Banu Hammad
Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (àrab: بنو حماد, Banū Ḥammād, o الحماديون, al-ḥammādiyyūn) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152. L'ancestre que els dona nom fou Hammad ibn Bulugguín ibn Ziri ibn Manad.
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia estat desaparegut |
Religió | islam |
Idioma oficial | amazic |
Història | |
Reemplaça | Califat Fatimita |
Creació | 1014 |
Data de dissolució o abolició | 1152 |
Sota l'emir zírida al-Mansur ibn Bulugguín (984-996) el seu oncle Abu-l-Bahar ibn Ziri va fer el primer intent de formar un regne al Màgrib central (989-993) però va fracassar. Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur (996-1016) es va enfrontar amb els zanates que van assolar la regió entre Tiaret i Trípoli de Líbia (996-1001) que finalment va poder dominar. El seu oncle Hammad ibn Bulugguín (que s'havia destacat contra els zanates) fou enviat el 1004 a l'oest per pacificar la regió i li fou cedit Ashir i el Magreb central amb totes les viles que pogués dominar, sent el seu càrrec irrevocable. Hammad va tenir èxit i va fundar al nord-est de Msila una fortalesa que havia d'esdevenir capital del seu domini, la Qala dels Banu Hammad (Qàlat Bani Hammad, o simplement al-Qala). Quan el zírida Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur li va ordenar entregar una part de la regió de Constantina al seu hereu, Hammad s'hi va negar i es va revoltar amb suport del seu germà Ibrahim ibn Bulugguín (1015) i es va iniciar la dinastia. Els Banu Hammad van trencar lligams amb la doctrina xiïta dels fatimites i van retornar al sunnisme reconeixent els califes abbàssides.
La seva capital fou Al-Qala, però des de 1068 la capital habitual fou al-Nasiriyya, la moderna Bugia, que va esdevenir capital definitiva el 1090 o 1091.
La dinastia es va acabar el 1152 quan el darrer sobirà es va rendir als almohades.
Llista de sobirans
modifica- Hammad ibn Bulugguín 1015-1028
- al-Qàïd ibn Hammad 1028-1054 (fill)
- al-Múhsin ibn al-Qàïd 1054-1055 (fill)
- Bulugguín ibn Muhàmmad 1055-1062 (fill de Muhàmmad, germà d'al-Qàïd)
- an-Nàssir ibn Alannàs 1062-1089 (fill d'Alannas, germà d'al-Qàïd)
- al-Mansur ibn an-Nàssir 1089-1105 (fill)
- Badis ibn al-Mansur 1105 (fill)
- Abd-al-Aziz ibn al-Mansur 1105-entre 1121 i 1125 (germà)
- Yahya ibn Abd-al-Aziz entre 1121 i 1125-1152 (fill)
Bibliografia
modifica- H. R. Idris, La berbérie orientale sous les Zirides, París 1962
- L. Golvin, Recherches archéologiques à la Qal'a des Banû Hammâd, París 1965