Bajarse al moro (pel·lícula)

pel·lícula de 1989 dirigida per Fernando Colomo

Bajarse al moro és una pel·lícula espanyola de 1988, dirigida per Fernando Colomo i emmarcada en el gènere de la comèdia.[1] El seu nom prové d'una expressió popular per a referir-se a l'acte d'anar fins al Marroc a comprar haixix per a posteriorment portar-lo ocult a Espanya per al seu tràfic. És una adaptació de l'obra de teatre homònima de José Luis Alonso de Santos.[2]

Infotaula de pel·lículaBajarse al moro
Fitxa
DireccióFernando Colomo Gómez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióFernando Colomo Gómez, Joaquim Oristrell i Ventura i José Luis Alonso de Santos Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJavier G. Salmones
MuntatgeMiguel Ángel Santamaría
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBajarse al moro (obra de teatre) Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMarroc Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0094705 FilmAffinity: 148886 Allocine: 128893 Rottentomatoes: m/bajarse_al_moro Letterboxd: going-down-in-morocco Allmovie: v141009 TCM: 518790 TMDB.org: 149459 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Chusa i Jaimito són dos cosins que comparteixen un petit pis en el centre de Madrid, on també viu un altre amic, Albertico. Chusa acull Elena, a la qual proposa viatjar al Marroc per traficar amb droga. Però Elena és verge i no pot transportar la mercaderia en la seva vagina. Per a remeiar el problema, i una vegada descartat Jaimito, Elena ha de perdre la seva virginitat amb Alberto. Però les dificultats i interrupcions se succeeixen: Donya Antonia, mare de Alberto, Abel i Nancho, dos drogoaddictes amb síndrome d'abstinència. Finalment, Chusa viatja sola al Marroc. Al seu retorn és detinguda i empresonada. Quan surt de presó descobreix que Alberto i Elena s'han anat a viure junts a Móstoles just quan la pròpia Chusa descobreix que està embarassada d' Alberto. Però mai li ho dirà.[3]

Repartiment

modifica

Música

modifica

La banda sonora de tota la pel·lícula és a càrrec del grup Pata Negra, alguns dels membres de la qual, com Raimundo Amador, apareixen al llarg de la pel·lícula com si estiguessin assajant.

Palmarès cinematogràfic

modifica

IV Premis Goya[4]

Categoria Persona Resultat
Millor actriu protagonista Verónica Forqué Candidata
Millor actriu de repartiment Chus Lampreave Candidata
Millor guió adaptat José Luis Alonso de Santos, Joaquim Oristrell i Fernando Colomo Candidats
Millor so Miguel Ángel Polo
Enrique Molinero
Candidats
Millor música Pata Negra Candidats
Millor direcció de producció Andrés Santana Candidat

Fotogramas de Plata 1989

Categoria Persona Resultat
Millor actriu de cinema Verónica Forqué Candidata
Millor actor de cinema Antonio Banderas Candidat

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica