Baptisteri de Pisa

Infotaula edificiBaptisteri de Pisa
Nom en la llengua original	(it) Battistero di San Giovanni
Epònim	Joan Baptista
Dades
Tipus	Baptisteri i museu religiós
Part de	Piazza dei Miracoli
Arquitecte	Nicola Pisano; Giovanni Pisano; Diotisalvi; Cellino di Nese (en)
Construcció	1152
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Mesura	54,86 () m ;
Superfície	exposició: 1.000 m²; exposició: 1.230 m²
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Pisa (Itàlia)
Localització	Piazza del Duomo
	43° 43′ 24″ N, 10° 23′ 39″ E / 43.72327°N,10.3942°E
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Pisa
Religió	catolicisme
Treballadors	6 (2018)
Visitants anuals	149.765 (2020)
Lloc web	opapisa.it…

El Baptisteri de Pisa, dedicat a sant Joan Baptista, és davant la catedral a l'extrem occidental de la Piazza dei Miracoli. Es començà a construir el 1152, i fou conclòs el 1363. És l'exemple de baptisteri independent més reconegut del món. El 1987, el conjunt patrimonial de la plaça fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.^[1]

Història

L'edifici redó romànic començà a construir-se el 1152, en substitució d'un antic baptisteri més menut situat al cementeri de Pisa, i s'acabà al 1363. S'inaugurà a l'agost segons diu la inscripció:

«

MCLIII Mense August fundata fuit haec («En el mes d'agost de 1153 fou ací fundada...»^[2]

»

S'erigí després de la catedral i abans de la torre. El construí en estil romànic un arquitecte conegut com a Deustesalvet ('Déu et salve'), que treballà també en l'església del Sant Sepulcre a la ciutat. El seu nom s'esmenta en un pilar interior: Diotosalvi magister. La construcció s'acabà al segle xiv, quan la loggia, la planta superior i la cúpula s'hi afegiren en estil gòtic per Nicola i Giovanni Pisano i Cellino di Nese.

Arquitectura

És el baptisteri més gran d'Itàlia. Té un perímetre de 107,25 m. Amb l'estàtua de sant Joan Baptista (atribuïda a Turino di Sano) dalt de la cúpula, fa una alçada de 54,86 m, uns centímetres més alta que la Torre Inclinada. L'espessor dels murs a la base és de 2,63 m.

Té una curiosa cúpula troncocònica, semblant a la de l'església pisana del Sant Sepulcre, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, del mateix autor. La tècnica constructiva de les cúpules semiesfèriques o poligonals era quasi desconeguda llavors. El projecte original del mestre Deustesalvet pretenia imitar la Cúpula de la Roca (que es creia construïda sobre les ruïnes del Temple de Jerusalem) a la part externa i interna de l'Anàstasi o basílica del Sant Sepulcre, totes dues a Jerusalem. Nicola i Giovanni Pisano adaptaren el projecte a l'estil gòtic i hi afegiren galeries i la cúpula semiesfèrica. La cúpula està coberta de teules a la banda occidental i plaques de plom a l'oriental, potser per manca de pressupost, així com l'absència de frescs al sostre, planificats originàriament. La petita cúpula que en tanca la major, coronada per l'estàtua de sant Joan Baptista, s'hi afegí després. En el projecte original, hi havia un òcul que obstaculitzava la llum que il·luminava la pila baptismal.

El portal, enfrontat a la façana de la catedral, està flanquejat per dues columnes clàssiques, i els brancals interiors estan executats en estil romà d'Orient. La llinda es divideix en dos pisos. L'inferior representa diversos episodis de la vida de sant Joan Baptista, mentre que el superior mostra Crist entre la Mare de Déu i sant Joan Baptista, flanquejats per àngels i evangelistes.

Cimentada sobre el mateix sòl arenós que la torre, el baptisteri està inclinat 0,6 graus cap a la Seu.

Interior

La immensitat de l'interior impressiona, però és sorprenentment senzill i sense decoració. Té també una acústica important.

La pila baptismal octogonal, damunt tres esglaons al centre del baptisteri, data de 1246 i és obra de Guido Bigarelli d'Arogno. L'escultura de bronze de sant Joan Baptista, al centre de la pila, és obra d'Italo Griselli.

Trona

La trona fou esculpida entre 1255 i 1260 per Nicola Pisano, pare de Giovanni Pisano, l'artista que feu la trona de la Seu. Conté escenes de la vida de Crist en cinc plafons, i les columnes està coronades amb representacions de les virtuts. Les escultures, i especialment la forma clàssica de l'Hèrcules nu, són exemple de les qualitats de Nicola Pisano com el més important precursor de l'escultura renaixentista italiana a restablir representacions antigues.^[3] Per això, les recerques sobre el Renaixement italià solen començar al 1260, l'any en què Nicola Pisano data el seu púlpit.^[4]

Galeria fotogràfica

Pila baptismal, per Guido Bigarelli da Como
Púlpit, per Nicola Pisano
Vidriera
Tomba
Interior del baptisteri
Cúpula
Timpà de l'entrada principal
Vista exterior

Referències

↑ «Piazza del Duomo, Pisa» (en anglés). UNESCO Culture Sector. [Consulta: l'11 abril 2015].
↑ L'any 1153 del calendari pisà medieval que testimonia la inscripció correspon a l'any 1152.
↑ Barsali, G.; U. Castelli; R. Gagetti; O. Parra Pisa, History and Masterpieces. Florència: Bonechi Edizioni "Il Turismo" S.r.l., 1995, p. 46. 88-7204-192-9.
↑ Michael Greenhalgh. «Classicism from the Fall of Rome to Nicola Pisano: Survival and Revival» (en anglés), 1978. [Consulta: 18 setembre 2007].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baptisteri de Pisa

Sons del Baptisteri.

[Unesco-1] «Piazza del Duomo, Pisa» (en anglés). UNESCO Culture Sector. [Consulta: l'11 abril 2015].

[2] L'any 1153 del calendari pisà medieval que testimonia la inscripció correspon a l'any 1152.

[Pisa,_History_and_Masterpieces-3] Barsali, G.; U. Castelli; R. Gagetti; O. Parra Pisa, History and Masterpieces. Florència: Bonechi Edizioni "Il Turismo" S.r.l., 1995, p. 46. 88-7204-192-9.

[Nicola_Pisano-4] Michael Greenhalgh. «Classicism from the Fall of Rome to Nicola Pisano: Survival and Revival» (en anglés), 1978. [Consulta: 18 setembre 2007].

[1]

[2]

[3]

[4]