Cachorro

pel·lícula de 2004 dirigida per Miguel Albaladejo

Cachorro és una pel·lícula espanyola dirigida per Miguel Albaladejo de temàtica LGBTi que es va estrenar el 27 de febrer de 2004 i en la que el director vol retre homenatge a Ralf König.[1][2]

Infotaula de pel·lículaCachorro
Fitxa
DireccióMiguel Albaladejo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMiguel Albaladejo i Salvador García Ruiz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucio Godoy Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfonso Sanz Alduán
MuntatgePablo Blanco Somoza Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTLA Releasing i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMadrid Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaLGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0359045 FilmAffinity: 218922 Allocine: 58270 Letterboxd: bear-cub Mojo: bearcub Allmovie: v303927 TCM: 546571 Metacritic: movie/cachorro TV.com: movies/bear-cub-el-cachorro TMDB.org: 47549 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Desinhibit en les seves relacions i sense responsabilitats, Pedro es compromet a cuidar durant quinze dies al seu nebot Bernardo, un nen de 9 anys amb què fins a aquest moment no ha tingut molta relació. El nen és fill de Violeta, la germana de Pedro, una hippie passada de moda que realitzarà un viatge a l'Índia amb el seu nou xicot. Pedro canvia el seu ritme de vida pensant que serà una situació temporal. Mentre el nen té una actitud natural i sense prejudicis.

Als pocs dies arriba la notícia que la seva germana i el seu xicot han estat detinguts a l'Índia i que Violeta haurà de passar els pròxims anys en la presó. Pedro s'enfronta a aquesta situació inesperada i, a poc a poc, crearà forts llaços paternals amb el nen. Una cosa nova per a ell ja que havia intentat no involucrar-se afectivament amb ningú des de la mort del seu xicot. Tot va bé fins que donya Teresa, l'àvia paterna de Bernardo, aprofita l'absència de Violeta per a veure al nen i fer xantatge al dentista del nen per a apartar-lo de Pedro ja que, al seu parer, l'educació d'un nen no ha d'estar en mans d'un homosexual.[3]

Repartiment

modifica

Producció

modifica

La pel·lícula es va estrenar al 45è Festival Internacional de Cinema de Berlín de 2004.[4] Per a la seva estrena als Estats Units es van tallar dues escenes de sexe (l'escena inicial i la de la sauna).[5]

Banda sonora

modifica

En la banda sonora original apareixen dues cançons de Fangoria: Me odio cuando miento i Hombres. La primera cançó és del disc Una temporada en el infierno (1999) i la segona de Naturaleza muerta (2001).

Referències

modifica