Ariel Xaron

Ariel Xaron (hebreu: אריאל (אריק) שרון) (Kfar Malal, 26 de febrer de 1928 - Ramat Gan, 11 de gener de 2014) ) fou un militar i polític israelià, Primer Ministre d'Israel entre el març de 2001 i l'abril de 2006, quan fou rellevat del seu càrrec per un atac de feridura que patí el 4 de gener de 2006. L'abril de 2006 les seves competències van ser assumides per Ehud Olmert.

Ariel Xaron

Nom original	(he) אריאל (אריק) שרון
Biografia
Naixement	(he) אריאל שיינרמן 26 febrer 1928 Kfar Malal (Israel) (en)
Mort	11 gener 2014 (85 anys) Ramat Gan (Israel)
Causa de mort	hemorràgia cerebral lesió renal aguda
Sepultura	Giv'at ha-Kalaniyot (en)
Ministre de Comunicacions d'Israel
28 febrer 2003 – 17 agost 2003
Ministre de Serveis Religiosos
28 febrer 2003 – 31 desembre 2003
Ministre de Sanitat d'Israel
23 maig 2002 – 3 juny 2002
11è Primer ministre d'Israel
7 març 2001 – 14 abril 2006 ← Ehud Barak – Ehud Olmert → Membre del gabinet: Twenty-ninth government of Israel (en) , Thirtieth government of Israel (en)
Ministre d'Afers Exteriors d'Israel
13 octubre 1998 – 6 juny 1999 ← David Lévy
Ministre d'Infraestructura Nacional, Energia i Aigua
8 juliol 1996 – 6 juliol 1999
Ministre sense cartera d'Israel
14 febrer 1983 – 13 setembre 1984
Ministre de Defensa d'Israel
5 agost 1981 – 14 febrer 1983
Ministre d'Agricultura i desenvolupament rural d'Israel
20 juny 1977 – 5 agost 1981
Membre de la Kenésset
13 juny 1977 – 17 abril 2006
Membre de la Kenésset
21 gener 1974 – 23 desembre 1974
Comandant
Dades personals
Religió	Judaisme
Formació	Universitat Hebrea de Jerusalem Universitat de Tel-Aviv
Activitat
Lloc de treball	Jerusalem Havat Shikmim (en)
Ocupació	oficial, polític
Activitat	1945 - 1974
Partit	Kadima (2005–) Likud (1977–2005) Shlomtzion (1977–1977) Partit Liberal (1973–1974)
Membre de	Hanoar Haoved Vehalomed Gadna
Carrera militar
Lleialtat	Israel
Branca militar	Haganà i Forces de Defensa d'Israel
Rang militar	Aluf
Comandant de (OBSOLET)	Comandament del Sud (Israel), Brigada Paracaigudista 35, Unit 101 (en) i Brigada Golani
Conflicte	Guerra arabo-israeliana de 1947-1949 guerra arabo-israeliana de 1948 reprisal operations (en) Crisi de Suez Guerra dels Sis Dies Guerra de desgast Guerra del Yom Kippur Guerra civil libanesa Guerra del Líban de 1982 Conflicte del sud del Líban segona intifada
Altres
Cònjuge	Lily Sharon (1963–2000), mort del cònjuge Margalit Sharon (1953–1962), mort del cònjuge
Fills	Omri Sharon  () Lily Sharon Gilad Sharon  () Lily Sharon
Condemnat per	malversació
Cronologia
16 setembre 1982-18 setembre 1982	Matança de Sabra i Xatila
15 octubre 1953	Qibya massacre (en)
	Papers de Panamà
Premis
doctor honoris causa per la Universitat Bar-Ilan
Signatura
Veu: Ariel Xaron (hebreu)

Va morir després de vuit anys d'estar en estat vegetatiu a causa d'un accident vascular cerebral.

Biografia

Xaron va néixer amb el nom Ariel Scheinermann del matrimoni de Xemuel i Dvora (anteriorment Vera) a Kefar Malal. La seva família va migrar al Mandat Britànic de Palestina procedent de l'Imperi Rus fugint de l'Exèrcit Roig. El pare de Xaron parlava jiddisch i la seva mare rus fet que va permetre que Xaron aprengués a parlar la llengua de sa mare des de molt petit.

La família va arribar a Israel durant la Segona Aliyà i van establir-se en una comunitat socialista i secular de seguidors del Partit Laborista Israelià, de la qual n'eren uns ferms detractors.

El 1942 a l'edat de 14 anys Xaron entra al Gadna, un batalló juvenil paramilitar, i posteriorment a la Haganà, la força paramilitar clandestina i la precursora del Tsahal, l'exèrcit israelià. Serví com a militar durant la Guerra d'Independència d'Israel (1948) Amb la proclamació d'Israel i la transformació de la Haganà en el Tsahal Xaron va ser nomenat comandant de brigada. En aquest període, va ser ferit greument a l'engonal per la Legió Àrab Jordana a la Segona Batalla de Latrun en un intent d'alliberar del setge la comunitat hebrea de Jerusalem. Xaron tingué seqüeles de les ferides durant tota la vida. El juny de 1972 es llicencià de l'exèrcit lluitant en la Guerra del Sinaí i la Guerra dels Sis Dies.

