Castellar de la Ribera

Castellar de la Ribera
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 01′ 21″ N, 1° 24′ 57″ E / 42.02247°N,1.415774°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	Castellar de la Ribera
Població humana
Població	142 (2023) (2,36 hab./km²)
Llars	44 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'abastament d'aigua del Solsonès
Superfície	60,2 km²
Banyat per	Ribera Salada
Altitud	657 m
Limita amb	Odèn ; Pinell de Solsonès ; Olius ; Lladurs ; Bassella
Organització política
• Alcaldessa	Maria Claustre Sunyer Cantons (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25289
Codi INE	25064
Codi IDESCAT	250642
Lloc web	castellarribera.ddl.net

Castellar de la Ribera és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les quatre entitats de població que hi ha al municipi.

El 2019, l'alcaldessa és M. Claustre Sunyer Cantons.^[1]

Geografia

Llista de topònims de Castellar de la Ribera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Límits

Es troba a la banda occidental de la comarca. Pel nord imita amb Odèn, pel nord-est amb Lladurs, per l'est amb Olius, pel sud, amb Pinell de Solsonès i per l'oest amb Bassella (Alt Urgell). El seu terme municipal comprèn bona part de la conca mitjana de la Ribera Salada al nord i bona part de la conca de la dreta de la capçalera de riera de Madrona al sud.

El terme municipal de Castellar

Orografia

Mapa orogràfic del municipi

La major part del terme municipal de Castellar de la Ribera està ocupat per la vall de la Ribera Salada. Únicament la banda de migdia és part del vessant solei de la capsalera de la riera de Madrona. Donat que aquests dos rius baixen de l'est cap a l'oest, les altituds del terme municipal també davallen de l'est (on s'arriba a assolir els 938,2 m.^[2] d'altitud al cim de la Torregassa cap a l'oest (la cota mínima del terme municipal és de 474,4 m. d'altitud que hi ha al punt on la Ribera Salada surt del municipi per entrar al de Bassella. Tot i això, val a dir que la màxima altitud del municipi s'assoleix a l'extrem nord del mateix on el cim de Serrallonga (punt culminant de la serra d'Oliana) arriba als 1.027,1 m.^[2] d'altitud.

Dins d'aquesta estructura orogràfica hi ha un reguitzell de serrats i turons escampats per tot el terme. D'entre aquestes petites serres, al vessant nord de la Ribera Salada al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya fa esment del Serrat de Pampa, la Serra de Comardons, la Serra de Freixa i el Serrat de Costamala. Quant als turons, en fa esment del ja citat Serrallonga, el Serrat de Santa Magdalena, el Tossal Alt i el Turó de l'Ocata

Entre la Ribera Salada i la Riera de Madrona el Nomenclátor fa esment del Serrat de Cal Bernat, el Serrat de la Botjosa, el Serrat de l'Àliga, el Serrat de Vilaginés, el Serrat de Villaró, el Serrat del Coll, el Serrat del Ginebre, el Serrat dels Apòstols, el Serrat dels Morts, el Serrat dels Pastors, el Serrat de l'Hostal de les Forques pel que fa a les petites serralades i el Serrat Alt, els Copets, el Matavaques, el Serrat de Bavià, el Serrat de la Bandera de Vilatobà i el Serrat de la Bandera de la Serra de Caballol, el Serrat del Cucut, el Serrat dels Rovellons, serrat Escapçat, el Serratalt, la Torregassa i el Tossal Roig i pel que fa als turons.

A banda d'aquest accidents orogràfics, al Nomenclàtor també hi consten els següents orònims: el Clot de la Vinya, el Clot dels Trumfos, el Coll de la Guineu, la Collada de Cal Badoc, la Collada de Clarà, el Collet de Sant Pere, la Costa dels Romanins i el Pla Gran

Hidrografia

Mapa hidrogràfic del municipi

Corrents fluvials

La Ribera Salada rep per la dreta el barranc de Querol, el torrent de Freixa, el torrent de la Vila i el torrent dels Llops i per l'esquerra la rasa de Villaró, la rasa de Vilatobà i la rasa de la Font de la Masia. Pel que fa a la Riera de Madrona, cal fer esment del barranc dels Apòstols, el barranc de Sant Tirs i la rasa de Pujol com els principals afluents per la dreta mentre que la rasa de Cària li aporta les aigües per l'esquerra.

