Casimir de Bofarull i Miquel
Casimir de Bofarull i Miquel (Reus, 5 de març de 1749[1] - Maó, 1 de novembre de 1804) fou un militar català, fill de Josep de Bofarull i Gavaldà.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1749  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1r novembre 1804 (55 anys) Maó (Menorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Va estudiar al Reial Seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona.[2] Els seus pares li van aconseguir l'any 1766 una capitania del Regiment de Voluntaris estrangers, després d'haver pagat 3.000 lliures a Juan Escofín, coronel del regiment.[3] Com a militar es trobava present a Florida quan es va rendir Pensacola. El 1784 va ser nomenat sergent major del cos franc conegut com a Segon Lleuger de Catalunya, amb el que va resistir a la intervenció francesa.[2] El 1793, per la Guerra Gran, es va crear a Reus una junta de sometent on estaven representats tots els estaments, i el mes de novembre el municipi va finançar homes per a la guerra, que sortí el juliol de 1794 sota les ordres de Casimir de Bofarull.[4] El 1802 fou nomenat mariscal de camp. Va morir a Maó l'1 de novembre de 1804. Un germà seu, Francesc de Bofarull i Miquel, va ser síndic personer a Reus i va col·locar la primera pedra del Teatre de les Comèdies.[2] Un altre germà, Josep de Bofarull i Miquel, va continuar l'activitat econòmica familiar.[5]
S'ha de destacar el seu interès per l'ensenyament popular que es traduí en un projecte d'escola primària i en l'organització d'unes classes d'arts i oficis a El Puerto de Santa María, d'on era originària la seva dona Luisa de la Garda y la Saleta.[6]
El 1763 va publicar a Barcelona El Mar de cristal delante el throno de Dios, un llibre de poesia religiosa.[7]
Referències
modifica- ↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 126-127.
- ↑ "Manuals Notarials" 4.942, f. 225. Arxiu Històric de Tarragona.
- ↑ Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 376.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle xix). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2008, p. 57. ISBN 9788493410889.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. La Burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994, p. 20. ISBN 8487123678.
- ↑ «El Mar de cristal delante el throno de Dios». [Consulta: 6-II-2014].