Durant la seva llarga carrera Xaron ha estat una figura que ha suscitat gran controvèrsia entre molts sectors, tant a dins com a fora d'Israel. Els seus seguidors el veuen com un líder capaç d'establir la pau sense sacrificar la seguretat d'Israel. D'altra banda, molts israelians el consideren un heroi de guerra perquè va defensar el país en la majoria de guerres decisives. Però al mateix temps, ha estat criticat per haver comès crims de guerra, com per exemple els relacionats amb la Matança de Sabra i Xatila durant la Guerra del Líban de 1982, per la qual la Comissió Kahan, creada per la Kenésset, el va assenyalar com a responsable "indirecte" i "personal". Encara que els israelians no van participar en la massacre, la investigació va acusar Xaron de la seva responsabilitat personal per negligència i complaença amb els fets que van succeir. El resultat de tot plegat va ser la destitució de Xaron com a ministre de Defensa. Tanmateix, Xaron va continuar sent un dels líders del seu partit, el Likud, i va continuar ostentant diferents càrrecs al govern i al partit, arribant a ser el líder del partit el 1999 i Primer Ministre el 2001.

A les eleccions legislatives d'Israel de 1999 el partit més votat fou Israel Ahat (Un Israel), una coalició formada pel Partit Laborista Israelià, Meimat i Guéixer i fou nomenat Primer Ministre d'Israel el cap laborista Ehud Barak en coalició amb Xas, Mérets, el Partit Religiós, Israel ba-Aliyà i el Partit de Centre. La coalició es va trencar a la fi de l'any 2000 arran de la Segona Intifada i Barak va dimitir.

Primer ministre

Xaron, del Likud, va ser nomenat primer ministre al març de 2001, havent vençut els laboristes de Barak per un ampli marge. Xaron va ser reelegit de manera aclaparadora en les eleccions legislatives d'Israel de 1999, batent al laborista i pacifista Amram Mitsnà. El maig de 2004, durant seu el mandat de Primer Ministre el seu Pla de retirada unilateral israeliana de la Franja de Gaza i la part nord de Cisjordània (Samària), ocupades i administrades per Israel des de la Guerra dels Sis Dies va ser rebutjat en referèndum pels militants del Likud, però Xaron va formar una altra coalició quan va convèncer els laboristes el desembre de 2004 que li van donar suport per dur a terme, formant un govern d'unitat. D'aquesta manera, Xaron va deixar aïllats als partits més radicals de la dreta, que fins aleshores havien estat els seus aliats més ferms. Netanyahu va accelerar la fractura del partit en presentar-se com el líder de la facció més conservadora, que es negava a l'evacuació. Al mateix ritme que la popularitat de Xaron creixia entre la ciutadania israeliana, anava minvant dins del seu propi partit fins que Xaron va abandonar-lo per formar un nou partit anomenat Kadima el 24 de novembre de 2005, esdevenint el primer Primer Ministre d'Israel que no pertanyia a cap dels dos partits que tradicionalment havien dominat la política del país, el Partit Laborista i el Likud.

Mort

El vicepresident Biden pronuncia discurs en el funeral d'estat del primer ministre israelià Xaron

Kadima, amb Olmert com a líder accidental per la malaltia del primer va ser el més votat a la Kenésset a les eleccions de 2006 amb 29 escons.

Tombes d'Ariel i Lily Xaron

El gener del 2006 va entrar en coma a causa d'un infart cerebral i ja no va recuperar més la consciència. El novembre de 2010 fou traslladat des de l'hospital de Tel-Aviv on estava ingressat cap al seu ranxo prop de Sederot Va morir el gener de 2014 després que les seves funcions vitals es deterioressin significativament durant els dies anteiors. Va tenir un funeral d'estat al que van acudir diverses personalitats polítiques estrangeres com el vicepresident dels Estats Units Joe Biden, l'exprimer ministre britànic Tony Blair, l'exprimer ministre dels Països Baixos Wim Kok, el ministre rus d'Afers Exteriors Serguei Lavrov, el primer ministre de la República Txeca Jiří Rusnok i el ministre alemany d'Afers Exteriors Frank-Walter Steinmeier, entre d'altres. Va ser enterrat al costat de la seva segona esposa Lily al seu ranxo.

Enllaços externs

• «Ariel Sharon Timeline» (en anglès). Camera.org (Committee for Accuracy in Middle East Reporting in America), 07-01-2006. [Consulta: 12 novembre 2010].
• «Ariel Sharon, Likud» (en anglès). Yedioth Internet, 04.14.05, 10:26. [Consulta: 12 novembre 2010].
• «Ariel Sharon - The Eleventh Prime Minister» (en anglès). Oficina del Primer Ministre d'Israel. [Consulta: 12 novembre 2010].

Càrrecs públics
Precedit per: Ehud Barak	Primer Ministre d'Israel 2001 – 2006	Succeït per: Ehud Olmert