Fonts

Hi ha comptabilitzades 56 deus naturals. Això dona una densitat de pràcticament una font per km²

Clima

Clima mediterrani continental. A la capital del municipi (Castellar de la Ribera, 649 m d'altitud) les precipitacions són d'uns 687 mm anuals amb el maig com el mes més plujós (82,6 mm de mitjana) i el febrer com el més sec (31 mm de mitjana).

La temperatura mitjana anual és de d'11,1 °C amb el gener com a mes més fred (-1,4 °C de mitjana de les mínimes) i amb el juliol com el mes més càlid (29,4 °C de mitjana de les màximes).

La mitjana de la radiació solar és d'uns 13.070 w/m²/dia. A l'hivern no són estranys els dies de boira cobrint bona part del municipi.^[3]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
37	41	44	279	348	695	478	384	394	393

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
362	398	376	401	297	188	191	170	155	155

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
147	149	153	144	155	162	159	156	159	149

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
142	137	131	135	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)^[4]
12 homes i 9 dones	43 homes i 46 dones	20 homes i 23 dones

Entitat de població	Habitants (2023)
Castellar de la Ribera	39
Ceuró	32
Clarà	66
Pampa	5
Font: Idescat

Economia

La gravera de Ceuró.

L'activitat econòmica del municipi se centra quasi exclusivament en el sector primari. Del sector secundari cal esmentar una indústria d'extracció d'àrids i en sector serveis compta únicament amb un establiment de turisme rural amb 7 places.^[4]

Agricultura

La major part del terme és ocupada pels boscos. L'agricultura és bàsicament de secà, amb predomini del cultiu de cereals.^[4]

Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)^[4]
Terres llaurades	1.192	19,8	5,8
Pastures permanents	371	6,2	4,7
Boscos	2.864	47,6	5,6

Ramaderia

Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)^[4]
Boví	81	673	4,9	4,4
Oví	1.040	998	3,4	6,5
Cabrum	16	83	1,4	0,3
Porcí	277	7.366	5,6	48,1
Aviram	515	4	0,0	0,0
Conilles mare	572	302	2,9	2,0
Equí	5	0	0,0	0,0

Població activa

De les 61 persones que configuraven la població activa de Castellar de la Ribera l'any 2001 (49 el 1996), 22 treballaven al municipi i 39 es desplaçaven a treballar fora del municipi.

Al municipi hi havia 24 llocs de treball. 22 eren ocupats per residents i els 2 restants venien a treballar-hi des d'un altre municipi.^[4]

Primari	Indústria	Construcció	Serveis
% DE POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS^[4]
42,6%	16,4%	1,6%	39,3%

Índex de motorització

any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)^[4]
1991	425,00	25,00	118,75
2006	623,46	37,04	228,40
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Educació

Al municipi no hi ha en funcionament cap escola d'ensenyament primari. Tot i això, a Cal Mestre (actualment seu de l'ajuntament al nucli de Castellar) s'hi pot visitar l'antiga escola que s'ha conservat tal com als anys 40.

Monuments d'interès històric

Prehistòrics

Una de les 3 tombes de la necròpolis de Ceuró.

Necròpolis de Ceuró: sepulcres del neolític (3000aC).
Necròpolis del Llor: sepulcres del neolític (3000 aC).
Sepulcre de Viladebait: tomba del neolític (3000aC).
Necròpolis del Solà: sepulcres del calcolític (2000aC).
Sepulcre de la trinxera: tomba possiblement prehistòrica però fins avui de cronologia indeterminada.

