Cómo ser mujer y no morir en el intento

pel·lícula de 1991 dirigida per Ana Belén

Cómo ser mujer y no morir en el intento és una pel·lícula espanyola de 1991 dirigida per Ana Belén, encara que inicialment havia de dirigir-la Emilio Martínez Lázaro. Està basada en la novel·la homònima de Carmen Rico Godoy.[1] La segona part de la novel·la de Rico Godoy fou duta al cinema en 1994 amb el títol Cómo ser infeliz y disfrutarlo.[2]

Infotaula de pel·lículaCómo ser mujer y no morir en el intento
Fitxa
DireccióAna Belén Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióCarmen Rico Godoy Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPancho Varona
Mariano Díaz
FotografiaJoan Amorós i Andreu Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarmen Frías
VestuariHumberto Cornejo
MaquillatgeJuan Pedro Hernández
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1991 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióilles Canàries Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0101638 FilmAffinity: 790670 Rottentomatoes: m/como_ser_mujer_y_no_morir_en_el_intento Letterboxd: how-to-be-a-woman-and-not-die-in-the-attempt Allmovie: v143371 TCM: 511540 TMDB.org: 158112 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Carmen, als seus 42 anys està casada amb Antonio, que és el seu tercer marit. Té dos fills d'anteriors matrimonis, i ha fillol a un altre, fruit de l'anterior matrimoni d'Antonio. Carmen treballa com a periodista. Intenta portar la seva carrera amb professionalitat, sense descurar la seva relació amorosa amb Antonio, l'organització pràctica de la casa, les amistats ni les necessitats dels seus fills. En resum, Carmen treballa com un home, però continua representant el paper tradicional de la dona casada.[3]

Antonio té concentrada tota la seva atenció en el treball. El seu treball en una producció discogràfica l'obliga a moure's, viatjar i estar al dia. Els problemes de casa i la família són a càrrec, naturalment, de Carmen.

La pel·lícula és una història àcida i divertida, com és en general la vida, amb un final ambigu.

Repartiment

modifica

Nominacions i premis

modifica

En els VI Premis Goya va tenir dues nominacions: Millor guió adaptat (Carmen Rico Godoy) i Millor director novell (Ana Belén)[4] També va guanyar un dels Premis Ondas 1991 al cinema.[5]

Referències

modifica