Asier Etxeandia va realitzar els seus estudis d'interpretació en una escola biscaïna, de la qual només guarda bon record de dos professors, Eguzki Zubia i Juan Carlos Garaizabal. Recentment comentava els seus inicis, assenyalant que «quan tens 19 anys confies fins al final en els teus mestres i a vegades no estan qualificats, sinó necessitats de la teva admiració. Vaig creure en ells i gairebé em tornen boig. Juguen amb coses personals, és perillós. Vaig aprendre molt del que no cal fer, de com no cal comportar-se en aquesta professió». L'actor es queixava dels mestres que criticaven als alumnes que sortien en la tele. Es recorda d'una professora que va tallar el pèl a un noi perquè no li va agradar la seva actuació. «Ens tenien tan begut el seny que estàvem encantats amb aquell ritual meravellós», sentenciava.[2]
Asier Etxeandia va abandonar el País Basc en establir-se a Madrid amb vint anys. En la capital va arribar a treballar com a encarregat d'un sex shop mentre realitzava els seus estudis d'interpretació. Va anar al programa Uno para todas, (Telecinco) en 1995, presentat per Goyo González, com a concursant. La productora Globomedia el va contractar durant la primera temporada d' Un paso adelante, on va encarnar Beni, un homosexual que ingressava en una acadèmia d'Arts amb l'esperança de convertir-se en un actor. Asier va abandonar la sèrie perquè temia un possible encasellament. Malgrat tot va reconèixer que el seu treball en ella li va obrir portes i conèixer als seus primers amics en la capital, entre ells Natalia Millán.[3]
Natalia Millán va pensar en ell per protagonitzar el musical Cabaret oferint-li el paper de Maestro de Cerimònies, l'encarregat de comentar irònicament els successos que tenen lloc en l'Alemanya dels anys 1930. En aquest muntatge treballaven també Manuel Bandera i Emilio Alonso León. Durant la representació, Asier treia a membres del públic triats a l'atzar, als quals posava en dificultats sobre l'escenari. Per a poder fer el seu treball, Asier es va apartar de la interpretació que va dur a terme Joel Grey en la pel·lícula per a poder fer la seva pròpia creació, sense per això renunciar al caràcter juganer, mal intencionat i capciós del personatge.[4]
En cinema va participar a Los abrazos rotos de Pedro Almodóvar, fent un petit paper de cambrer invident, que no es va arribar a incloure en el muntatge final, però l'escena del qual forma part dels continguts addicionals de la pel·lícula en DVD.[5]
- La mirada violeta, com Sergio. Dir. Nacho Pérez de la Paz i Jesús Ruiz (2004)
- El próximo Oriente, com Abel. Dir. Fernando Colomo (2006)
- Café solo o con ellas, com Javi. Dir. Álvaro Díaz Lorenzo (2006)
- Las 13 rosas, com Enrique. Dir. Emilio Martínez Lázaro (2007)
- 7 minutos, com Vicente. Dir. Daniela Fejerman (2008)
- Mentiras y gordas, com Cristo. Dir. Alfonso Albacete (2008)
- King Conqueror, com Pascual Muñoz. Dir. José Antonio Escrivá, Félix Miguel i Pepón Sigler (2009)
- El Capitán Trueno y el Santo Grial, com Hassan. Dir. Antonio Hernández (2011)
- Los días no vividos, com Jaime. Dir. Alfonso Cortés-Cavanillas (2012)
- Musarañas, reparto. Dir. Juanfer Andrés i Esteban Roel (2014)
- Ma ma, reparto. Dir. Julio Medem (2014)
- La novia, com el nuvi. Dir. Paula Ortiz (2015)
- La puerta abierta, com Lupita. Dir. Marina Seresesky (2015)
- Sordo, com Anselmo Rojas. Dir. Alfonso Cortés-Cavanillas (2019)
- Dolor y gloria, com Alberto Crespo. Dir. Pedro Almodóvar (2019)
- Nadie muere en Ambrosia com Barlovento. Dir. Hector Valdez (2020)
- Las Mil vidas por anunciar. Mariana Serensky (2020)
- ¡After!, com Koldo. Dir. Oskar Bilbao (1996)
- Dame otro final, com un penjat. Dir. Nerea Castro (2000)
- Vértices, com Mario. Dir. Juanan Martínez (2004)
- Unione Europea, com Tomás. Dir. Andrés M. Koppel (2007)
- Final, reparto. Dir. Hugo Martín Cuervo (2007)
- Together, com un home. Dir. Gigi Romero (2009)
- Supercool, com coreògraf sense crèdit. Dir. Hugo Silva (2016)
- Por siempre jamón, repartiment. Dir. Ruth Díaz (2014)
- El pelotari y la fallera, com Asier.
- Musical Cabaret, B.S.O. (2003)
- Un rayo de luz, tema: But the world goes round (2006)
- Obra de teatre El sueño de una noche de verano, temas: Canción de Oberón y Lágrimas de Rocío (2007)
- Pel·lícula Las 13 rosas, tema: J'attendrai (2007)
- Obra de teatre Barroco, B.S.O. (2007)
- Obra de teatre Hamlet, B.S.O. (2009)
- X1FIN: Juntos por el Sahara, tema: Simpathy for the devil, duo amb PPastora (2009)
- El paso trascendental del vodevil a la astracanada, tema: ¿Por qué a mí me cuesta tanto?, duo amb Fangoria (2010)
- Obra de teatre Algo de ruido hace, B.S.O. (2011)
- Col·laboració en la cançó Tercer Mundo del disc Los Viajes Inmóviles de Nach (2014)
- Redención, primera cançó de Mastodonte, duo que forma amb el músic italià Enrico Barbaro (2018)
- Trilogía "Anatomía de un Éxodo", formada per les cançons Malenka, Glaciar i Este Amor.
- Disc "Mastodonte" compost per Mastodonte, grup format per Asier Etxeandia i Enrico Barbaro.
- "Simplemente Perfecto" cançó principal de la BSO de la pel·lícula "Sordo".
- ↑ Asier Etxeandia: “Sufrí ‘bullying’, no solo de los compañeros, también de los profesores”, El País, 8 de maig de 2018
- ↑ Faltan siglos El Correo digital.com
- ↑ Entrevista 20minutos.es
- ↑ "Actuar en teatro o hacerlo en cine son profesiones diferentes", El País, 21 de setembre de 2004
- ↑ Asier Etxeandia, 24 años dando el callo en el mundo de la interpretación, Europa Press, 7 de novembre de 2019
- ↑ «Premis Platino 2018: Lista completa de nominats de la quinta edición» (en castellà), 13-03-2018. [Consulta: 5 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
