, baixant tres quilòmetres, cap a la Colònia Estabanell (a mig camí entre Camprodon i Sant Pau de Segúries per la carretera C-38) i cap a Ogassa, Sant Martí d'Ogassa i coll de Jou anant en sentit contrari, i uns quilòmetres més lluny. També hi surten senders que porten directament a Camprodon i Llanars.

Història

modifica

El nom Cavallera té origen a l'edat mitjana. No se sap si la serra Cavallera donà nom al poble o si fou la Torre Cavallera qui donà nom al poble i a la serra.[2] El més lògic és pensar que aquesta contrada rebia el nom de Cavallera (perquè hi pasturaven cavalls); després, el petit nucli de població degué agafar el nom de l'indret on es construïen les cases (plausiblement als segles de l'alta edat mitjana) i, finalment, el nom passà a la fortificació.[cal citació] Segons l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, «l'aplicació de “cavaller” i derivats a la toponímia està determinada en alguns casos pel fet de ser llocs alts dalt d'una serra, o roques que es troben l'una damunt de l'altra, fets comparables al cavaller damunt del cavall», i això podria ser aplicable en aquest cas.[3]

La primera notícia de l'església de Cavallera és a la falsa acta de consagració de la catedral d'Urgell de l'any 819.[4] Malgrat que es tracti d'un document fals, això ja demostra que és un lloc molt antic, segurament habitat al llarg de tota l'època carolíngia. Les primeres mencions documentals són dels anys 911 i 913.[5]

L'economia s'ha basat sempre en l'agricultura. Produeix patates i cereals.[1] També hi té importància la ramaderia bovina.

Cavallera no ha tingut mai ajuntament propi. Havia pertanyut a Freixenet de Camprodon[4] fins a la seva agregació al municipi de Camprodon l'any 1965.

A causa de l'èxode rural, la població de Cavallera està decreixent. Segons el cens del 1960 era de 76 habitants[1] i el cens del 2009 indicava una població de 18 habitants.

Patrimoni

modifica
 
Mas Pomer, vist des de Sant Antoni
 
La Torre Cavallera

En l'edat mitjana es construïren a Cavallera dues edificacions romàniques que són patrimoni arquitectònic d'alt interès: la Torre Cavallera i l'església de Sant Miquel de Cavallera.

No gaire lluny de la Torre Cavallera destaca també Mas Pomer (42° 17′ 53.97″ N, 2° 20′ 47.44″ E / 42.2983250°N,2.3465111°E / 42.2983250; 2.3465111), obra popular i historicista d'inicis del segle xx, amb elements modernistes, així com una teulada de ceràmica vidriada.[6]

Torre Cavallera

modifica

42° 17′ 50.6″ N, 2° 20′ 56.2″ E / 42.297389°N,2.348944°E / 42.297389; 2.348944

A l'àmbit del poble s'aixeca la Torre Cavallera, en un punt estratègic de la serra del mateix nom, a 1.136 m d'altitud, des del qual es domina tota la vall del Ter fins a Sant Pau de Segúries. La seva funció era quasi segurament la de defensar l'entrada meridional de Camprodon servint de punt de guaita i de torre de senyals.[7] La fortalesa de Cavallera apareix ja documentada al segle x, tot i que la torre és posterior.[8]

Malgrat el pas de les centúries i l'acció destructora dels elements atmosfèrics, la torre encara és força sencera, gràcies a la solidesa dels seus murs que sobrepassen la gruixària d'un metre. És de planta quadrada i cada costat amida uns 6 metres. La part superior s'ha enrunat però encara té una alçada d'uns 12 metres. La porta d'accés, al mur de llevant, és a uns 4 m d'alçada i s'hi accedia mitjançant una escala llevadissa. Encara és ben visible la volta de canó que formava el primer sostre.[9]

A prop de la torre es pot veure l'entrada d'un dels antics fortins que formaven part de l'anomenada Línia P o Línia Pirineus.

Sant Miquel de Cavallera

modifica
42° 17′ 33.5″ N, 2° 20′ 40.5″ E / 42.292639°N,2.344583°E / 42.292639; 2.344583

L'església de Sant Miquel de Cavallera és una construcció romànica del segle xii,[10] encara que l'actual en substitueix una d'anterior documentada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

És de planta rectangular, d'una sola nau. Té un petit campanar de cadireta i més tardà.[11] L'entrada és lateral i es troba al costat del cementiri. Actualment, té una casa moderna adossada i no s'hi diu missa regularment, només en alguns dies esporàdics de l'any.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Centre Excursionista de Catalunya. Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya (en català). 2a edició. Barcelona: Editorial Aedos, 1964, p. 113. 
  2. Buron i Llorens, Vicenç. Castells romànics catalans. Guia (en català). Barcelona: Edicions Mancús, 1989, p. 222. ISBN 84-404-4640-3. 
  3. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. III, p. 344-345. 
  4. 4,0 4,1 «Cavallera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Bolòs - Hurtado, Jordi - Víctor. Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (v788-990). Barcelona: Rafael Dalmau, 2015. ISBN 978-84-232-0811-1. 
  6. «Mas Pomer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 gener 2016].
  7. «Patrimoni romànic de Camprodon». elripolles.com.
  8. «Torre Cavallera». Patronat de Turisme Costa Brava Girona.
  9. Vinyeta, Ramon. L'art romànic a la Vall de Camprodon. Torelló: Editorial Celblau, 1988. 
  10. «Art romànic de la Vall de Camprodon». Joan Vila. Arxivat de l'original el 2005-11-18. [Consulta: 8 març 2009].
  11. «Església de Sant Miquel de Cavallera». Catalunya Turisme. Arxivat de l'original el 2005-03-23. [Consulta: 8 març 2009].

Galeria d'imatges

modifica