La batalla de Matapan fou una batalla naval de la Guerra Turcoveneciana (1714-1717) ocorreguda el 19 de juliol del 1717 entre una coalició de regnes cristians i l'armada de l'Imperi Otomà. Es va desenvolupar al mar Mediterrani, en el Golf de Lacònia, a l'extrem sud de Grècia, a prop de vint milles nàutiques del nord-est del cap de Matapan, que va donar nom a la batalla.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Matapan
Guerra Turcoveneciana
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
Data19 de juliol de 1717
LlocCap Matapan (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
ResultatIndecisiu
Imperi Otomà, República de Venècia, Regne de Portugal, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Estats Pontificis i Gran Ducat de Toscana Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Imperi Otomà Regne de Portugal
República de Venècia
Orde de Sant Joan
Estats Pontificis

Antecedents

modifica

Els otomans van aprofitar la favorable situació internacional en la que la Guerra de Successió espanyola i la Gran Guerra del Nord[1] van preocupar l'atenció de la majoria dels estats europeus per provocar una forta derrota a Rússia en la guerra de 1710-1711, encoratjant el lideratge otomà i després del Tractat d'Adrianópolis de 1713 es va obrir el camí per atacar a Venècia.[2]

La República de Venècia s'havia mantingut neutral, fet que no va impedir que, a poc a poc, fos perdent la seva antiga preponderància mentre Turquia esdevenia més forta. Davant l'amenaça dels turcs sobre península itàlica, el Papa sol·licita auxili als reis de Portugal, França i Espanya. D'aquest només Joan V de Portugal va acudir-hi.

Batalla

modifica

L'armada cristiana estava composta en essència per l'armada de la República de Venècia, auxiliada pels Estats Pontificis, l'Orde de Malta, Toscana i el Regne de Portugal, que van aconseguir derrotar finalment l'exèrcit otomà.

Conseqüències

modifica

La guerra tingué un resultat indecís des del punt de vista estratègic, encara que amb la pau de Passarowitz els otomans van perdre territoris significatius a Àustria, però van mantenir les seves conquestes contra Venècia en el Peloponès i Creta, tret de Preveza i alguns forts a Hercegovina

Bibliografia

modifica
  • Chasiotis, Ioannis. «Η κάμψη της Οθωμανικής δυνάμεως». A: Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος ΙΑ′: Ο ελληνισμός υπό ξένη κυριαρχία, 1669–1821 (en grec). Ekdotiki Athinon, 1975. 
  1. Chasiotis, 1975, p. 38,41.
  2. Chasiotis, 1975, p. 39.