Viquipèdia

Basílica de Saint-Denis

catedral d'estil gòtic situada al nord de França
(S'ha redirigit des de: Catedral de Saint-Denis)

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França. Té l'estatus de catedral des del 1966, però continua essent una abadia.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de Saint-Denis
Imatge
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(fr) Basilique Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
EpònimDionís de París Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica menor i catedral catòlica Modifica el valor a Wikidata
Part deabadia de Sant Denís Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAbat Suger Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XII Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aDionís de París Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Mesura29 (alçària) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSaint-Denis (França), Sena Saint-Denis (França) i Illa de França (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRue de la Légion-d'Honneur (en) Tradueix, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 56′ 08″ N, 2° 21′ 35″ E / 48.9356°N,2.3597°E / 48.9356; 2.3597
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data20 setembre 1996
Identificador230
Monument històric catalogat
Data19 agost 1926
IdentificadorPA00079952
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00079952
Activitat
Diòcesibisbat de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Afiliació aCentre dels Monuments Nacionals Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorCentre dels Monuments Nacionals Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals139.140 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Lloc websaint-denis-basilique.fr Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Del Baix Imperi ençà, existia un cementiri a Saint-Denis. Al segle iv es va construir un mausoleu al mateix lloc on es troba avui l'altar major. Al segle v, santa Genoveva va adquirir les terres del voltant i hi va fer construir una església, que va ser ampliada en dues ocasions durant l'època merovíngia, especialment durant el regnat de Dagobert I. Cap a l'any 630, hi va ser enterrat sant Dionís (primer bisbe de París) amb els seus dos companys: el sacerdot Rústic i el diaca Eleuteri. Cap al 750 es va començar a construir un nou santuari per ordre de Pipí I el Breu. Durant l'època carolíngia s'hi va construir una església de planta basilical, amb tres naus i un transsepte, edifici que es va anar renovant fins al segle xiv. Durant la primera meitat del segle xii, l'abat Suger, conseller de Lluís VI i de Lluís el Jove, va fer enderrocar l'església carolíngia i construir-ne una de gòtica. Amb Suger, l'abadia va adquirir molta més importància: s'hi guardaven relíquies i va esdevenir necròpolis reial i dinàstica.

Des de la mort d'Hug Capet, la basílica conté les tombes dels reis de França, amb l'excepció de Felip I, que fou enterrat al monestir de Saint-Benoît-sur-Loire.

El primer dels reis capets, Hug, fou abat laic de Saint-Denis, el qual aprofità el potencial de l'abadia per tal de reforçar el seu poder.

El 22 d'agost de 1291 una butlla del papa Nicolau IV, firmada a Orvieto, va ratificar la butlla de Celestí III que atorgava als religiosos de Saint-Denis el privilegi de no estar sotmesos a cap sanció canònica per part de ningú excepte els seus abats, sempre que no disposessin d'una llicència especial per part del pontífex.

A l'abadia de Saint-Denis, els reis de França hi acudien a resar i agafar l'oriflama abans de marxar a la guerra o a les croades.

El 1576, durant les guerres de religió, els protestants i els catòlics hi van mantenir una violenta batalla, i el 1593 Enric IV va abjurar el protestantisme.

Saint-Denis i el seu patrimoni

modifica

Arquitectura

modifica

La basílica de Saint-Denis, és la primera de la llista dels Monuments històrics de 1840. Els arquitectes que van participar en la restauració van ser:

  • 1809 – 1813: Jacques Célerier
  • 1813 – 1846: François Debret. Sota la direcció d'aquest arquitecte es van detectar unes esquerdes a la torre nord, fet que va obligar a enderrocar-la. En aquell moment, es va creure que l'Escola de Belles Arts no preparava adequadament als seus arquitectes per tal d'intervenir a la restauració dels edificis antics. A partir d'aquí, va sorgir la idea de la preparació especifica per als arquitectes que es dediquessin a la restauració de monuments històrics d'aquella època.
  • 1846 – 1879: Eugène Viollet-le-Duc.[1] Es feu càrrec de la restauració de l'edifici salvant-lo de la ruina. Va finalitzar la restauració rectificant gran part del que havia realitzat Debret i va reorganitzar les tombes reials que actualment encara es conserven.

Orgue

modifica
 
Orgue de la Basílica de Saint-Denis

Una altra obra que conté la basílica és el primer orgue realitzat per Aristides Cavaillé-Coll. Aquest instrument, construït el 1840, inaugurat el 21 de setembre 1841, pel famós organista Prosper-Charles Simon, inclou un nombre considerable d'innovacions convertint-lo en un prototip únic a tot el món, iniciant l'era de l'orgue romàntic (tot i que és considerat com a orgue clàssic francès). Dotat de seixanta nous jocs repartits en tres teclats i pedaler (però sobre quatre plans sonors manuals) es conserva, quasi íntegre, en el seu estat original, fet que el converteix en un dels instruments més destacats de França. Es classificat com a Monuments històrics.[2] · [3] · [4]

Lista de recent organistas titular :

La basílica com a panteó dels reis de França

modifica
 
Vitrall de la basílica de Saint-Denis.

Dagobert I fou el primer rei que va voler ser enterrat a Saint-Denis. De fet, i donada la seva condició de necròpolis dels reis de França, la basílica ha tingut un paper important en la història del patrimoni de França. El 1793, durant la Revolució Francesa, la majoria de sepultures van ser profanades, i les despulles es van enterrar a un ossari de la cripta.

Napoleó Bonaparte va ordenar les primeres restauracions de les tombes reials el 1805. L'any 1816 Lluís XVIII va encarregar la reconstrucció de la necròpoli reial, reubicant les restes dels Borbons a les seves respectives sepultures. A més, va fer traslladar a la basílica les despulles del seu germà Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta d'Àustria que havien estat executats durant la Revolució.

Avui, les tombes són exposades al transsepte, el cor i el deambulatori de l'església, com també a la a cripta. En elles són inhumades bona part dels reis i reines de França, així com altres persones reials i nobles. Des d'un punt de vista artístic, són veritablement destacables els mausoleus de Lluís XII, d'Anna de Bretanya, de Francesc I i el d'Enric II.

Reis i reines soterrats

modifica
 
La nau i alguns sepulcres reials.
 
Monuments en memòria de Lluís XVI i Maria Antonieta.

Altres personatges enterrats

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ García, Rafael; Rabasa, Enrique (traductor). «Introducción. Viollet-le-Duc: vida, obra, ideas». A: La Construcción medieval : el artículo «Construcción» del Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe. au XVIe. siècle (en castellà). Madrid: Instituto Juan de Herrera, 1996, p. 20-21. 
  2. ↑ «PM93000477» (en francès). Monuments historiques, 13-01-2011. [Consulta: 31 desembre 2018].
  3. ↑ «PM93000478» (en francès). Monuments historiques, 13-01-2011. [Consulta: 31 desembre 2018].
  4. ↑ «PM93000205» (en francès). Monuments historiques, 13-01-2011. [Consulta: 31 desembre 2018].
  5. ↑ «KINGS OF FRANCE (CAPET)» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 3 abril 2024].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Saint-Denis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Basílica_de_Saint-Denis&oldid=34006179»