Canis lupus arctos
El llop àrtic o llop polar (Canis lupus arctos) és una subespècie del llop (Canis lupus).[1] Habita la zona àrtica del Canadà, incloses les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, Alaska i al nord de Groenlàndia, normalment per sobre dels 70º de latitud nord, a la zona del Cercle polar àrtic. Es troba a Groenlàndia i illes de l'Àrtic canadenc.[2] És l'única subespècie que encara es troba en el conjunt de la seva àrea de distribució original. Això és degut al fet que poques vegades es troba amb els humans.[3] També és l'única raça de llop que no està amenaçada directament, tot i que el cacen per esport o per les pells i ho podria acabar estant, la protecció del seu medi ve donada de manera natural per les dures condicions climàtiques, encara que també podria acabar en perill.
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Canidae |
| Gènere | Canis |
| Espècie | Canis lupus |
| Subespècie | Canis lupus arctos Pocock, 1935 |
| Distribució | |
 | |
Descripció
modificaFa de 65 a 80 cm d'alçada i entre 90 i 150 cm de llargària des de la trufa fins a la cua. El pes d'un mascle adult pot atènyer 80 kg, el pes habitual està al voltant dels 45 kg. Les femelles són força més petites i lleugeres que els mascles. Els colors del pelatge poden variar entre l'ataronjat, el gris, el blanc i el negre.[3] Habitualment els llops polars que viuen més al nord tenen el pèl blanc o crema, les zones més fosques solen ser al llom i pot tenir algun pèl de color gris blavós o negre, mentre que els que habiten més al sud acostumen a ser de color gris clar o rossos, i poden tenir zones més fosques i fins i tot alguna taca de color gris fosc o negre. El pèl és molt abundant, espès, llarg i suau. El cos és força compacte, per a suportar més bé temperatures que arriben als 50 °C sota zero, el morro és curt, igual que les orelles (arrodonides i molt peludes) i les potes.
Ecologia
modificaArriba a la maduresa sexual entre els dos i tres anys i les femelles pareixen habitualment 5 o 6 cadells. Els grups acostumen a ser d'entre 7 i 10 llops, però poden arribar a formar-se grans grups amb fins a 30 individus, la cohesió dels grups i el suport i respecte mutus és superior als altres grups de llops, ja que un individu solitari tindria grans dificultats per a sobreviure en zones tan àrides i en condicions tan extremes. Pot viure fins a 17 anys en captivitat i 7 en estat salvatge.[3]
El territori de caça del llop polar acostuma a tenir entre 1.300 i 1.600 quilòmetres quadrats i es desplacen una mitja de 30 km diaris. Com que qualsevol tipus d'alimentació és escassa, aquests llops estan acostumats a menjar-se tot allò que troben o que cacen, individualment solen caçar preses petites, petits rosegadors (com l'arvicolí) i algun ocell, mentre que les preses més grosses les cacen en grup. Les seves fonts d'aliment més importants són el bou mesquer i el caribú, encara que també menja foques, lèmmings i llebres polars.[3]
Referències
modifica- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ www.territoriodelobos.com Arxivat 2010-03-31 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cosmosmith (anglès)
Bibliografia
modifica- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- Jim Brandenburg: Der weiße Wolf. Tecklenborg, Steinfurt 1998. ISBN 3-92404-439-2 (alemany)
Enllaços externs
modifica
- El llop artic (anglès)