Bonna de Savoia
Bonna de Savoia (en italià: Bona di Savoia) (Avigliana, Ducat de Savoia 1449 - Fossano 1503) fou una princesa de Savoia i duquessa consort de Milà.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 agost 1449 Avigliana Castle (Itàlia) (en) |
Mort | 23 novembre 1503 (54 anys) Fossano (Itàlia) |
Duquessa Ducat de Milà | |
1468 – 1476 | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Duquessa |
Família | Dinastia Savoia |
Cònjuge | Galeàs Maria Sforza |
Fills | Joan Galeàs Sforza, Ermes Maria Sforza, Blanca Maria Sforza, Anna Maria Sforza |
Pares | Lluís I de Savoia i Anna de Lusignan |
Germans | Margarida de Savoia Maria de Savoia Carlota de Savoia François de Savoie Janus de Savoia Amadeu IX de Savoia Felip II de Savoia Lluís de Savoia Jaume de Savoia Agnès de Savoie Pierre de Savoia |
Orígens familiars
modificaVa néixer el 10 d'agost de 1449 al Castell d'Avigliana de la ciutat de Tori, en aquells moments capital de Ducat de Savoia, sent una de les filles més petites del duc Lluís I de Savoia i Anna de Lusignan. Fou neta per línia paterna d'Amadeu VIII de Savoia i Maria de Borgonya, i per línia materna de Janus de Xipre i Carlota de Borbó-La Marca. Fou germana dels ducs Amadeu IX i Felip II de Savoia, i germana de Carlota de Savoia.
Morí el 23 de novembre de 1503 a la ciutat de Fossano
Núpcies i descendents
modificaEs casà el 9 de maig de 1468 a la ciutat de Milà amb el duc Galeàs Maria Sforza. D'aquesta unió nasqueren:
- Joan Galeàs Sforza (1469-1494), duc de Milà
- Ermes Sforza (1470-1503), marquès de Tortona
- Blanca Maria Sforza (1472-1510), casada el 1474 amb Filibert I de Savoia i el 1494 amb Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Anna Sforza (1473-1497), casada el 1491 amb Alfons I d'Este
Regència
modificaA la mort del seu marit, ocorreguda el 26 de desembre de 1476, actuà de regent en nom del seu fill Joan Galeàs Sforza, de 7 anys.[2] Nomenà tutor del seu fill Cicco Simonetta, el qual es convertí així mateix en la màxima figura governant del ducat de Milà.[3] Bonna hagué de sofrir les insurgències dels germans del seu marit, especialment de Lluís Maria Sforza, però retingué el poder gràcies al suport de Lluís III de Màntua.[4]
El 1479 fou impossible mantenir a ratlla les insurgències del poble, i Bonna es veié obligada a nomenar Lluís Maria Sforza governador del Ducat, establint aquest noves aliances amb Nàpols, Florència i Ferrara. Així mateix fou Lluís Maria el que planificà el casament del seu nebot Joan Galeàs amb Isabel de Nàpols.[5]
L'octubre de 1480 Bonna perdé qualsevol influència sobre el seu propi fill, i fou reclosa al castell d'Abbiategrasso al Piemont. Si bé pogué retornar a Milà el setembre de 1482, novament el desembre de 1483 fou reclosa a Abbiategrasso acusada de conspiració. A la mort de Joan Galeàs l'octubre de 1494, i l'ascens de Lluís Maria al govern del ducat, Bonna de Savoia s'exilià cap al Ducat de Savoia. El 1500 rebé del seu nebot Filibert II de Savoia un domini a Fossano, on morí el 17 de novembre de 1503.[6]
Referències
modifica- ↑ Mesquita, Daniel M. Bueno De. «BONA di Savoia, duchessa di Milano - Treccani» (en italià). Treccani: Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Bona of Savoy (1449-1503)». global.museum-digital.org. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Ianziti, Gary «The First Edition of Giovanni Simonetta's De Rebus Gestis Francisci Sfortiae Commentarii: Questions of Chronology and Interpretation». Bibliothèque d'Humanisme et Renaissance, 44, 1, 1982, pàg. 137–147. ISSN: 0006-1999.
- ↑ Zenobi, Luca. Borders and the Politics of Space in Late Medieval Italy: Milan, Venice, and Their Territories (en anglès). Oxford University Press, 2023, p. 203. ISBN 978-0-19-887686-1.
- ↑ Syson, Luke «Zanetto Bugatto, Court Portraitist in Sforza Milan». The Burlington Magazine, 138, 1118, 1996, pàg. 300–308. ISSN: 0007-6287.
- ↑ Lev, Elizabeth. The Tigress of Forlì: Renaissance Italy's Most Courageous and Notorious Countess, Caterina Riario Sforza De' Medici (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2011, p. 60. ISBN 978-0-15-101299-2.