Carles de França (duc de Berry)
Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly-le-Roi 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.
  | |
| Nom original | (fr) Charles de France |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 agost 1686 Versalles (França) |
| Mort | 4 maig 1714 (27 anys) Marly-le-Roi (França) |
| Causa de mort | mort accidental, caiguda d'un cavall accident de caça |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Lluïsa Elisabet d'Orleans (1710–) |
| Fills | unnamed daughter de Bourbon, Carles de Berry, Marie Louise Elisabeth de Bourbon |
| Pares | Lluís de França i Maria Anna Victòria de Baviera |
| Germans | Felip V d'Espanya Lluís de França |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
 | |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Net de Lluís XIV de França (i la seva esposa la infanta Maria Teresa d'Àustria) per via paterna, i per via materna de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Enriqueta Adelaida de Savoia. Era el tercer fill del gran delfí i de Maria Anna Cristina de Baviera, es va casar el 6 de juliol de 1710 amb una filla del duc Felip II d'Orleans i Francesca Maria de Blois, Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans (1695- 1719), que, després de la mort del seu espòs i una vegada el seu pare fet regent, va deixar lliure curs a la seva febre de plaers llicenciosos. Se la va acusar de comerç incestuós amb el seu pare i la seva nimfomania notòria li va valer una reputació de Messal·lina. Amb la salut minada per la seva vida d'excessos i una sèrie d'embarassos clandestins, la senyora de Berry va morir als 23 anys, de les complicacions tardanes d'un part molt laboriós. A l'autòpsia, la jove vídua és trobada de nou embarassada com menciona Saint-Simon.
Mentre vivia el seu marit, la duquessa va portar al món tres nens, tots vinguts abans de terme i morts al naixement o poc després, entre els quals una filla pòstuma. A penes casada, la senyora de Berry va fer el salt obertament al seu marit i pensava fins i tot fugir a Holanda amb el seu amant.
El duc va morir als 28 anys d'un accident de caça a Marly, reclamant la gràcia del que l'havia ferit. No va jugar cap paper polític. La seva mort s'afegí a una llarga llista de morts dins de la Casa reial francesa en el trienni de l'any 1711 a 1714 i a agreujà la inestabilitat institucional en el si de la família reial a causa de la manca de representants masculins.
L'home
modificaEn vista de la seva naturalesa alegre i generosa, va ser anomenat "Berry-Bon Coeur" (Berry Bon Cor) per la duquessa d'Orleans, "la Palatina", la seva bestia i àvia de la seva dona. Tenia un afecte profund i sincer per als seus dos germans grans i manifesta obertament que no envejava la seva brillant carrera, el gran hereu al tron de França, i el segon, Felip, rebent als 17 anys, el tron d'Espanya.
El 1710, el seu avi, Lluís XIV va alienar el ducat d'Alençon, el ducat d'Angulema, el comtat de Ponthieu i el comtat de Cognac per compondre la seva herència-assignació. El duc de Berry va morir sense posteritat i el comtat de Ponthieu, el de Cognac, el ducat d'Angulema, el de Berry, i el ducat d'Alençon foren reunits al domini de la corona.
Ascendència
modificaDescendència
modificaTres fills van néixer del seu matrimoni:[1]
- Una filla, senyoreta de Berry, nascuda i morta el 21 de juliol de 1711 a Fontainebleau
- Carles de Berry, Duc d'Alençon, nascut a Versalles el 26 de març de 1713 i mort el 16 d'abril de 1713
- Maria Lluïsa Elisabet, pòstuma, nascuda a Versalles el 16 de juny de 1714, morta l'endemà
Un fill natural va néixer d'una dona de cambra de la duquessa de Berry, alguns mesos després de la mort del duc.
Referències
modificaBibliografia
modifica
- Diccionari Bouillet