Religiosos

Sant Pere de Castellar:L'església actual és del S. XVIII, però amb fonts documentals que daten la construcció de la primera església l'any 1037
Sant Joan de Ginestar: Capella actual del S. XVII
Santa Magdalena de Vilaprinyó:
- Capella del S.XIII enganxada a la casa.
- Capella del S.XI situada al serrat de Sta. Magdalena.
Santa Magdalena de les Tàpies: Capell del S. XI.
Sant Mateu de Camardons: Capella del S. XVIII enganxada a la casa.
Santa Margarida de Pampe: Capella original del S. IX.
Santa Maria de Ça Vila: Capella del S. XIII.
Sant Julià de Ceuró: Església del S. XI.
Els Apòstols: Capella actual del S. XIX.
Sant Andreu de Clarà: Església del S. X.
Sant Sebastià: Capella del S. XVII.

Civils

El poble, encastellat, de Castellar de la Ribera

El molí de Querol

Castellar de la Ribera: Castell del S.XI (només en queda part del mur)
Torremorell: Torre del S.XIV
El Llor: Castell del S.XII
Vilaprinyó: Construcció encastellada amb restes de muralla del S.XI
Molí de Querol: Molí original del S.XI
Ceuró: Castell del S.XI
Clarà: Castell del S.XI

Poble

Està format íntegrament per poblament disseminat. Com sol ser habitual en aquest tipus de poblament tan freqüent a la comarca, el nucli del poble sol ser ubicat al lloc on hi havia el castell i l'església parroquial que, en aquest cas, és l'església de Sant Pere de Castellar.

Actualment del castell tan sols en queda un tros de mur o la base de la torre que, juntament amb l'església, l'actual edifici de l'Ajuntament i una altra casa formen una mena de turó encastellat que, per bé que actualment és obert, no seria estrany que en el seu temps hagués estat clos.

En alguns document de 1.043 aquest lloc és anomenat la Vila de Seniofred i també la Guàrdia de Castellar.

Demografia

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
Any	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total	Total
2000	0	0	0	29	38	67	67
2001	0	0	0	29	37	66	66
2002	0	0	0	28	37	65	65
2003	0	0	0	30	34	64	64
2004	0	0	0	29	33	62	62
2005	0	0	0	27	33	60	60
2006	0	0	0	27	33	60	60
2007	0	0	0	26	30	56	56
2008	0	0	0	25	30	55	55
Font: INE

Masies

El Noguer de Dalt. Situada a sobre de la masia El Noguer al poble de Clarà. A 857 m.^[5] Documentada el 1084.^[6]^[7]

Relació alfabètica de masies actuals
Betzuc.	Cal Petit.
Cal Bromes.	el molí de Querol.
la Caseta de Vilaprinyó.	Rectoria de Castellar.
la Caseta Vella.	Cal Rossinyol.
Ginestar.	Sant Joan
Jalmar.	Cal Sastre.
el Llor.	Torremorell.
Cal Llorenç.	Trota.
Marmí.	Vilaginés.
la Masia de Vilatobà.	Vilamosa.
el Masroig.	Vilaprinyó.
Cal Mestre.	Vilatobà.
Ca l'Obaguer.

Masies antigues:
- Can Bigarrat (balma)
- Jolmeda
- Pla de Peraltes (segle xi)
- Les Planes (segle xiii)
- Can Ricard (segle xvii)
- Riucanal (XII)
- La Serradora (segle XVIII). Prop de la masia del Llor

Vegeu també

Referències

↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
↑ ^2,0 ^2,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ «opengis.uab.cat». Atles Climàtic Digital de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 5 abril 2014].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 ^4,7 IDESCAT: Bases de dades municipals «Enllaç».
↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 63
↑ «Article/Web referit a aquesta masia». Arxivat de l'original el 2012-12-17. [Consulta: 17 desembre 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellar de la Ribera

Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2012-07-19 a Wayback Machine.
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Fototeca del Solsonès: Béns patrimonials del poble

[1] «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].

[icc-2] 2,0 ^2,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[meteosol-3] «opengis.uab.cat». Atles Climàtic Digital de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 5 abril 2014].

[idescat-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 ^4,7 IDESCAT: Bases de dades municipals «Enllaç».

[icc-alt-5] Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[citabach-6] Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 63

[7] «Article/Web referit a aquesta masia». Arxivat de l'original el 2012-12-17. [Consulta: 17 desembre 2012].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]