Aristides Cavaillé-Coll
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aristides Cavaillé-Coll (francès: Aristide Cavaillé-Coll) (Montpeller, 4 de febrer de 1811 - París, 13 d'octubre de 1899) va ser el quart membre, i el més destacat, de la notable nissaga Cavaillé d'orgueners llenguadocians.
| |||
| Nom original | (fr) Aristide Cavaillé-Coll  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 4 febrer 1811 Montpeller (França) | ||
| Mort | 13 octubre 1899 (88 anys) París | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Fabricació d'instruments musicals | ||
| Ocupació | orguener, fabricant d'instruments musicals | ||
| Alumnes | Friedrich Ladegast | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Company professional | Louis Callinet (en)  (1844–1845) | ||
| Família | |||
| Família | Cavaillé | ||
| Fills | Emmanuel Cavaillé-Coll | ||
| Pare | Dominique Cavaillé-Coll | ||
| Germans | Vincent Cavaillé-Coll | ||
| Parents | Jean-Pierre Cavaillé, avi patern | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 
| |||
Va néixer a Montpeller el 4 de febrer de 1811, fill de Domènec Cavaillé-Coll i net de Joan Pere Cavaillé.[1] Només amb onze anys ja ajuda el germà Vincent, el pare i l'avi en la restauració del l'orgue de Nimes (1822). També hi col·laborarà en l'acabament de l'orgue de la seu de Lleida (1830) (destruït duran la guerra civil de 1936-1939).[2]
A partir de 1830 es dedica a l'estudi de les matemàtiques i inventa, amb la col·laboració del pare i del germà, un nou instrument de teclat semblant a la filharmònica, que bategen amb el nom de poikilorgue, que significa instrument de matisos variats i que fou la base dels futurs harmòniums Mustel. Encoratjats per Rossini, que l'havia sentit en una representació de l'opera de Giacomo Meyerber, Robert le Diable, que dirigia a Tolosa de Llenguadoc, la família s'instal.la a París (1833), on hi obren el taller de construcció d'orgues Maison A. Cavaillé-Coll, que Aristides dirigirà fins a la seva mort (1899).[1]
El taller dels Cavaillé-Coll adquireix notorietat gràcies a haver-se adjudicat el concurs obert per a la construcció del gran orgue de l'abadia reial de Saint-Denis. Aquest instrument de dimensions colosals, acabat el 1841, mostra en embrió el geni innovador del jove Aristides: incorporació de la màquina pneumàtica de C. S. Barker per tal d'alleugerir l'esforç de prémer les tecles,[3] la gran riquesa dels jocs harmònics i la variació de matisos, l'ús de pressions múltiples segons els diversos cossos de l'orgue i la diversitat dels jocs, entre d'altres.
En pocs anys l'obrador dels Cavaillé construí grans orgues per a diverses esglésies de París: el de Notre-Dame de Lorette (1838), el de la Madeleine(1841-1846), Saint-Sulpice (1862),[4] considerat la seva obra mestre, Notre-Dame (1868), Sainte-Clotilde (1859), la Trinité (1868) i el del palau del Trocadero (1878).[3] Fora de la capital també treballaren en els de Saint-Omer, Bayeux (1862),[5] Nimes (1876), Orleans (1880),[6] Lisieux (1874), Perpinyà (1857)[7] i Tolosa de Llenguadoc (1889).[8] També son seus el de Santa Maria del Coro, a Sant Sebastià (1863),[9] el de l'Albert Hall de Sheffield (1874), a la Gran Bretanya, el del Palau de la Indústria d'Amsterdam (1885), el del Conservatori de Música de Brusel.les i molt altres, prop de 500, repartits per Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Països Baixos, Itàlia, Portugal, Rumania, Suissa i en diversos països del continent americà, sobretot a Centre i Sud-amèrica.
A Barcelona hi va ser instal.lat l'any 1896 un orgue de l'obrador Cavaillé a església del col·legi de la Congregació de Religioses del Sagrat Cor de Jesús del carrer Diputació. La Congregació va cedir-lo l'any 2019 perquè fos instal.lat a la cripta de la Sagrada Família, on es troba actualment, en procés de restauració.[10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Honnegger, Marc. Dictionnaire de la musique: Tome 1, Les Hommes et leurs oeuvres. A-K. París: Bordas, 1979, p. 189. ISBN ISBN 978-2-04-010721-5.
- ↑ «Aristides Cavaillé-Coll». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Ressources-Orgues». Association Aristide Cavaillé-Coll. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «Database Aristide Cavaillé-Coll». Le site de lAssociation Aristide Cavaillé-Coll. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ Neveu, François «Les Orgues de la Cathédrale de Bayeux». LieuxDits, pàg. 23-38.
- ↑ «Grand-Orgue en tribune. Callinet 1831/Cavaillé-Coll 1880/Bernard Hurvy 2008». [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ Poisson, Olivier «L'orgue de Perpignan, Cathédrale Saint-Jean Baptiste». DRAC, 1993.
- ↑ «Monographie: L'orgue de l'Insigne Basilique Saint-Sernin (de) Toulouse». Orgues Méridionales, 1979, pàg. 198.
- ↑ Inaraja Ruiz, Ángel «El órgano Cavaillé-Coll de la Basílica de Santa Maria del Coro, San Sebastián». Grupo dr. Camino de Historia Donostiarra, 1973, pàg. 114.
- ↑ «Orgue de la Cripta de la Sagrada Família». [Consulta: 25 juny 2022].